La pell del meu barri 15

La setmana passada vaig tindre la satisfacció de presentar l'exposició "Encallar" de Ximo Micó  amb qui compartisc somnis per una educació més artística. Aquest mestre m'ha ensenyat amb els seus treballs educatius i artístics a mirar amb detall als nostres barris dels poblats marítims on els dos ensenyem.

LLEGIR NÚVOLS, OBRIR HORITZONS

Què és poesia? Es preguntava Joan Brossa -el mestre de la poesia visual- que ha inspirat a tants i tants artistes plàstics. Què és art? Us preguntareu davant de l'exposició del nostre amic Ximo Micó.  I jo per començar vull apel·lar a les paraules del poeta per invitar-vos a adoptar una actitud que us permetrà gaudir d'aquesta exposició amb tota la innocència de l'amor incondicional dels infants. Joan Brossa ens deia: "A tu, qui siguis, t'invito a trobar les coses amb la transcendental bellesa, com jo les trobo, i tindràs el poema." Tindràs l'obra d'art.

Després d'aquesta introducció com a declaració de principis ja podem començar pels detalls de la història. Això era una vegada, una escola... on els lectors de núvols estaven a l'última fila de la classe i mai rebien el primer premi dels integrats que un dia moriran enyorant una abraçada per no haver descobert que allò important és invisible als ulls. A aquesta escola, els lectors de núvols es despistaven amb la llum del sol i les ombres que els arbres projectaven sobre les taules escolars. Així poc a poc forjaren el caràcter de poetes de les coses fugisseres. Aquest és un do que alguns han aprés a cultivar a base d'aprendre dels que saben. Com de Picasso quan ens recorda allò de "Jo no busque, jo trobe!", com de Maragall (el poeta Joan) que ens parlava de la seua obsessió per trobar "la paraula viva" i com heu vist, de Brossa qui apel·lava a la importància d'anar a l'essència.  A algú li semblarà que educar la mirada és una tasca ocasional que s'exercita sense cap compromís i deixant-se anar, com qui ix al carrer a veure que passa.... i de vegades és així, ha de ser així. L'art com ens mostra aquesta exposició es troba al mil racons insospitats.

Ara bé, els que a més tenen una voluntat artística o pedagògica que molt sovint és el mateix, saben que, o s'entrenen o els punt de vista amb que es mira la realitat no adquireixen el to crític i selecte que es requereix en tot acte artístic i educatiu. Parlar amb Ximo Micó, passejar amb ell per la platja de la Malva-rosa, entrar en els seus espais de creació educativa i artística és un exercici constant de veure més enllà del que reflecteix la nostra primera mirada. Darrere de cada fotograma, darrere de cada composició geomètrica descobrim uns referents que ens remunten a escriptures antigues, a llenguatges de signes que ens permeten entendre la sociologia d'una cultura feta amb "epidermis" de calç i rajoles, "cal·ligrafies" de xorritons, de solcs de fusta, de fil d’aram, "masses de colors" de cotó-fluix que són núvols blanquíssims i capritxosos, que ens retrotrauen a una infantesa sempre per recuperar, paraules maleta que sovint guarden dins un secret entremaliat que ens fa recordar el xiquet que som i que sempre serem.

I com no, per a aconseguir aquesta mirada o per acompanyar la mirada del poeta, pintor, creador de performances que és Ximo Micó hem de recuperar el nostre esperit lúdic, perquè sense joc no hi ha paradís. Poseu-vos en actitud, escolteu els silencis que amaguen els balcons sense finestres, conjureu les vostres forces per alliberar-nos de cadenats plens de rovell... navegueu per les textures dels quadres, fotografies i instal·lacions, apropieu-vos de l'espai on aquestes habiten i ajudem-nos, d'una vegada per totes, a desencallar.

I Trobades de Teatre a l'educació

"Ensenyar és aprendre dues vegades"

Joseph Joubert

Aquestes I Trobades de Teatre a l'Eduació estan donant-nos tota una lliçó als mestres per part del nostre alumnat. Una lliçó sobre l'educació que els nostres alumnes voldrien... que no seria una altra cosa que una escola on n'hi hagués diàleg, convivència, emoció, treball significatiu, esforç, generositat, desig d'aprenentatge. 

Fer teatre amb joves tan complicat i tan senzill com la vida mateixa. Però, el que resulta sospitós és per què al món de l'educació ens consta tant entendre que no podem prescindir d'aquesta eina. 

Des d'ací, i en nom dels qui creguen en l'art, en la poesia i en el teatre a l'educació, llancem una botella al mar -amb el secret designi- que algun dia uns joves la troben, l'obriguen i en lloc de paraules troben somnis, il·lusions, desitjos i energies suficients per exigir una educació nova.

L'amor també és això amb tècniques d'impro

La versió que presentarem a la I Trobada de Teatre en l'educació a "espacio inestable" de l'obra "L'amor també és això" consisteix a utilitzar les tècniques d'improvisació per a buscar la veritat escènica. En aquesta trobada de teatre pensada per als joves i amb els joves és tractava precisament d'això, de donar-los el protagonisme, de parlar amb la màxima autenticitat possible dels problemes, temàtiques i aspiracions que preocupen als nostres joves

Els personatges de l'obra, com descobrireu els que us acosteu a aquesta trobada de teatre per a adolescents, ens parlen sense embuts de les seues pors: les malalties de transmissió sexual, l'amistat, l'amor, la iniciació sexual, etc. Per fer més creibles les paraules dels actors-personatges hem estat treballant amb les semblances i diferències entre els alumnes-actors i els personatges que interpreten. A continuació hem fixat les accions físiques i verbals que cada personatge ha de pronunciar tot intentant que siguen el més espontànies possible.

Aquest repte, que no és tracta d'una altra cosa que de la "paradoxa del comendiant" (veieu "El verí del teatre" que explicàrem al taller de l'Optativa de Dramatització-teatre) és el repte que volem assumir el proper dijous a "espacio inestable". Una representació amb tècniques d'improvisació (gràcies a Marc Escrig del "Teatre de Caixó" pel seu ajut en la direcció) feta per joves i dirigida a joves amb els que compartiran l'obra i les ganes d'entendre's per mitjà del teatre. Us esperem!!!

LLOC: espació inestable
DIA: 15 de maig
HORA: 10:00 h.
ACTORS i ACTRIUS: alumnat de l'IES Isabel de Villena
DIRECCIÓ: Antoni Navarro i Marc Escrig

El PLE és la gent

Amb aquesta activitat de reflexió arribe al final del curs MOOC "Entornos Personales de Aprendizaje (PLE) para el desarrollo profesional docente", i us afegisc una xicoteta història de recorregut amb una eina que m'ha semblat d'allò més interessant i que crec que té moltes possibiitats didàctiques com descobrireu en iniciació a storify del Ministeri. En aquesta entrada us conte la importància de tenir a gent en la qual confiem per anar constituint el nostre PLE docent.

Com ja he comentat a la majoria dels meus amics aquest curs m'ha semblat un autèntic estimulador concentrat per a aquelles persones que desitgen iniciar-se, aprofundir i continuar amb el seu PLE docent. Amb tot tal i com comente  a la xicoteta història del recorregut pel curs que he fet en Storify algunes de les eines ja les coneixia i el que he aprés realment ha estat a utilitzar-les de manera didàctica o a descobrir com proposar-les per a què els meus alumnes entenguen la seua importància a l'hora de realitzar-les ells mateixos.

De tots els instruments que hem aprés m'ha agradat que quedara molt clar quines eren les eines didàctiques i quins els instruments TIC o les aplicacions concretes per a portar-les a cap. És com el cas d'aquesta darrera eina del STORIFY que respon a la idea de narrar un recorregut d'aprenentatge o vital però que el fet de comptar amb una eina intuitiva i realment social la fa molt atractiva per a proposar una activitat didàtica.

Respecte a les coses que caldria millorar, a banda de la dificultat per a contactar amb assessor on line que ens ajudaren en l'intinerari formatiu, hauria de dir que és un curs molt ambiciós i que intentar donar tot aquest contingut en tant poc de temps no és recomanable per a persones no iniciades. 

Pense que cadascun dels instruments didàctics que s'han plantejar necessiten un temps de maduració per a poder entendre el seu vertader significat. Amb tot, i tal com recomane a qui hem demana per on començar en el tema de les tecnologies en l'educació l'important és fluir i tindre la certesa que donat la velocitat d'implantació de les tecnologies no tenim altre remei que assumir que tots som TECNOFAVES i que si volem transformar l'educació ens hem d'ajudar uns als altres i fer autoformació entre nosalres, és a dir "apadrineu un tecnofava".

Un entre tants

Com sabeu sóc membre de l'associació de professorat en valencià "Un entre tants". La tasca i el voluntariat d'aquest col·lectiu pense que hauria de ser més coneguda per tots els que ens dediquem a l'ensenyament.

eTwinning

A tots els meus amics us he parlat en diverses ocasions sobre les virtuds del projecte eTwinning. Ara teniu una oportunitat d'or amb aquest curs gratuït on line. Encara que hauríem de fer-li algunes crítiques per la navegació dificultosa de la seua plataforma on line (no sé a què o a qui l'he d'atribuir), els problemes per a obrir els fórums i els xats des de l'institut o l'absència de la nostra llengua de manera oficial, la resta tot són avantatges:

• Ens entrena als docents a la col·laboració entre persones que desitgen obrir el seu centre a Europa i al món.
• Ens facilita una sèrie d'eines informàtiques que poden ser la manera de començar el que els diu PLE docent o Entorn Personal d'Aprenentatge dels docents.
• Ens ajuda a definir projectes de treball temàtics amb altres docents.
• Ens proporciona cursos on line gratuïts com per exemple un que acabe de fer sobre les tabletes a l'aula.
• Ens connecta amb el món educatiu europeu i internacional i ens ajuda a posar-nos en xarxa.
• Ens inicia en el concepte dels docents com a "curadors de continguts" de la nostra matèria.
• ...

Curso de formación en red eTwinning 2.0, 17ª edición, Marzo-Mayo 2014

NOTA: afortunadament he trobat docents europeus que entenen que les nostres llengües de comunicació poden ser altres que el castellà o a més de i trobem al·liances molt productives.

Pràctiques informals d'aprenentatge al #MOOCafe

En la formació contínua del professorat és molt important la creació de comunitats virtuals d'aprenentatge que ens permetran intercanviar "bones pràctiques" a partir de les xarxes socials.  De fet, fa anys que hi participe en diverses plataformes educatives relacionades amb els temes que m'interessen en tant que docent de llengües, literatura i dramatització-teatre:

• En un principi sóc professor de "Valencià: llengua i literatura" i per això participe en l'associació UN ENTRE TANTS.
• En segon lloc, he participat amb una certa freqüència en l'associació NOVADORS que estan particularment interessats en l'aplicació de les tecnologies a l'educació i comptem amb un equip infatigable de voluntaris animats pel carisma de Jordi Adell i altres experts en tecnologies.
• A més, he creat, participe i dinamitze l'ESCOLA D'ESPECTADORS  que és un espai de trobada entre creadors de l'escena (actors, músics, ballarins, etc.) i docents des d'on difondre la importància de la incorporació de l'art a l'ensenyament.

En aquest curs #eduPLEmooc a més estic descobrint noves formes per a desenvolupar estratègies d'aprenentatge informal com són els  #MOOCafe i el Hangout. Em sembla molt interessant la idea del #MOOCAFE encara que no he pogut assistir a la trobada que s'ha fet en la meua ciutat València. Però pense que posar cara i relació personal a les interaccions virtuals pot ser un estímul a la col·laboració entre docents. A més serveix per a conéixer-nos aquells docents que apostem per les tecnologies i l’ús de les xarxes socials per  estimular noves formes d'aprenentage. 

En aquesta ocasió he optat per la segona opció que era una trobada virtual que, encara que ha segut un poc dificultosa pels problemes de connexió amb les maquines (obrir el canal de YOUTUBE, comprovar que realment funciona en els micròfons i tota les molèsties que suposa d’inversió de tiems), ha valgut la pena. Amb tot m'interessa aportar la meua opinió respecte als avantatges pedagògics d'aquesta comunicació en xarxa que em semblen optimes. De fet jo les he utilitzat en classe més modestament, amb l’eina SKYPE per a comunicar en una escola de LATINOAMÉRICA que pertany a una ONG amb la que el meu centre hi col·labora.

L'activitat consistia en presentar-se per mitjà d'un PÓSTER explicant com organitzem el nostre temps lliure, com ens relacionem amb la família i amb els amics. Per torn, el portantveu de cada grup anava explicant les seues idees i al final ralitzàrem un debat. Aporte aquest exemple per a recordar que allò  important és la comunicació i que de vegades els instruments tecnològics no acaben d'ajudar perquè no tot el món té la paciència i les habilitats de posar en marxa les tecnologies per a aconseguir allò que ens proposem,  que no és una altra cosa que conéixer l’opinió dels altres sobre determinat tema i compartir-la en les xarxes.

Les infografies com a eina d'aprenentatge

Com veureu pels emblemes que he afegit a la barra lateral del blog estic fent el curs del Ministeri d'Educació #eduPLEmooc i la veritat és que estic gaudint molt perquè em permet definir conceptes que abans només intuïa. Amb tot, primer que res voldria demanar disculpes als que no esteu familiaritzats amb aquest argot cibernàutic dels "convençuts de les TIC en l'educació". He de confesar que jo en sóc un malgrat les dificultats tècniques que trobem cada dia als nostres instituts. Ara bé, que estiga convençut no vol dir que no entenga que habituar-se a tot el contingut pedagògic que cal assimilar de les anomenades "pedagogies emergents" requereix d'un procés de maduració.

Si em permeteu començaré per introduir la idea del docent en tant que "curador de continguts" de la matèria que imparteix ja que s'encarrega de buscar, filtrar, seleccionar, recrear, divulgar i comunicar els materials de la xarxa a mesura que els va processant.  Per a portar aquesta tasca endavant el docent comptarà amb el que anomenem PLE (Entorn Personal Docent) que són el conjunt d'eines digitals cada vegada más àgils i atractives que ens pemeten divulgar el coneixement. Una d'aquestes eines són les infografies que els diaris i altres mitjans de comunicació han popularitzat i serveixen per entendre gràficament qualsevol informació complicada que requereix el processament visual de moltes dades. Aquest article us donarà idees als que vulgau iniciar-vos en l'ús de les infografies "Claves para graficar la información".

Les infografies són doncs una eina valiossíssima per a la "curació de continguts" que és un dels objectius dels docents que utilitzen les eines de la Web 2.0 per a dinamitzar l'aprenentatge. A més dels valors afegits del caràcter visual de la comunicació, de la comprensió dels continguts pel lletrisme o la interrelació gestàltica entre forma i contingut, les infografies, com diem, ens serveixen per a difondre de manera més efectiva els
continguts que com a docents volem fer arribar al nostre alumnat. Ací us pose la meua infografia sobre la importància d'aquestes en la curació de continguts:

Contra la sobrecàrrega informativa, aprendre a veure i col·laborar

"Data is the new soil" 

McCandless

Per a David McCandless la informació més que el nou petroli, com diu la coneguda cita Clive Humby "Data is the new oil", és la nova terra fèrtil i creativa on creixen de manera natural tota mena de missatges multimèdia, visualitzacions, infografies, animacions interactives, etc. que ens permetran comprendre millor la ingent quantitat d'informació que hem de gestionar els ciutadans del s. XXI i a més aprendre a combatre la sobrecàrrega informativa. Totes aquestes idees McCandless les explica parlant del seu llibre "La información es bella" en una conferència TEDx,  ja sabeu el projecte de les idees que valen la pena ser compartides i que ho fan per mitjà de la narració oral escènica i amb el suport multimèdia com comprovareu en aquest vídeo:

Per començar hauria de confesar-vos que m'agrada molt la publicitat des de sempre, que em considere una persona visual i que actualment m'agrada aprofitar la rapidesa i intuïció que ens proporcionen les representacions visuals i els multimèdia per a guiar-me per les onades d'informació que ens invadeixen. A més a més, comprove que el nostre alumnat no se sent particularment angoixat per l'excés d'informació que solen filtrar sense més preocupació i amb un relatiu sentit comú. 

Un altre tema consistiria en com fer per tal que el nostre alumnat adquirisca la competència digital necessària per a emetre missatges multimèdia en Internet, que desenvolupe l'esperit crític per a filtrar aquestes informacions i que, a més, adquirisca criteri propi per a compartir  i socialitzar aquestes informacions respectant una certa ètitca cibernàutica.

Aquestes destreses, com tots sabem, difícilment es poden ensenyar si nosaltres com a docents no les posem en pràctica de manera clarificadora. I a més, són tantes i tant diverses que molts docents renuncien a iniciar el camí de començar a dissenyar el propi PLE (Entorn Personal d'Aprenentatge) o a fer-lo visible per tal que servisca de referent per al seu alumnat. Però no hem de tenir por i hem de buscar el recolzament dels col·legues en un procés d'aprenentatge entre iguals. De la mateixa manera que fa anys llançàrem, en el marc de l'assocació de Novadors, la idea de "Blogfessors en tàndem" amb la llegenda "Tots som tecnofaves, apadrina un tecnofava" ara ens atreviríem a plantejar que als centres educatius hauríem de fer setmanes culturals dedicades a l'actualització col·lectiva dels eduPLE dels docents. Sí, una mena de campus party educativa on desenvolupar la cometència en la gestió de la informació i on compartir recursos i idees per a lluitar contra la infoxicació. Començaríem amb bons blogs en els que s'analitzen les causes i les conseqüències d'aquesta, introduiriem portals que ens ajuden a enriquir-nos poc a poc i, sobretot, una vegada entés el concepte de PLE DOCENT començaríem per eines concretes que s'adapten als tipus d'intel·ligències del nostre alumnat. I tot açò l'aplicaríem per a cadascuna de les fases de la gestió de la informació per a l'e-learning:

• BUSCAR: saber que cada tipus de text es busca en plataformes diferents (els PPT en Slideshare, les fotos en Flickr, els vídeos ademés de en YouTube en Vímeo i altres, els dossier en Scribd o Boxnet, els podcasts en Ivoox o Goear, les músiques en Spotify, etc.) i que aquestes estan en continua transformació i que demà poden ser altres les que es guanyen l'acceptació dels usuaris.
• FILTRAR: aprendre a utilitzar les etiquetes o tags per a organitzar la informació en els nostres  marcadors socials (delicious, diigo, etc.).
• ANALITZAR: utilitzar el microblogging (twitter) o els blogs com a vehicle d'anàlisi de les webs pertinents en la nostra recerca.
• CREAR: iniciar-nos en l'edició multimèdia de continguts a partir de xarxes que els difonen (pinterest; scoop; etc.) o en la participació de portals temàtics (ning; edmodo; etc).
• COMPARTIR: aprendre a mostrar els contiguts on siga viable la socialització de continguts com wikispaces, scoopit, etc. o en les xarxes socials. 

Malgrat tot, i encara que aquestes eines són molt útils però com diu Alfons Cornella en "Cómo sobrevivir a la infoxicación" no esperem eines definitives per a la gestió del coneixement ni portals que ens facen la tasca tipus "Infonomia", hem de desenvolupar l'esperit crític que ens permeta relativitzar els avantatges que les eines proclamen, aprendre a desconectar quan siga necessari, i planificar per a previndre l'estrés. 

I ara, la pregunta del mil·lió és com fer perquè el nostre alumnat adquiririsca la competència de gestió de la informació, quins recursos utilitzar i com els aplicarem a l'aula? La resposta, a més d'introduir-los en conceptes com "folcsonomia" (entendre que la recerca en els buscadors ha de ser a partir dels camps semàntics); "tareonomia" (redistribuir les tasques per a l'elaboració de les recerques i edició on line a partir de projectes WebQuest); etc., aniria en la línia de "caminante no hay camino, se hace camino al andar" però ara bé en aquest camí podem posar en pràctica algunes de les virtuts dels coneguts com KNOWMADS que no fan altra cosa que posar en pràctica algunes de les eines de la Web 2.0 com són: 

• Col·laborar per mitjà de blogs en comunitats de blogfessors, biblioblogs, edublogs, teatreblogs, etc. i microblogs (per mitjà de hashtags o grups).
• Webs creades pels usuaris, tot fent servir plataformes d'auto-edició.
• Aprendre a compartir i a emmagatzemar online: Dropbox, Google Drive, SkyDrive
• Compartir les recerques amb PPT en portarls amb etiquetes i classificació temàtica d'aquests.
• Pujar en obert els documents per mitjà de plataformes educatives
• Utilitzar l'streaming i les aules virtuals (síncrones) per a compartir coneixements.
• Aprendre a elaborar i divulgar enquestes en línia per mitjà de formularis de google o altres.
• Adoptar la filosofia del beta perpetu: la Web 2.0 s'inventa permanentement.
• Analitzar les possibilitats de les aplicaciones web dinàmiques perquè la informació ens arribe on i quan volem.

NOTA: Aquesta entrada forma part del curs sobre eduPLE del Misteri d'Educació.

PLE per al desenvolupament docent

Tots els que seguiu algunes de les xarxes en les que intente divulgar les eines TIC per a docents sabreu que des de fa unes setmanes hem començat un curs del Ministeri anomenat "Entornos Personales de Aprendizaje (PLE) para el desarrollo profesional docente" com podreu imaginar en aquesta mena de cursos és tant important el que aprens a les activitats plantejades com la reflexió entre col·legues. Saber com han sol·lucionat els problemes del dia dia dels docents els teus companys és molt gratificant perquè t'orienta i et permet col·laborar en una autèntica comunitat virtual d'aprenenatge.

Hem d'agrair als tècnics del Ministeri aquest proposta que ens permet donar una esbranzida al nostre PLE que fa anys intentent definir i matissar amb les noves eines que van apareguent. Esperem que en aquest curs trobem idees en els continguts i en la forma de portar-les a cap dels companys.

Els meus interessos com podreu comprobar per les entrades, etiquetes i hipervincles són els següents:
- La didàctica de les llengües en contextos multilingües. El professorat de valencià/català sovint utilitzem les tècniques de L2 en contextos castellanoparlants o quan tenim un grup-classe amb majoria d'immigrants.
- La dramatització com a metodologia didàctica ja que ens permet despertar l'interés de l'alumnat en la mesura que el teatre com la vida la seua matèria són les interrelacions humanes.
- El taller de creació literària amb eines multimèdia que responen als desitjos dels joves d'utilitzar les noves eines de "narració digital" per a contar-se.

Ací us pose el meu PLE que imagine a final del curs que estic fent on line hauré de modificar:

Teatre per al canvi: teatre en l'educació

“L’Art es troba en la cosa; l’Estètica, en el subjecte i en la seua mirada.” 

Augusto Boal, Estètica de l’Oprimit

II JORNADES DE TEATRE EN L'EDUCACIÓ "Teatre aplicat: teatre als Museus"

Per a mi serà un plaer presentar en el marc d'aquestes jornades el projecte "Otros escenarios para el teatro" coordinat per Tomás Motos que consisteix en un llibre de paper i quatre llibres digitals. Jo m'he encarregat de "Teatro para el cambio: Teatro en la educación". Pense que és un bon moment per retrobar-nos i continuar lluitant perquè una altra educació és possible.

Organitza: CEFIRE de València, Postgrau de Teatre en l’Educació de la Universitat de València.

Col·laboren: MuVIM, CULTURARTS, Avecteatre i Educació, Espacio Inestable, Fundació Bromera.

INSCRIPCIÓ: CEFIRE DE VALÈNCIA:

RESUM:  El Teatre Museu és una modalitat del Teatre Aplicat. Implica als visitants dels museus en activitats dramàtiques per millorar la seua experiència durant l’estada al museu. Recorre als jocs i simulacions teatrals amb fins educatius, informatius i d'entreteniment. En general, aquesta tasca és realitzada per actors professionals, que representen un personatge -o personatges- tot utilitzant la narrativa dramàtica. El TM es refereix tant a la representació teatral d'una obra als museus com a la utilització de qualsevol de les múltiples tècniques dramàtiques. Dins d'aquesta varietat s'inclouen contacontes, representacions de 'història vivent', presentacions musicals, dramatitzacions, titelles i activitats d'expressió corporal. 

Partint de la idea central que es pot fer teatre, fins i tot al teatre i que tothom pot fer teatre, fins i tot els actors -com ens va ensenyar Boal- i tot acceptant la premissa de que el teatre pot ser un instrument per al canvi, el que s'entén per Teatre Aplicat s'organitza en quatre grans àmbits: teatre en l'educació formal; teatre social per a la participació i l'empoderament tant dels individus com de les comunitats; teatre entès com curació, dramateràpia, teatre en la formació dins de l'empresa, per a l'aprenentatge i per a la millora professional. El que anomenem Teatre Museu entraria dins del segon àmbit.

Sabem que el coneixement no es transmet sinó que es crea col·lectivament, per això volem compartir els nostres coneixements amb tots els assistents posant el focus en la trobada i la interacció entre el professionals dels museus, el teatre i l’educació. No és màgia, és intel·ligència dramàtica. Els dies 8 i 9 són una bona oportunitat per descobrir-ho. Us esperem en les Jornades de Teatre als museus.

Divendres 8 de novembre de 2013

Lloc: saló d’actes del MuVIM

17:30 h. Recepció i inscripció a les Jornades de Teatre en l’Educació: “Teatre aplicat: Teatre als Museus”.

ACCIÓ:  porteu un objecte que per a vosaltres  tinga un valor evocador i que desitjaríeu compartir. Activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega en col·laboració amb els alumnes del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.

18:00 h. Conferència per Helena Minuesa (Responsable del Servei Educatiu del Museu de Sant Cugat). “El teatre als museus. Noves aportacions en Didàctica del Patrimoni.”

19:30 h. Intercanvi d'experiències didàctiques sobre art en l'educació formal i no formal, sobre la figura del mediador cultural com a instrument per a l’educació de la mirada i sobre la interacció entre institucions per a la formació estètica dels usuaris de la cultura. Per a les comunicacions utilitzarem el format de Petxakutxa. Coordinació: Antoni Navarro (seguiu el debat a les xarxes socials).

Dissabte 9 de novembre 2013

Horari: De 09:30 a 17:30 hores

De 9:30 a 10:00 recepció i activitats de networking coordinades per Domingo Ferrandis i Pilar Ortega del “Postgrau de Teatre en l’Educació”.

De 10:00 a 11:30 hores. Conferència: “Teatre aplicat: teatre als museus” Per Tomás Motos.

De 12:00 a 14:30 hores. TALLERS:

1. Dramatúrgia amb els objectes museístics, per Clara Pérez i Paula Jardón.

2. Projectes de dramatització als museus, per Koldobika Vio, Domingo Ferrandis i Martha Katsaridou.

3. Devising Art als museus. Tècniques d’Art de Creació per a activitats als museus, perFernando Bercebal.

4. Com motivar els joves amb projectes artístics multimèdia, per “Pez en el agua” (Mariola Ponce i Christian Feijoo).

5. Teatre social per a dinamitzar un barri, per Anna Gascón i Lucía Arce.

6. Teatre, educació i museus: fonts d’inspiració per a formar ciutadans creatius, per Jose Miguel Lázaro i Iñaki Garate.

7. La maleta viatgera de teatre: un recurs per a les aules en secundària, per Maria Josep Guisado i Rafa Palomares (Teatro de lo Inestable).

De 14:30 a 16:30 hores. Dinar al bar "La terrassa del MuVIM" i als bars de la zona.

De 16:30 a 18:00 hores al MuVIM

Conferència-espectacle a càrrec del col·lectiu de la Sala Espacio Inestable: “El acontecimiento. espacios de resistencia”. Creació de Rafa Palomares et altri.

 OBJECTIUS

 - Reflexionar sobre les noves possibilitats que ofereix a la societat el teatre aplicat des de la perspectiva del museu com a centre generador de cultura.

- Descobrir les modalitats concretes del teatre aplicat en l’àmbit del teatre als museus per a l’educació estètica dels espectadors i dels usuaris de la cultura.

- Establir formes de col·laboració entre entitats que utilitzen el teatre com servei educatiu: museus, companyies teatrals, centres de formació permanent, formació del professorat,  etc.

- Debatre sobre la importància de l’educació de la mirada en el currículum escolar.

CONTINGUTS

- Anàlisi de la modalitat del teatre aplicat “teatre als museus” i la seua utilització en la innovació educativa.

- Estratègies, metodologies i eines del teatre aplicat per a la dinamització dels museus.

- Principis del teatre aplicat per a la “formació al llarg de tota la vida” per mitjà de l’art i la creativitat.

- Fórmules de gestió transversal i de dinamització de projectes artístics en àmbits de l’educació formal i no formal.

Taller de dramatzació-teatre

Amb aquesta imatge dels alumnes de Taller de Dramatitzacio-Teatre que participaren al projecte "La Pell del meu barri" que hem fet a l'IES Isabel de Villena tanquem el curs no sense recordar algunes de les activitats que hem posat en pràctica com són:
- lectures dramatitzades.
- tècniques d'improvisació teatral.
- tecniques dramatiques per a la resolució de conflictes.
- els 6 barrets per pensar de De Bono per a la creativitat.
- ...

A més us volem recordar tota l'oferta de talleres de Teatre per a l'any que ve.
a. Optativa de Dramatització-Teatre.
b. Taller extraescolar de Teatre.

La pell del meu barri

“Pinta el teu barri i pintaràs el món”

Tolstoi

Ací us presentem el treball que hem fet amb l’alumnat de l’IES Isabel de Villena (València) titolat “LA PELL DEL MEU BARRI”. El projecte forma part i és només una de les pràctiques, en breu us presentarem les altres, del curs que alguns professors de l’IES Isabel de Villena hem realitzat enguany al voltant de la didàctica del les TIC i els multimèdia.  Es tractava de reflexionar sobre les possibilitats didàctiques dels documentals a l’aula com a suport pedagògic i/o com a creació audiovisual. Per a realitzar aquest minidocumental les consignes donades a l’alumnat eren molt senzilles:

1. Recuperem la memòria col·lectiva a partir d’anècdotes, històries curioses o personatges singulars del nostre barri.
2. Entrenem-nos a narrar-les des de l’emoció (hemisferi dret) i posem de relleu les possibilitats evocadores que tenen les anècdotes i les “històries de vida” a l'hora de captivar l'atenció dels oients.
3. Rastregem físicament els carrers, racons i places del barri per tal d’ubicar les nostres històries o trobar-ne de noves. Es tracta de "trobar la bellesa en cada bri de cosa" com deia el poeta.
4. Reflexionem sobre el concepte de societat plural que desitgem a partir de les metàfores socials següents: el “mosàic" romà o millor trencadís on cada part individualitzada constitueix un tot gestàltic que el millora, el “mandala” com treball en col·laboració per a la millora col·lectiva per a prendre consciència de la nostra missió en aquesta vida i per fi  el “pachwork“ que arreplega els valors de les metàfores socials anteriors i afegeix les idees de sostenibilitat, creació i reciclatge.
5. Analitzem com des de la comprensió d’allò local arribarem a allò global. Idea que es pot aplicar a tots els aspectes de la nostra vida des de l'àmbit sociolingüístic (voler aprendre anglés i altres llengües estrangeres no és incompatible amb l'estima i el domini de les nostres llengües vernacles); sociocultural (valorar els espectacles internacionals de qualsevol art no es pot fer en detriment de les creacions dels artistes locals); etc.

NOTA: aquest minidocumental és una idea d’Antoni Navarro (professor de Valencià i Dramatització-teatre) i de J. Miquel Lillo (professor de Valencià i Audiovisuals) que pretén ser un primer pas per tal desenvolupar un projecte de visibilització cultural dels nostres barris més enllà dels tòpics mariners o de les postals costumistes. Per a fer un seguiment de les activitats culturals de l'IES Isabel de Villena (València) entreu a VILLENA SOLIDARIO.

Minidocus a l'aula com a eina motivadora

Avui hem començat el curs a l'IES Isabel de Villena sobre Minidocus a l'aula (edició multimèdia i TIC) impartit pel col·lectiu "Pez en el agua". La introducció ha consistit en analitzar els documentals com a gènere (el punt de vista narratiu, l'apariència d'objetivitat, els documentals ficcionats, els falsos documentals, etc.) i en reflexionar sobre com podrem utilitzar aquesta eina  dels minidocus amb el nostre alumnat. 

Com no podia ser d'una altra manera, partirem dels temes curriculars que a nosaltres més ens interessen perquè aquesta serà la premisa que utilitzarem en l'aplicació pràctica del curs amb el nostre l'alumnat. Com convertir els continguts curriculars en projectes d'investigació a partir dels aspectes més atractius per a l'alumnat. 

Ara bé, si realment volem motivar-los ens haurem de plantejar estratègies que responguen a preguntes més profundes. En aquest sentit el missatge d'Alan Watts "Què faries en la teua vida si els diners no importaren?" és molt clar. Segons el filòsof, fer allò que a un li agrada és garantia d'èxit perquè la tasca eixirà millor i les possibilitats de rentabilizarla eixiran d'aquesta passió.

Bones festes, educació lliure, pública i gratuïta per tothom

L'altre dia férem un vídeo conferència entre els meus alumnes de l'IES Isabel de Villena i els alumnes d'una escola de Macas, una ciutat a l'interior de l'Equador. Parlàrem de tot durant dues hores. A més, del guió que havíem preparat isqueren temes del dia a dia de l'alumnat: que si les classes són molt dures, que si els deures, que si els uniformes escolars, etc. Fins i tot cantàrem i férem bromes. En un moment donat alguna de les alumnes més concienciades preguntà per la crisi i com els havia afectat al seu país. La resposta dels mestres i de l'alumnat fou esclaridora. Ells sempre han viscut en crisi. I encara tenen l'esperança que l'educació els traurà d'aquesta i els permetrà avançar, tindre una vida millor. Per tot açò us he volgut posar aquest vídeo de Calle 13 - Latinoamérica, perquè és un cant a l'esperança.
Latinoamérica de Calle 13 from avecteatre on Vimeo.

Quan una porta es tanca, altra s'obri

"El perill més gran en temps de turbulències no és la turbulència; 

és actuar amb la lògica d'ahir".  

Peter F. Drucker

Estimats companys i companyes,

Quina és l'última vegada que féreu alguna cosa per primera vegada? 

Bona pregunta que caldria fer-se de tant en tant sense caure en la sobrevaloració de les "primeres vegades" com diria una amiga meua. Però que voleu que us diga, després de tants anys tinc ganes d'entrar en farina, de baixar a l'arena... d'agafar el bou per les banyes en el seu moment més crític. La docència és un ofici on cal mullar-se. Que us hauré de contar a vosaltres que no sapigau, amics!

Comença el nou curs, i per a mi comencen moltíssimes activitats diferents que gràcies a la meua nova situació podré portar a cap. Com sabreu els retalls en cultura i educació també afectaren al CEFIRE de Sagunt (va ser bonic mentre va durar) i enguany torne al meu institut, l'IES Isabel de Villena.

Com sabreu aquest institut es troba a la platja de la Malva-rosa, però aquesta no és la millor notícia (era només per donar envegeta) sinó el fet que prenc el relleu per jubilació de la professora que donava l'Optativa Dramatització-teatre, l'amiga Antonia Blázquez (qui continuarà col·laborant al centre amb el taller de teatre extraescolar). Per desafiament professional m'he agafat un PQPI, compte amb un 1r de valencià, moltes hores de recolzament (tutories, repàs, estudi assistit, etc.) que és un plaer compartir per la bona gestió de l'equip directiu, i impartiré l'optativa de Batxillerat "Llengua i imatge". Tot un luxe que ja us aniré contant detalladament.

Altres projectes professionals que duré a cap i en els que us demanaré col·laboració, en el seu moment, estan relacionats amb el TEATRE EN L'EDUCACIÓ en totes les seues facetes:

• Postgrau de Teatre en l'Educació.
• Col·laboració des de l'Escola d'Espectadors per a dinamitzar la cultura teatral al nostre país amb tota mena de projectes innovadors com la Companyia Teatre Micalet. 
• Jornades de Formació del professorat en col·laboració amb diferents organismes: CTM, MUVIM, CEFIRE de València, Universitat de València, Avecteatre, etc. Ací serà un moment de retrobar-nos (reserveu-vos el dissabte 27 d'octubre).

Com veieu no m'avorriré gens ni miqueta, però el que m'importa és compartir-ho amb tots vosaltres que d'una manera o altra heu estat al meu costat i espere que per molts anys. Us agraisc tot el vostre esforç i companyia i ens veiem aviat.

Una abraçada,

Novadors a Alcoi

Enguany no vaig poder anar a l'encontre de Novadors, que es va fer a Alcoi a principi de setmana, per moltes raons que ara no venen al cas. Però en aquests temps de cloenda vull recordar alguns dels elements que m'han portat a col·lborar amb aquest equip d'inquiets per l'educació ja que pense que poden marcar certes línies de cap a on va l'educació en els temps que vivim:

1. En primer lloc, reconéixer la perseverància de Vicent Campos que ha permés crear una xarxa col·laborativa de docents amb l'ús de les TIC. Ha plogut molt des de que encetàrem la col·laboració però pense que aquest "Wiki de les Jornades Novadors" es un bon resultat d'espai per a la interacció entre els docents.
2. En segon lloc, agrair a tot el col·lectiu de docents l'acceptació del nostre gra d'arena amb la proposta "Blogfessors en tàndem" que es va traduir en un taller concret: "Tots soms tecnofaves. Apadrina un tecnofava" i que continuem pensat que no ha perdut un gram de la seua rellevància.
3. Per fin, i no menys important, comentar la transcendent funció terapèutica d'aquestes trobades de Novadors a... Castelló, Gandia, Alacant, Sagunt i enguany Alcoi, encara que siguen criticades per molts per l'excessiu entusiasme del professorat que hi participa, i que -segons alguns- no s'hi ajusta amb la realitat de les aules.

Us recomane que esteu atents a la navegació i a les propostes d'aquest innovadors que estic segur que no abandonaran el vaixell de l'educació pública i de qualitat... amb les TIC. No se sap encara cap a on dirigiran l'any vinent el seu vaixell, ni en quin port amarraran a principis de juliol. Però jo de segur que hi enfilaré les meues veles.

Continuarà...

Professor Lazhar

Fa temps que volia escriure alguna cosa sobre la maltractada família de mestres i professors. Són mals temps per a la lírica i l'educació, una època en la que qualsevol es creu amb el dret de posar el tela de juí la nostra delicadíssima tasca. Recordeu que no fa molt vaig elaborar una recreació del poema de Brecht dedicat a la defensa de la gent de teatre... qui se'n recordarà dels mestres.

A l'espera que la sensatesa, el sentit comú i l'estima per l'educació faça renáixer veus que donen llum al paper de l'educació en la societat ací us recomanem un film lúcid, autocrític i amb molta poètica. El director de cinema quebequés Philippe Falardeau s'ha inspirat en una obra de teatre de la també quebequesa  Evelyne Cheneliere titulada "Monsieur Lazhar".

Art, compromís social i educació 1

La dimensió creativa és una de les claus de la nostra metodologia de treball, com sabreu els que durant aquests anys heu participat en les activitats culturals-educatives-formatives organitzades per l'assessoria de l'Àmbit Lingüístic del CEFIRE de Sagunt.
No hi hagut Jornada, curs, seminari, PFC, guup de treball, o taller de formació que no demanàrem la col·laboració d'una persona creativa de qualsevol disciplina artística que ens ajudés a reflexionar sobre la nostra pràctica docent. El punt de vista del "pensament divergent" ens ha ajudat a entendre millor les inquietuds del nostre alumnat i ens ha orientat a l'hora de desenvolupar estratègies motivadores que complementaren els aspectes cognitius.


Hem de confesar que hem estat molt afortunats pel fet de trobar creadors que   han focalitzat la seua creativitat en el món de l'educació. Alguns pensaran que no és una estratègia guanyadora. Els que creguem en la dimensió creadora de l'ensenyament els ho hem agraït. Per tot açò plegat no entenem que en la protesta contra els retalls educatius s'hagen deixat de banda les activitats "extraescolars" en tota la seua extensió perquè entre altres coses pensem que en art i educació "menys, mai pot ser més" o com diu l'eslogan de la plataforma Suma-no-dividas per tal de sensibilitzar els col·lectius docents. L'escola no pot donar l'equena a agents creadors de la nostra societat.


A partir d'ara ens proposem presentar un resum de les activitats de tots aquest creadors que malgrat haver estat els primers perjudicats de la crisi continuen confiant en què els humans no podem viure sense art. Tenim la secreta esperença que la proposta farà reflexionar a molta gent i algú fins i tot invitarà als creadors al seu centre, per què no, com a "artistes residents".


Comencem amb els creadors de Pezenelagua que després de fer el video de la darrera campanya de Amnistia Internacional Valencia han realitzat aquest vídeo resum o "minidocu" de la xarrada que A. I. va fer a l'IES Maria Moliner del Port de Sagunt per al "Taller contra la Utilització dels Menors en Conflictes Bèl·lics". A la pàgina de Pez-en-el-agua podreu trobar resums de tots els projectes que han realitzat amb nosaltres (vegeu com a mostra el vídeo referència per a les VI Jornades d'Animació Lectora) però no deixeu de veure aquest:

Aprendre a motivar, aquesta és la qüestió

“L'educació consisteix a fer desitjar allò que és desitjable”

Platón

Us he de confesar que em preocupa l'educació com a docent pel plaer que proporciona esbrinar els secrets de la motivació que faça dels alumnes unes persones humanes agraïdes, sense necessitat que passen 10 anys per a adonar-se'n de que la nostra preocupació era pel seu bé. Doneu si no una mirada als eslógans i reflexions dels alumnes en aquests dies de reflexió forçosa en enfrontar-se amb el destrellat de la violència policial.

Com a assessor perquè és just compartir amb altres docents les "bones pràctiques" que anem  descobrint des d'aquesta posició privilegiada (quants i què bons docents tenim el plaer de trobar als cursos de formació contínua).

Però sobretot em preocupa perquè m'agradaria com a tio i mentor dels fills dels meus amics,  perquè com a tal voldria que els meus nebots, els fills dels amics i clar els meus alumnes apreciaren idees i realitzaren activitats que són imprescindibles per al seu progrés encara que a ells de moment no els interessen. Que com es fa això? Doncs doneu una mirada a aquest video:

Fem servir el vídeo per reinventar l'educació

Per a descobrir com s'aconseguix la motivació pel desig d'aprenentatge i coneixement José Antonio Marina ha escrit el llibre "Los secretos de la motivación", el grup de teatre valencià El Pont Flotant ha creat l'espectacle de creació col·lectiva "Algunes persones bones" i Salman Khan de TEDproject ha fet el vídeo que acabeu de veure.

Per la meua banda, m'he posat a buscar vídeos per a organitzar la tutorització dels meus nebots a distància com diu Salman Khan (no hi ha res més molest que un familiar inquirint: què ho entens  o no?) i ací van algunes coses que he descobert:

1. La història amb vídeos musicals.
2. Les matemàtiques amb vídeos.
3. Los Wikipedia y la cumbia filosófica, la cumbia gramatical, la cumbia matemàtica, la cumbia geogràfica.