Mil melics

Durant la Jornada de l'Europa de les llengües>>> podrem veure la projecció Mil Melics elaborada per Alfred Aranda i Susanna Boronat, que serà un contrapunt interessant per al tractament de la diversitat lingüística i cultural. Pensem que amb aquestes activitats com el DVD i l'exposició que a continuació us comentem els alumnes se sensibilitzen envers la diferència.

Sinopsi del DVD:
Te n’has adonat que tu no ets el melic del món? Has comprovat que hi tants melics com persones, com aspectes, com idees i com estrelles? Comprova-ho. Un bombardeig de fotografies de mil melics que mostren la diversitat i et conten mil històries.

La diversitat té un punt en comú

Pot ser que tingues els ulls verds, marrons, blaus o negres. El teu cabell pot ser ros, negre, roig, llis o amb rínxols; fins i tot, pots no tenir-ne.
La teua cara pot ser fina, grossa, ovalada, amb imperfeccions o suau com el culet d’un nadó. Pots utilitzar una talla 43 de sabata, ser ample de malucs, no passar del metre i mig d’alçada i tenir un pit xicotet. Pots ser de raça blanca, negra... I pots ser de mil maneres.
Tots els éssers humans venim d’un lloc en comú: la placenta de la nostra mare. Hem nascut per a realitzar les mateixes funcions: nàixer, créixer i viure. La vida ens pot portar per camins molt distints i complexos. Podem ser treballadors, aturats, estudiants, pensionistes...; podem tenir prou per a viure, demanar préstecs per arribar a la fi de mes, o bé, ser rics i posseir serveis exclusius.
Però tenir molt o tenir de tot, són motius suficients perquè una persona es crega el melic del món?

Malgrat les diferencies sexuals, culturals, socials, econòmiques, ideològiques, racials... que la raça humana presenta, tots tenim un punt en comú: el melic, el punt amagat del nostre cos que demostra la diversitat.
Hi ha melics innocents, juganers, esportistes, artístics, atrevits, tímids, desvergonyits, peluts, ferits, protegits, sensuals, eròtics, amb ratlleta, amb pírcing i... Hi ha melics d’home i de dona, de nens i de vells, de tots els colors... Són melics que diuen molt de les persones a què pertanyen i que conten moltes històries.
El treball Mil Melics es genera a l’IES Arabista Ribera de Carcaixent, dirigit pel professor Alfred Aranda i amb la fecunditat dels alumnes de 1r de Batxillerat que hi cursen l’assignatura Valencià: llengua i imatge. Consta de més de cinc-centes fotografies de melics, que hem fet als nostres companys, amics, familiars i desconeguts, de manera natural o amb algun que altre objecte. Una aventura que començà com una pràctica de classe relacionada amb la imatge –els plans i els angles de visió- i que a poc a poc, ha agafat forma, volum i bellesa.
Es tracta d’una experiència oberta a altres àmbits ètics, socials, científics, artístics (publicitat, literatura, música...), que permeten la seua ampliació de manera permanent.
Amb aquest original, divertit i apassionant treball volem contribuir a fomentar la imaginació, la tolerància i el respecte a la diversitat.
Així que ja saps... Si penses que ets el melic del món, pot ser et sorprengues. Si creus en la diversitat i ets un melic més, a què esperes a vindre a veure-la?

Soledat

Vull comentar-vos de manera particular aquesta instal·lació titulada "Soledat". Les altres van ser igualment bones i succitaren prou comentaris interessants. Però aquesta va generar moltes expectatives, ja abans de saber el títol original, per mitjà de frases d'aquest estil: "M'encanta estar a soles i no soporte la soledat", "Silenci, estàs sol", "Tu amb tu", "Només sé de mi allò que no sé", "Hipercomunicats", "Tots els meus passos em porten a mi", etc. I ací va la descripció (en agraïment a tot l'equip de professors*es que tant treballa cada setmana -hauríem d'inventar un sistema de fer la formació als centres-):

"L'espai és molt senzill, sembla fins i tot fràgil. Al fons veiem una tela que oculta un espai on un a un anem entrant com per "votar". Unes petjades fetes amb sorra ens porten cap a aquest destí. Són poques. A penes set, però ens evoquen els "camins". Abans d'arribar, a la dreta, trobem una bústia plena de cartes que, com sempre, semblen del banc. Factures, controls oficials i altres recordatoris de que estem dins del sistema. A sota, una paperera plena de papers esgarrats i un mòbil. Bona declaració de principis (sobretot avui 1 de març 07 dia sense mòbil) contra la hipercomunicació que ens persegueix. Algú, dins, en silenci... es posa uns auriculars i s'inclina per mirar a través d'una escletxa en una caixa de cartró. Somriures còmplices! Em toca a mi. Em pose els auriculars, m'incline, mire i em veig, només els ulls, en un espill. Sona una música captivadora. Una llum col·locada dins la caixa il·lumina espais i colors que ens evoquen altres móns. Estic sol. M'he aïllat durant uns moments i m'agrada. Després, descobrirem que aquesta era una de les consignes que s'havien proposat les xiques de l'equip per pensar la instal·lació entre totes."

PROPOSTA DIDÀCTICA: fer aquesta instal·lació amb els vostres alumnes o contar-los contes o poesies que parlen d'aquestes idees. Ací van alguns "La clau de la felicitat", "Soledat", altres>>>

Instal·lacions i comentari de textos

Afortunadament tot l'equip de professors*es del taller de Dramatització s'ha posat a la faena i les instal·lacions (recordeu la propost que explicàrem al post) que s'han anat dissenyant al llarg de la setmana tenen prou qualitat. Els temes triats són representatius dels temps que vivim: "Soletat", "Desamor", "Naixement", "Arts", "Vacances", etc. La proposta aquesta setmana consistia en fer una anàlisi per grups de cadascuna de les instal·lacions. En primer lloc feiem una pluja de idees per identificar els objectes, després passàvem a donar-li sentit a tots els elements en conjunt i per últim Roger feia d'avocat del diable per despertar controversies i matissos diferents en la interpretació. En acabar demanàvem als creadors que ens explicaren la seua versió. La discusió va ser molt apassionada i aparegueren els temes claus del comentari de textos: subjectivitat front a objectivitat, punt de vista de l'autor i lector model, llibertat d'interpretació dels receptors, etc.

En la mateixa línia, Roger Colom ens va parlar dels blogs i de la seua web Libro de Notas per exemplificar la idea que, en aquesta època de sobreinformació, hem d'aprendre a interpretar aquesta. El món s'ha convertit en un gran text que cal saber llegir. Tota la informació es pot trobar a la xarxa, ara el que hem d'ensenyar als nostres alumnes és com buscar-la, seleccionar-la, interpretar-la i produir nous textos en interacció amb els altres. Així estarem donant sentit a les activitats que fem a l'aula.

Les TIC ens faciliten el camí per extendre els "comentaris de textos tradicionals" a la realitat i a la vida dels carrers. Aprofitem-les doncs! Us proposem per exemple el tema d'aquestes escultures que ara estan tan de moda en les places i carrers de les nostres ciutats (si voleu veure algunes de ben rares ací>>>) que algú decideix posar -no sabem ben bé amb quin criteri estètic- però que ens marquen en tant que habitants d'aquests espais. Per completar la proposta didàctica informeu-vos en la web de "fotofilosofia" on es relaciona imatge, poesia i pensament filosòfic. Veureu que com diu Nietzsche "No existeixen fets, només interpretacions".

Art relacional i teatre en l'educació

La frase "Pensar l'educació" resumia una idea que durant molt de temps usaren els MRP per parlar de la necessària reflexió des de l'escola sobre els canvis que la societat va generant. Per la nostra banda sempre ens ha interessat analitzar les manifestacions artístiques, en tant que resultat de síntesis personals, de mestissatges i d'influències mútues de tots els agents i estrats socials, ja que aquestes reflecteixen de manera creativa i lúcida cap a on va la societat del futur.

Afortunadament, les expressions autoritàries del tipus "El món és així i només potser que així" s'han acabat, i amb elles el poder de les figures d'autoritat (i el mestre és una d'elles). Ara bé, els ensenyants que estem assistint a aquesta deslegitimació del discurs oficial hauríem de reflexionar a la llum de les manifestacions artístiques i preguntar-nos, des de l'escola, com han canviat les formes de producció de sentit en la societat. Definir el currículum i les accions que realitzem a les aules està produïnt un "significat" que ens ajuda a concretar la societat que volem.

Per a què ens parle d'aquestes idees i de com l'art relacional pot donar claus als ensenyants que incorporem elements artístics a la nostra docència hem invitat, en aquesta sessió del taller de La dramatització com a eina didàctica, a Roger Colom. Aquest poeta, marxant d'art, bloger de la cultura i periodista digital, ens ha comentat com l'art té, en cada època, unes noves formes de parlar dels temes de sempre: la recerca de la llibertat individual i social, la informació com a eina de poder i de l'intercanvi i la comunicació com a elements claus per a una transformació social.

Comprovem que una de les formes de producció de sentit, en la societat del segle XXI on les TIC ens proporcionen l'accés immediat a tot tipus d'informació, consisteix a aprendre a interactuar amb els demés fent servir tota mena de nous suports digitals. Però, no ens enganyem, les TIC només són el suport que facilita i dóna dinamisme a aquests processos i és la interacció i comunicació amb els altres la que, vertaderament, és generadora de sentit. En aquest línia de treball, Roger Colom ens ha proposat una activitat d'art relacional, que hem d'anar preparant al llarg de tota la setmana -utilitzant totes les formes de comunicació possible- i que s'ha de plasmar una instal·lació col·lectiva el proper dimecres.

Us escrivim ací la consigna detalladament perquè entengau millor la proposta de Roger:

"Definir entre tot l'equip un tema sobre el que es vol parlar, per buscar després, els elements que per a cadascun de nosaltres expliquen millor la idea. Es tracta de que cadascú trobe elements que aporten la màxima informació sobre el tema de manera concreta i breu . És a dir, buscar objectes personals que expressen la major informació, en la menor quantitat d'elements. La dificultad consistirà doncs, en trobar una forma d'expressar de manera eficaç la idea, tot convinant els nostres elements i aprofitant els elements dels altres. En aquest procés de posada en relació dels objectes, que tenen sentit per a uns i per a altres, apredrem a comunicar-nos i relacionar-nos. Ara bé, l'objectiu últim d'aquesta instal·lació serà que els destinataris puguen entendre-la i interactuar amb ella".

REFERENTS (webgrafia):

1. Arte relacional Partiendo de esta interpretación del pensamiento, Algomas propone un arte completamente irracional, participativo y relacional. El arte relacional considera el proceso de creación relacional (yo+tu+...) como el verdadero interés del arte. Algomas es el único arte que si no la haces tú, no tiene sentido y te da asco. El producto resultante del proceso no representa el resultado del arte, sino solo el punto de partida para el inicio de un nuevo proceso. Si con un dedo señalas la luna, nosotros miraremos al dedo para entender qué quieres decir. Yo creo A, tu coges A y lo transformas en B, él coge B y lo transformas en C, yo veo C pero me creo que es D y por tanto lo transformo en otra cosa mas y es E... Algomas...
2. Nuevo paradigma: arte relacional.
3. Post-producción Nicolas Bourriaud (llibre)