- Quin llibre em recomanaries per a despertar el gust per la lectura en el meu xiquet?
o fins i tot, els més atrevits, conscients que la iniciació en la literatura ha de ser un tot que incloga la lectura i l'escriptura, ens formulen reptes com:
- Tu que ets mestre, què necessitem per a escriure un poema o para inventar una història?
Aquestes i moltes altres preguntes, que no tenen una única resposta, ens fan els amics als mestres que ens declarem amants de la poesia i la literatura. Però si volem ser una mica honests hem de documentar-nos i recórrer als savis que per molt que passe el temps continuen vigents.
Sabem que en realitat per a escriure poesia no es necessita més que ganes i un bon repte estilístic com ens ensenyaren els OULIPO, que totes les paraules del diccionari són poètiques com diria Brossa, o que poeta és aquell que va ser capaç de posar juntes dues paraules que mai ho havien estat. Però, per on començar? Com fer per introduir l'escriptura poètica a l'aula? Hem donat una volta per la xarxa per hipervincular algunes de les idees expressades per Jesús González* al taller i ací les teniu:
- Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari "La xina en l'estanc", de la mateixa manera que aquesta genera ones concèntriques, una paraula llançada a la ment per atzar, provoca una sèrie infinita de reaccions en cadena, i atrau en la seua caiguda imatgens, records, somnis en un moviment que interessa a la fantasía. Una paraula atrau una altra per inèrcia.
- Propuestas de escritura creativa para la renovación de la pedagogía de la escritura. Cerlalc
- Va de poesía, Metáforas de la lectura de Víctor Moreno.
* NOTA: El blog de Jesús "El grito capicua" també us servirà si per fi decidiu que val la pena investigar per introduir la poesia a les aules per aconseguir, com ens ha explicat, que la objectiu no hauria de ser fer artistes dels nostres alumnes, sinó amb el poder de la paraula i l'art ningú siga esclau.
2 comentaris:
Dejo aquí los dos textos producto del taller de esta tarde. Saludos.
Carolina Otero/
1_AUTORRETRATO
Soy canción, sermón y a menudo chiste malo.
Amarga mujer, a veces Frida Kahlo.
Rubor de ciudad, ola de charco.
Luna impecablemente nihilista.
Y, en fin, acróbata sin escenario.
2_LA MOCHILA DEL POETA
Desiertos y planetas caben
en la mochila del poeta;
el sur y el norte, el este y el oeste;
un bolígrafo mordido por la ausencia.
Días y noches, facturas,
olor a zapatillas (que también huelen los poetas);
versos de otros, su propio ombligo;
las lista de la compra, una foto, una gran pena.
En realidad, el poeta lleva la mochila vacía.
Son las palabras las que lleva llenas.
Moltes gràcies Yola! Així tothom podrà veure el que hem treballat. M'he donat una volta pel teu blog. M'agrada. Parlem el proper dia.
Publica un comentari a l'entrada