Educarte-Baladre

Teatre quebequés i identitat

Tremblay plantea la obra "Por el placer de volver a verla" de modo que el personaje masculino es un autor de teatro que se enfrenta al público con una historia para escribir a partir de sus propios recuerdos y se presenta en el escenario “con la adrenalina que da el tener algo que contar, aunque no esté aún escrito, y me atrevo, como lo tengo tan claro, a armarlo frente a ustedes”.

Ja fa un temps que roda per Espanya, després d'haver triomfat en Argentina, una obra de teatre de Michel Tremblay anomenada "Por el placer de volver a verla" dirigida per Manuel González Gil i interpretada per Miguel Ángel Solá i Blanca Oteyza. I m'estic tement que si volem veure-la ens tocarà anar, com a mínim, a Alacant. La parella d'actors va vindre fa temps al TEM amb una altra obra de teatre de les de veritat, de les que fan afició teatral, però aquesta vegada no hem tingut sort. Com que no vindran a València i considere que Tremblay és un autor que heu de conéixer us faig un resum de la importància que té aquest autor en la història del teatre.

Michel Tremblay és tot un símbol de la cultura quebequesa i de Montreal on vaig tenir la sort de viure als anys 90. Tremblay seria una mena de Federico García Lorca, salvant les distàncies, i com el nostre escriptor és de la idea que un bon teatre pot alçar en pocs anys la vida cultural d'un país. També com Lorca pensa que els personatges no poden mentir al públic i com ell ha inventat personatges que són metàfores dels temes que vol tractar: la llibertat, la recerca de la identitat per mitjà de la llengua del poble, la felicitat, la soletat, el sentit del teatre, etc.

La gran obra de Michel Tremblay és Les cunyades i des de que la vaig veure a Montreal somiava amb traduir-la al valencià perquè pense que representa molts aspectes de la nostra societat. Vaig començar traduint obres de teatre-adolescent i altres obres de Tremblay abans de llançar-me a la creació de la versió valenciana que vaig publicar a l'editorial Bromera. L'obra ha estat muntada per moltes companyies de teatre amateur, però encara espera el muntatge de caire sociològic que reflectisca, no tant la repressió sexista, sinó la recerca de la identitat, que és el vertader tema de l'obra.

Les meues traduccions d'obres de teatre quebequés tenien la intenció de donar a conéixer el teatre que a mi m'hagués agradat veure en la meua ciutat. Un teatre que li sap agafar el pols a la societat que representa i que li planteja dubtes, incerteses, preguntes davant dels canvi que es van produint en un grup humà en tant que ésser viu. Un teatre amb esperit autocrític i sentit de l'humor. Un teatre de l'essència, com la darrere obra de Tremblay, que planteja el joc escènic sense trampes ni cartró. Com m'agradaria tenir una programació de teatre així.

Nota: la xarxa m'ha permés rastrejar les versions de la meua traducció que us pose a continuació perquè en valoreu el resultat

• Versió de Les cunyades per les Xandrines.
• Grup de teatre Vis de Vanadi.
• Altres versions fetes pels grups Pluja-teatre (Gandia), Palmanyola (Illes Balears) o Torxa (Catalunya) no he trobat enllaços.
• Las cuñadas en versió castissa va ser muntada en 2008 pel Teatro Español i dirigida per Natalia Menéndez, mireu el vídeo ací, i la crítica de El País.

Els artistes pedagogs

Aquest diumenge actuen els Trencaclosques al Café del Duende (C. /Túria 62) a les 20:00 hores i m'agradaria compartir amb vosaltres l'experiència. Jo els considere "artistes pedagogs" per la cura que posen en escoltar el públic per després, establir un diàleg on espectadors i creadors arriben a una connivència que els fa recordar el moment com a únic. Què si no és el teatre?

Pense que una altra forma d'invitar-vos és recordar una introducció que els he escrit per al seu darrer treball "Tota pedra fa..." on afegisc 3 metàfores de col·laboració entre art i escola. Si us agrada el que llegiu sobre ells... ens veiem el diumenge al Café del Duende>>>

La triada és un número màgic en la narració oral, tres vegades caldrà trucar a la porta perquè s’obriga, tres són els germans que emprenen el camí i, no n’hi dos intents sense un tercer. Per això nosaltres volem afegir a les tres cançons, les tres músiques, i les tres danses del grup Trencaclosques, les tres metàfores educatives que poden canviar el món.

Un, “cal trencar els murs de l’escola” i convertir els centres educatius en centres generadors de cultura. Dos, inspirats per la creativitat, els ensenyants ens hem de convertir, al nostre torn, en “pedagogs artistes”. Tres, si la innovació és la locomotora que impulsa el canvi en l’escola, l’art –i en aquest camp incloem tot el que representa Trencaclosques- serà el furgó de cua que espenta perquè la innovació no s’ature mai.

Som conscients, amb tot, que l’educació és cosa de molts i que no existeixen fórmules màgiques, però sabem que els processos i els camins són el que importa. Intuïm un bri d’esperança en la simbiosi entre art i escola.

Festivaletteratura di Mantova

Després de diversos anys de seguiment on line i de dos anys assistint al Festivaletteratura de Mantova en activitats puntuals de cap de setmana, per fi he pogut participar d'una manera activa en un dels millors festivals de literatura europeus. Aquesta bona pràctica de dinamització de la lectura, de la socialització intercultural a partir de tota mena de creacions artístiques i d'un exemple únic de ciutadania participativa ens ha servit per descobrir algunes de les claus del "life long learning" que proposen els savis europeus i que resumim a continuació:

Check out this SlideShare Presentation:

Festivaletteratura di Mantova

View more presentations from ambitlinguistic.

Com peix en l'aigua, noves idees per a l'educació

"En la vida no n'hi ha solucions, sinó forces en marxa,

és precís crear-les, i les solucions vindran"

Antoine de Saint-Exúpery

Escolteu aquesta conferència de Sir Ken Robinson sobre creativitat i els talents inspirada per la seua recerca que ja es pot llegir en l'editorial Grijalbo "El elemento: cómo descubrir tu pasión lo cambia todo". Jo em quede amb la idea de la importància dels educadors com mediadors com "mentors" que hem d'estar sempre atents per promoure els possibles talents dels nostres alumnes per que no es perda ni un. De fet, la crisi actual està relacionada, com diu Ken Robinson, en un model escolar que no ha fomentat la creativitat i que ha desbiat les persones del seu talent natural. Ponderant només una mena de talents (lingüístico-matemàtics) i considerant l'educació com una formació lineal que va des de l'escola infantil a la universitat, ens hem oblidat que l'educació com la vida és orgànica, és a dir que evoluciona a partir de les respostes que obté de l'entorn.

La crisi de la societat actual no és només per la falta de recursos naturals sinó també de recursos humans i, com diu Ken Robinson, necessitem un nou paradigma -molt més creatiu- en el món de l'educació que emfatitze, a nivell sistèmic i organitzacional, la diversitat i no la conformitat. L'educació no és un procés mecànic, i les organitzacions humanes no són mecanismes, són més bé com organismes: floreixen sota determinades condicions i s'amorteixen en altres. L'èxit, ens recorda aquest expert en creativitat, és sempre sinèrgic amb el seu entorn... i quina millor manera de sinèrgia que la de fer que els alumnes troben els seus talents perquè més endavant en la vida facen treballs on estiguen com peix en l'aigua?

Aplicacions plurilingüístiques des de les llengües clàssiques

El proper dissabte 7 de novembre en la VI Jornada de Cultura Clàssica organitzada per l'assessoria de cultura clàssica del CEFIRE de Sagunt volem remarcar, a banda d'una excel·lent selecció de tallers que contribuiran tots ells a desenvolupar les competències bàsiques, la pesentació del projecte d'un institut andalús per a treballar el plurilingüisme inspirats en el mètode Orberg (Lingua latina per se ilustrata).

Les Jornades començaran a les 9:00 h. al Consell Agrari de Sagunt i se repartiran per diferents seus per tal de donar cabuda a la diversitat de tallers i conferències plantejades. A continuació us posem el progama perquè ningú perda l'oportunitat d'acostar-.se a compartir les ganes de millorar l'educació que sempre transmeten el professorat de clàssiques animats pel Seminari de Cultura Clàssica de Sagunt.

PROGRAMA

9:00 a 9:45 h. Recepció dels assistents al Saló d’Actes del Consell Agrari

9:45 a 10:00 h. Presentació de la Jornada

10:00 a 10:15 h. Novetats de la “Plataforma en defensa del griego y del latín”

10:30 a 12:00h i de 12:30 a 14:00h.

TALLERS - al CEIP Cronista Chabret

1. De schola loquamur. Germán González i Antonio González

2. Παίζουμε στα ελληνικά!. “Actuamos en griego!”. Mario Díaz

3. Didáctica activa del teatro grecolatino. José Luís Navarro

4. Ένα, δύο, τρία. Danzas griegas. Gemma López

- a la DOMUS BAEBIA

5. De re coquinaria. Charo Marco

6. Tempore capto. Grup “Hortus Hesperidum”

7. Itineraris Clàssics per Sagunt. Un recorregut pel Teatre. Salvador Muñoz

- al CEFIRE de Sagunt

8. UtiliTICs. TICs para principiantes. Ana Ovando

14:00 a 17:00 hores DINAR

17:00 a 18:30 h. Conferència “Etimologia grecollatina i competència lèxica” Margalida Capellà

18:30 a 20:00 h. Conferència: “Aplicaciones plurilingüísticas del método Ørberg” MªTeresa Hidalgo y Emilio Canales

Quan els arbres no ens deixen veure el bosc...

Necessite contar-vos una notícia possitiva de totes les que m'estan passant durant aquest començament de curs tan mogut. De vegades, els arbres no ens deixen veure els bosc o el que és el mateix, quan ens fixem només en un detall d'un tot perdem la perspectiva global que ens dona una visió de conjunt del que anem fent.

Fa set anys que començàrem a investigar sobre les TAC (Tecnologies d'Aprenentatge en Col·laboració) amb altres assessors del CEFIRE de Sagunt. Amb ells i els equips directius de la comarca (als que agraïm la col·laboració i haver cregut en el projecte) hem insistit fins a l'exhauriment sobre la importància de la desenvolupar la competència digital. Els resultats comencen a veure's per la participació del professorat que ja ha aprés a utilitzar les xarxes socials com a suport per a la creació de comunitats d'aprenentatge:

1. Doneu una mirada als grups d'anglés i d'italià en el P.A.L.E. o mòduls plurilingües. Ací trobareu tota mena de propostes de didàctica per als PALE d'infantil i primària així com recursos multimèdia per a tots els nivells per portar a cap el que s'anomena blending learning o aprenentatge semipresencial molt apropiat per treballar diferents ritmes d'aprenentatge
2. Bucegeu en les activitats del projecte EDUACARTE-BALADRE d'Animació Lectora i trobareu tota mena d'activitats útils per a l'aula
3. I als que us interesse investigar sobre didàctica de la dramatització entreu en el grup de Teatre de l'Oprimit en l'Educació i descobrireu les possibilitats de les tècniques dramàtiques.

Res més, que estic molt content que cada vegada més hi han col·lectius de professors que es creuen allò del treball en col·laboració i estan disposats a compartir amb vosaltres el que fan. Ah, i no és de veres que en les "comunitats no s'han d'ensenyar les habilitats" perquè al capdavall això ens portaria a la inanició, la mort. Està de sobres dir que jo crec en l'acció encara que m'equivoque o em posen bastons a les rodes perquè com ja sabeu en aquest país, a qui fa és a qui es critica. Però com deia al principi no voldria que els entrebancs no ens deixaren gaudir de tot el que hem avançat. Gràcies a totes i tots els que ho heu fet possible!