Demà són les XIV Jornades de Dramatització organitzades pel CEFIRE de Sagunt a Canet d'En Berenguer i volem divulgar fins a l'últim detall que hem anat preparant amb l'ajut dels multimèdia que la web 2.0 posa al nostre abast.
Com sabeu hem preparat una sèrie de MICROCONFERÈNCIES a l'estil dels PECHAKUCHA que ja es fan a totes les grans ciutats del món. Aquestes microconferències recolzades amb diapositives, música i tota mena de multimèdia consisteixen a plantejar breument el que pensen alguns dels ponents (mireu el programa per saber qui són) sobre el teatre a l'educació i donar de seguida la paraula a l'auditori, als espectadors.
L'equivalent de la web 2.0 a aquestes MCC seria el Twiter que encara no domine molt com a eina de comunicació però que tots els analistes diuen que serà un dels instruments cibernàutics més utilitzats dins de poc.
Ens veiem demà i encara que no esteu subscrit podeu assistir a cadascun dels actes.
divendres, de maig 29, 2009
dimecres, de maig 27, 2009
Ignacio Aranguren presenta "La primera vez"
És un plaer presentar-vos aquest llibre sobre el taller i l'espectacle dels alumnes de l'IES Navarro Villoslada dirigit per Ignacio Aranguren. Aquest professor fa 30 anys que coordina i dirigeix el taller de teatre del seu centre.
En altres edicions de les Jornades de Dramatització Ignacio ha presentat les seues recerques com a professor de literatura i teatre i sempre ens ha aportat un aspecte nou de la importància d'aquesta tasca de incorporar el teatre a l'educació.
Amb tot, pensem que enguany ha donat un pas endavant plantejant-se el repte de tractar directament els temes que preocupen als joves d'ara sense haver de passar per les grans metàfores del teatre universal (ell és de l'opinió que La Celestina, El lazarillo o qualsevol dels clàssics són de candent actualitat si se saben plantejar adequadament).
Bé ací teniu el llibre amb les imatges i la breu introducció d'Ignacio Aranguren perquè us animeu a vindre a veure l'espectacle de LA PRIMERA VEZ que servirà de cloenda de les Jornades.
En altres edicions de les Jornades de Dramatització Ignacio ha presentat les seues recerques com a professor de literatura i teatre i sempre ens ha aportat un aspecte nou de la importància d'aquesta tasca de incorporar el teatre a l'educació.
Amb tot, pensem que enguany ha donat un pas endavant plantejant-se el repte de tractar directament els temes que preocupen als joves d'ara sense haver de passar per les grans metàfores del teatre universal (ell és de l'opinió que La Celestina, El lazarillo o qualsevol dels clàssics són de candent actualitat si se saben plantejar adequadament).
Bé ací teniu el llibre amb les imatges i la breu introducció d'Ignacio Aranguren perquè us animeu a vindre a veure l'espectacle de LA PRIMERA VEZ que servirà de cloenda de les Jornades.
dilluns, de maig 25, 2009
Mur de desitjos
Per a aquestes XIV Jornades de dramatització dedicades a la dramatúrgia per a joves volem estrenar moltes PRIMERES VEGADES. De fet, com sabreu, l'espectacle de cloenda es diu LA PRIMERA VEZ i està dirigit per un dels professors de teatre en l'educació que més temps de dedicació i experiència té en el tema. Es tracta d'Ignació Aranguren a càrrec del seu grup de teatre de l'institut Navarro Villoslada de Pamplona. Aquest Mur de Desitjos (wallwisher) està obert als que navegueu per aquest blog. Podeu deixar el comentari que vullgau tot clickant en la zona verda.
divendres, de maig 22, 2009
Marcadors socials 2.0
Ja hem comentat alguna vegada la funció dels marcadors socials que ens permeten compartir els favorits on line amb la resta de companys, però fa temps que ens caviàrem de Del.icio.us Mysterwong i ací podeu trobar amb els seus corresponents tags o etiquetes el marcador social de l'àmbit lingüístic de Sagunt. Aquest no té tanta presència als mitjans de comunicació però és molt més web 2.0 és a dir permet la col·laboració i la creació de grups de treball compartint les diferents troballes a la xarxa.
Sovint comentem que una de les millors maneres de trobar bones pàgines d'educació és la utilització d'aquests marcadors on line ja que trobareu la recerca més afinada i a més els tags us serviran per anar directament a allò que busqueu.
Us inviteu a subscriure-vos al marcador social de l'assessoria per a estar informats de les recerques en didàctica de les llengües i la literatura que anem fent.
Sovint comentem que una de les millors maneres de trobar bones pàgines d'educació és la utilització d'aquests marcadors on line ja que trobareu la recerca més afinada i a més els tags us serviran per anar directament a allò que busqueu.
Us inviteu a subscriure-vos al marcador social de l'assessoria per a estar informats de les recerques en didàctica de les llengües i la literatura que anem fent.
dijous, de maig 21, 2009
Cristina Verbena en el taller d'Animació Lectora de Canet
Cristina Verbena ha tancat el seminari d'animació lectora del CEIP CANET amb una contada per als xiquets i xiquetes de 4t i un taller per al professorat. El taller que va començar amb els plantejaments estàndars de les tècniques de narració oral per a professors (amb les consabudes referències als problemes de la veu incloses) aviat va adquirir un to de reflexió personal i col·lectiva gràcies al "saber fer" de Cristina" i arribàrem a la conclusió de que caldria inventar un ESPAI DE JOC AMB LES PARAULES als centres. El material de base seria les metàfores populars, els jocs de llengua (embarbussaments, onomatopeies, etc.), les endevinalles, i tota mena d'activitats ludolingüístiques que pugam inventar a partir dels contes.
Ací us posem un dels contes que va contar als xiquets que encara que no siga el més representatiu de la manera de contar de Cristina Verbena sí que rebela algunes de les seues característiques: to directe que arriba fàcilment al destinatari, narració a partir de contes com a suport però tot fent una relectura molt personal que prima la comunicació amb l'auditori específic, i com no saber seleccionar en cada moment i davant diferents auditoris el conte apropiat.
Ací us posem un dels contes que va contar als xiquets que encara que no siga el més representatiu de la manera de contar de Cristina Verbena sí que rebela algunes de les seues característiques: to directe que arriba fàcilment al destinatari, narració a partir de contes com a suport però tot fent una relectura molt personal que prima la comunicació amb l'auditori específic, i com no saber seleccionar en cada moment i davant diferents auditoris el conte apropiat.
dimarts, de maig 19, 2009
A Mario Benedetti que tant va fer per la poesia
El millor homenatge que els professors podem fer-li a Mario Benedetti és recitar un poema, llegir una opinió o contar un dels seus contes als nostres alumnes. Però si la nostra estima va més enllà i realment desitgem preparar-li un homenatge que els nostres alumnes recorden tota la seua vida com una alfabet de l'educació sentimental, us proposem algunes activitats:
a. Preparar un reportatge a l'estil de Mara Torres tot jugant amb les seus idees i els seus versos per reconstruir una biografia d'un poeta al servei del poble. Ací teniu un exemple:
b. També se'ns acudeix que podríem jugar amb els seus poemes fent-los i desfent-los que és com se saboregen els versos inspirats per les fades. Proveu amb aquest "Una sonrisa" i plantegeu el repte als alumnes d'una exposició de poemes de Benedetti en wordle. Una idea podria ser premiar el que millor haja sabut relacionar forma i contingut.
c. Per últim, com no, prepareu un recital tipus dramatització de poemes a partir d'un fil conductor dels grans temes de Benedetti: l'amor, l'amistat, la mort, el carpe diem, les petites coses de cada dia, les declaracions amoroses, l'alfabet emocional...
De moment, ací va el meu poema dedicat a totes les mestres i tots els mestres que estimen la poesia i busquen les 1001 de fer-la sentir als seus alumnes:
a. Preparar un reportatge a l'estil de Mara Torres tot jugant amb les seus idees i els seus versos per reconstruir una biografia d'un poeta al servei del poble. Ací teniu un exemple:
b. També se'ns acudeix que podríem jugar amb els seus poemes fent-los i desfent-los que és com se saboregen els versos inspirats per les fades. Proveu amb aquest "Una sonrisa" i plantegeu el repte als alumnes d'una exposició de poemes de Benedetti en wordle. Una idea podria ser premiar el que millor haja sabut relacionar forma i contingut.
c. Per últim, com no, prepareu un recital tipus dramatització de poemes a partir d'un fil conductor dels grans temes de Benedetti: l'amor, l'amistat, la mort, el carpe diem, les petites coses de cada dia, les declaracions amoroses, l'alfabet emocional...
De moment, ací va el meu poema dedicat a totes les mestres i tots els mestres que estimen la poesia i busquen les 1001 de fer-la sentir als seus alumnes:
Arco iris Mario Benedetti
A veces
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo linda
o lo fea
lo vieja
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea
sonríe
cual si fuese
una revelación
y su sonrisa anula
todas las anteriores
caducan al instante
sus rostros como máscaras
sus ojos duros
frágiles
como espejos en óvalo
su boca de morder
su mentón de capricho
sus pómulos fragantes
sus párpados
su miedo
sonríe
y usted nace
asume el mundo
mira
sin mirar
indefensa
desnuda
transparente
y a lo mejor
si la sonrisa viene
de muy
de muy adentro
usted puede llorar
sencillamente
sin desgarrarse
sin deseperarse
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía
llorar
sólo llorar
entonces su sonrisa
si todavia existe
se vuelve un arco iris.
por supuesto
usted sonríe
y no importa lo linda
o lo fea
lo vieja
o lo joven
lo mucho
o lo poco
que usted realmente
sea
sonríe
cual si fuese
una revelación
y su sonrisa anula
todas las anteriores
caducan al instante
sus rostros como máscaras
sus ojos duros
frágiles
como espejos en óvalo
su boca de morder
su mentón de capricho
sus pómulos fragantes
sus párpados
su miedo
sonríe
y usted nace
asume el mundo
mira
sin mirar
indefensa
desnuda
transparente
y a lo mejor
si la sonrisa viene
de muy
de muy adentro
usted puede llorar
sencillamente
sin desgarrarse
sin deseperarse
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía
llorar
sólo llorar
entonces su sonrisa
si todavia existe
se vuelve un arco iris.
diumenge, de maig 17, 2009
Les invariants pedagògiques
“No podem preparar els alumnes perquè construïsquen demà el món dels seus somnis si nosaltres ja no creguem en aqueixos somnis; no podem preparar-los per a la vida, si no creguem en ella; no podem mostrar el camí si ens hem assentat, cansats i descoratjats en l'encreuament dels camins” Freinet
La setmana passada vaig tenir tres experiències pedagògiques especials que m'han fet reflexionar en profunditat sobre la nostra professió de docents. En primer lloc, vull agrair l'empeta i il·lusió de les tres professores Analisa Ramírez (mestra durant 20 anys a diferents escoles tipus cooperativa i, actualment, tallerista de per lliure que ofereix els seus serveis a qui els sol·licitat), Becky Bound (mestra d'anglés per a estrangers als EEUU i actualment mestra d'espanyol en una empresa pròpia) i Marisa de Dios (professora d'anglés a una EOI) que m'han mostrat el seu "saber fer didàctic" que és el que m'ha donat les claus per a aquesta reflexió.
En segon lloc, agrair també als centres, alumnes i col·lectius de professorat amb els que he compartit l'experiència que us passe a contar sense més preàmbuls. De la mà d'Analisa hem tancat un seminari d'animació lectora on després de gaudir amb la imaginació i saber fer de diferents contacontes ha arribat l'hora que el claustre decidisca de quina manera enfocar l'animació lectora com un instrument estructural del centre. Exemples no falten i si entreu a les pàgines web Carles Cano, Aldo Méndez, Jordina Biosca, Susu Benítez, Anna Ballester... o directament al portal d'animació lectora que hem creat exprofesso.
Amb Becky hem vist com enfocar l'aprenentatge de llengües estrangeres aplicant la metodologia del "Total Physical Response" que lluny de l'aprenentatge memorístic defensa la interiorització del llenguatge per mitjà de l'acció física que suposa l'adquisició d'altres codis que permet l'aprenentatge. No de bades fa catorze anys que convoquem les Jornades de Didàctica de la Dramatització amb molt bona acollida per part del professorat on es desenvolupen tècniques similars. Com podeu imaginar la resposta del alumnat va ser excepcional i sempre demana més d'aquest tipus de pedagogia activa on ells són el centre del seu aprenentatge.
En el cas de Marisa hem vist com una professora d'idiomes que domina les TIC pot posar en marxa tota mena d'activitats de motivació dels seus alumnes servint-se especialment del que es coneix com web col·laborativa. Ha estat tot un plaer descobrir els usos didàctics de cadascun dels instruments dels instruments de la web 2.0 i així hem vist com un blog d'aula és un instrument inmillorable per a desenvolupar l'aprenentatge semipresencial, la motivació dels alumnes per veure publicats els seus escrits o per a tractar els diferents ritmes d'aprenentatge. Posem només aquest exemple però podeu seguir el treball de Marisa al blog de TICTRUCOS.
En tercer i últim lloc agrair les converses amb aquestes professores que m'han portat a reflexionar sobre la importància d'un codi deontològic del professorat inspirat en el llibre Les invariants pedagògiques de Celestí Freinet. Aquestes "invariants pedagògiques" ens vindrien a recordar que sovint els docents hem d'utilitzar el sentit comú i preguntar-nos sempre per què i per a què fem allò que fem, saber fer cas a allò que es considera com natural i que el vertader destinatari del nostre treball ha de ser sempre l'alumnat. Freinet era un gran pedagog que va posar tota el seu desig d'utopia al servei d'una metodologia, nosaltres no podem desaprofitar-la. Ací teniu resumides algunes de les 32 invariants pedagògiques:
- Ser major no significa necessàriament estar per damunt dels altres.
- A ningú –ni xiquet, ni adult– Li agrada que li manen autoritàriament.
- Tot individu vol tindre èxit. El fracàs és inhibidor, destructor de l'impuls i de l'entusiasme.
- ningú, ni xiquet, ni adult, no li agrada el control ni la sanció, que són sempre considerats com un atemptat a la pròpia dignitat sobretot quan s'exerceixen en públic.
- L'orde i la disciplina són necessaris en la classe.
- Al xiquet no li agrada escoltar una lliçó excatedra sense participar.
- Els càstigs són sempre un error. Són humiliants per a tots, no aconsegueixen mai l'objectiu buscat. En qualsevol cas són una mala solució.
- La vida nova de l'escola suposa la cooperació, és a dir la gestió per part dels usuaris, incloent el professorat.
- La democràcia del demà es prepara amb la democràcia en l'escola. Un règim autoritari no pot formar ciutadans demòcrates.
- Només és possible educar en la dignitat. Respectar als xiquets i que aquests respecten als mestres és una de les condicions primeres de la renovació de l'escola.
dissabte, de maig 16, 2009
Els amants d'Estellés
Si navegueu pel nostre blog veureu que hem utilitzat tota mena de recursos TIC per homenatjar al poeta valencià més important després d'Ausiàs March. Ara us proposem un joc amb els alumnes: es tracta de reescriure un nou poema amb tot aquest magma poètic.
dimecres, de maig 06, 2009
FESTIVAL DE CONTES DE TORRENT
Els amics de Cucurucú-Teatre Associació cucurucuteatre@gmail.com ens envien la informació sobre el Festival de Contes de Torrent que encara manté algunes de les idees mestres en peu. Una seria la contada per escoles i associacions del poble, altre el RIP (Revista Itinerant Popular) que coordina Domingo Chinchilla dijous a les 20:30 hores a l'estació del metro i la marató del dissabte a les 20:00 h. la marató de contes al Col·legi Sant Marc de Torrent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)