La sessió d’aquesta vesprada ha estat a càrrec de Pau Marqués, professor de valencià i d’italià a la Universitat de València, qui ens ha parlat al llarg de tota la vesprada de moltes curiositats tant del país com de la llengua italianes. Sense deixar d’avançar en nous coneixements, és clar!La sessió s’ha iniciat amb una presentació de tots els assistents, perquè Pau ens coneguera i perquè anàrem comprovant com l’italià s’havia incorporat a les nostres vides. I no podeu ni imaginar fins a quin punt. Algú s’ha intentat escapar, però el vocabulari de la presentació ja estava molt ben aprés i no l’hem deixat.
Al llarg de la vesprada ens ha comentat moltes curiositats, com que no havíem de confondre "il succo" amb "il sugo", ni tampoc amb “la spremuta d’arancia” i per no oblidar-ho, ens ha fet dir a tots amb quin "sugo" ens agrada més la pasta. No ha hagut ni un que no tingués la seua preferida. D’aquesta manera hem comprovat fins a quin punt l’italià està present a les nostres vides. Després, Pau ha simulat ser un cambrer, i tots li hem demanat alguna beguda o cosetes per menjar. Altres curiositats que han eixit a col·lació eren al voltant de la línea naviera que uneix València amb algunes poblacions italianes i la família Grimaldi.
També hem aprés i practicat els números. Pau ha sigut una mica indiscret, o ha fet una altra vegada el personatge, i li ha demanat a alguna de les companyes de classe el telèfon. I és que l'italià dóna per a molt... Al final, ens proposava jocs cada vegada més difícils (quasi com l'escala numèrica de Fibonacci), un joc per forçar-nos en realitat a usar les desenes, centenes, etc. Amb una frase feta (que m'han prohibit escriure al bloc) ens ha explicat la diferència entre "sù" i "giù", i de pas, ens ha explicat d’on ve la paraula “tiramisù” que seria alguna cosa així com “alça’m l’ànim”. Altra de les frases fetes que ens ha ensenyat: "Chi non lavora non fa l'amore" per explicar que a Itàlia també existeix “treballar” però s’associa amb “treballar penosament” o com ens deien a l’època “guanyaràs el pa amb la suor del teu front”.
I parlant parlant, ens ha contat cóm parlen a la Toscana, on en lloc de ronunciar "cavalliere" en pronuncien "javalliere". Un exemple, el podem trobar al film "La vita è bella", o si llegirem a un dels autors d'Arezzo, Pietro Aretino, de qui ens ha recomanat un llibre traduït per Cesareo Calvo i Anna Giordano com "Las seis jornadas y la cortesana", que tracta del paper de les dones a la societat.
Per finalitzar la sessió hem dedicat la última hora a la "Canzone d'autore" italiana. Qui no coneix el festival de San Remo. Pau ens ha repartit les lletres d’algunes de les cançons italianes més famoses, de les quals n'hem sentit unes quantes. La primera ha estat "Azzurro" composta per Paolo Conte, la qual hem llegit i cantat dues vegades. La següent, "Sapore di Sale" no ha necessitat traducció gràcies a la "comedització" de Toni. Com a punt final, hem sentit "Tintarella di luna" i la versió "Ricorderai". Per cert, menys mal que tothom la coneixíem, perquè Pau s’havia compromés a tallar-se el coll si no haguera estat així.
Hem acabat la classe amb una marxa... i amb una fam!!!
per Laura Ferri
dimecres, de maig 31, 2006
diumenge, de maig 28, 2006
Misterio buffo
Li hem demanat a Gianpero el resum d'aquest misteri perquè no té perdua. A l'EOI de Sagunt tenen el vídeo i la veritat és que sorprén la capacitat de seduir amb la paraula de Dario Fo. I a més, la seua divertida crítica. Entreu a la seua pàgina i llegiu.
Scheda “La resurrezione di Lazzaro” Di Dario Fo
Riassunto:
Un uomo vuole assistere al miracolo della resurrezione di Lazzaro in un cimitero.
Parla con il guardiano del cimitero.
Il guardiano vuole che l’uomo paghi una somma di denaro per entrare perché poi deve riparare e i danni che i presenti hanno fatto.
Il guardiano tira delle pietre alle persone che vogliono entrare senza pagare.
L’uomo non sa leggere, e quindi non sa qual è la tomba dove c’è scritto Lazzaro.
L’uomo parla con altri personaggi.
L’uomo non vuole che nessuno lo spinga (1)perché teme di cadere in una tomba aperta.
C’è un venditore di frittelle (2) che entra.
C’è un signore che vende delle sedie per assistere con piú comodità al miracolo.
Un ragazzo basso ha comprato una sedia.
Arriva Gesù, con la Madonna, gli Apostoli e gli Evangelisti.
L’uomo riconosce l’Evangelista Marco.
Inizia il miracolo. L’uomo, con altri presenti, fa una scommessa (3) sulla riuscita del miracolo.
Tutti si mettono in ginocchio e pregano (4).
Gesù fa resuscitare Lazzaro.
Un ladro ruba la borsa all’uomo.
Un uomo vuole assistere al miracolo della resurrezione di Lazzaro in un cimitero.
Parla con il guardiano del cimitero.
Il guardiano vuole che l’uomo paghi una somma di denaro per entrare perché poi deve riparare e i danni che i presenti hanno fatto.
Il guardiano tira delle pietre alle persone che vogliono entrare senza pagare.
L’uomo non sa leggere, e quindi non sa qual è la tomba dove c’è scritto Lazzaro.
L’uomo parla con altri personaggi.
L’uomo non vuole che nessuno lo spinga (1)perché teme di cadere in una tomba aperta.
C’è un venditore di frittelle (2) che entra.
C’è un signore che vende delle sedie per assistere con piú comodità al miracolo.
Un ragazzo basso ha comprato una sedia.
Arriva Gesù, con la Madonna, gli Apostoli e gli Evangelisti.
L’uomo riconosce l’Evangelista Marco.
Inizia il miracolo. L’uomo, con altri presenti, fa una scommessa (3) sulla riuscita del miracolo.
Tutti si mettono in ginocchio e pregano (4).
Gesù fa resuscitare Lazzaro.
Un ladro ruba la borsa all’uomo.
- Del verbo spingere: empujar
- Plurale di frittella: buñuelo
- Scommessa: apuesta
- Del verbo pregare: rezar
dissabte, de maig 27, 2006
Theatrum in “Italiano per principianti” est
La sessió d'avui ha tingut com a protagonista indiscutible el teatre: n’hem vist, n’hem llegit, n’hem fet (aquesta última part podria ser rebatuda per algú mínimament entés en el tema, però mireu les fotos ací i jutgeu). Anem, de tota manera, per ordre. Per començar, com a primer acte, hem tingut una visita. Si la setmana passada ens van acompanyar tres alumnes de Gianpiero que fan cinquè a l’EOI i que ens van contar la seua experiència amb l’italià, aquesta ha vingut un alumne de primer curs. Es tracta de Juanvi, un professor de cultura clàssica i llatí, que treballa a l’IES Camp de Morvedre. Ens va explicar que s’ho ha passat molt bé estudiant italià, i que, a més a més, n’ha aprés! La seua recomanació: matriculeu-vos a primer el curs vinent! 
Després d’això, ens ha deixat sorpresos quan ens ha mostrat un mètode per aprendre llatí amb enfocament comunicatiu com fem amb qualsevol altre idioma. No es tracta d’enfrontar-se a ell com una llengua morta, sinó de parlar-lo, llegir-lo i el que faça falta. Hem llegit un fragment del llibre de text, i hem comprovat que, si ens deixaven, apreníem llatí en dues vesprades! La frase guanyadora de la sessió: “Italia in Europa est.” Sense rival. No oblideu consultar la http://www.culturaclasica.net/ que ens ha recomanat.
El segon acte ha començat a la pàgina 23 del dossier de treball que tenim i ha acabat a la 26. Què hem fet? Doncs fonamentalment, hem agobiat recepcionistes d’hotel que només volien fer la seua feina, i n’estaven farts de gent que no parava de preguntar si l’establiment tenia açò, allò, això altre… i que feia “lo spelling” (un anglicisme més en italià) del seu cognom abans de reservar una habitació. Ex: “c’è il parcheggio?”, “c’è la piscina?” També hem treballat una miqueta de fonètica (ja sabem que “fiasco” com a “fracàs” té un origen interessant, i prou dolorós, perquè vol dir que llançaven les botelles “i fiaschi” si no els agradava l’obra). Finalment, hem fet de turistes que tenen ganes de parlar amb tothom i que li conten al primer estrany d’on són, on treballen, on van, i tot el que saben dir.
El tercer acte ha estat tota una experiència. En primer lloc, Gianpiero ens ha donat un “riassunto” de La resurrezione di Lazzaro, de Dario Fo. Hem llegit de què tractava el que anavem a veure i ens ha explicat com aniria la cosa. Els joglars que representaven aquestes peces es movien constantment, i la gent que els anava a escoltar parlava dialectes diferents. Per evitar que el públic perguera el fil , es deia la mateixa paraula en més d’un dialecte, i així a tots els quedaven paraules sense entendre, però seguien l’argument. L’escena era senzillíssima: cap decorat, cap vestuari especial, un sol actor… Només el cos i la paraula. No s’entenia ni molt menys tot el que es deia, però el missatge arriba perfectament. Les postres rialles ho van demostrar.
El quart acte ha estat breu: L’uomo che chiamava Teresa, d’Italo Calvino, ha passat, en mans de Gianpiero, d’un conte a una obra de teatre. Ha assignat papers, tots mooolt llargs i complicats, i n’hem fet una primera lectura. El compromís per la setmana vinent és aprendre el paper de memòria: un repte! Hem de tenir en compte que hem d’acabar el curs fent una representació digna del text, així que, a estudiar!
El cinquè acte havia de ser el millor, perquè sempre s’espera amb més ganes. Tots havíem portat la nostra llana de colors, els rotuladors, el cartró del paper higiènic (Pilar es va encarregar del suministrament global d’això últim), i encara no sabíem què n’hauríem de fer. I ahí va ser quan totes les nostres habilitats s’hagueren de posar de manifest: amb aquells materials vam fer unes marionetes, les vam batejar, i els vam donar una vida. Gianpiero va començar donant exemple perquè vegerem el que ens esperava: amb veueta de xiquet, ens va fer de Pinochio. Era molt graciós, però, un per un, tots vam haver de desfilar pel teatret que havia muntat i fer parlar els nostres personatges. Per allà van passar un pirata turc, més d’un hippy, una bruixa, dues cantants d’òpera… I tots parlaven italià!
El missatge és clar: si voleu que els vostres alumnes aprenguen qualsevol idioma, el teatre és una gran ferramenta per aconseguir-ho. Es deixen de banda les vergonyes, els complexos i el sentit del ridícul. No hi ha més remei. Amb això i una traca feta d’explosions de globus, baixa el teló.
Després d’això, ens ha deixat sorpresos quan ens ha mostrat un mètode per aprendre llatí amb enfocament comunicatiu com fem amb qualsevol altre idioma. No es tracta d’enfrontar-se a ell com una llengua morta, sinó de parlar-lo, llegir-lo i el que faça falta. Hem llegit un fragment del llibre de text, i hem comprovat que, si ens deixaven, apreníem llatí en dues vesprades! La frase guanyadora de la sessió: “Italia in Europa est.” Sense rival. No oblideu consultar la http://www.culturaclasica.net/ que ens ha recomanat.
El segon acte ha començat a la pàgina 23 del dossier de treball que tenim i ha acabat a la 26. Què hem fet? Doncs fonamentalment, hem agobiat recepcionistes d’hotel que només volien fer la seua feina, i n’estaven farts de gent que no parava de preguntar si l’establiment tenia açò, allò, això altre… i que feia “lo spelling” (un anglicisme més en italià) del seu cognom abans de reservar una habitació. Ex: “c’è il parcheggio?”, “c’è la piscina?” També hem treballat una miqueta de fonètica (ja sabem que “fiasco” com a “fracàs” té un origen interessant, i prou dolorós, perquè vol dir que llançaven les botelles “i fiaschi” si no els agradava l’obra). Finalment, hem fet de turistes que tenen ganes de parlar amb tothom i que li conten al primer estrany d’on són, on treballen, on van, i tot el que saben dir.
El tercer acte ha estat tota una experiència. En primer lloc, Gianpiero ens ha donat un “riassunto” de La resurrezione di Lazzaro, de Dario Fo. Hem llegit de què tractava el que anavem a veure i ens ha explicat com aniria la cosa. Els joglars que representaven aquestes peces es movien constantment, i la gent que els anava a escoltar parlava dialectes diferents. Per evitar que el públic perguera el fil , es deia la mateixa paraula en més d’un dialecte, i així a tots els quedaven paraules sense entendre, però seguien l’argument. L’escena era senzillíssima: cap decorat, cap vestuari especial, un sol actor… Només el cos i la paraula. No s’entenia ni molt menys tot el que es deia, però el missatge arriba perfectament. Les postres rialles ho van demostrar.
El quart acte ha estat breu: L’uomo che chiamava Teresa, d’Italo Calvino, ha passat, en mans de Gianpiero, d’un conte a una obra de teatre. Ha assignat papers, tots mooolt llargs i complicats, i n’hem fet una primera lectura. El compromís per la setmana vinent és aprendre el paper de memòria: un repte! Hem de tenir en compte que hem d’acabar el curs fent una representació digna del text, així que, a estudiar!
El cinquè acte havia de ser el millor, perquè sempre s’espera amb més ganes. Tots havíem portat la nostra llana de colors, els rotuladors, el cartró del paper higiènic (Pilar es va encarregar del suministrament global d’això últim), i encara no sabíem què n’hauríem de fer. I ahí va ser quan totes les nostres habilitats s’hagueren de posar de manifest: amb aquells materials vam fer unes marionetes, les vam batejar, i els vam donar una vida. Gianpiero va començar donant exemple perquè vegerem el que ens esperava: amb veueta de xiquet, ens va fer de Pinochio. Era molt graciós, però, un per un, tots vam haver de desfilar pel teatret que havia muntat i fer parlar els nostres personatges. Per allà van passar un pirata turc, més d’un hippy, una bruixa, dues cantants d’òpera… I tots parlaven italià!
El missatge és clar: si voleu que els vostres alumnes aprenguen qualsevol idioma, el teatre és una gran ferramenta per aconseguir-ho. Es deixen de banda les vergonyes, els complexos i el sentit del ridícul. No hi ha més remei. Amb això i una traca feta d’explosions de globus, baixa el teló.
dimecres, de maig 24, 2006
Commedizazione
Aquest neologisme de "commedizazione" ha estat inventat per Gianpiero i equivaldria al de dramatització que utilitzem els profes del taller de teatre però ell s'ha inspirat en la tradició italiana de Dario Fo, particularment en la "giullarata" com arecurs humorístic i com a tècnica de comunicació en contextos multilingües (recordeu que a Itàlia es contemplen unes 13 llengües i més de 54 dialectes) en els que aquets joglars medievals havíem de fer-se entendre.
Moodle a l'aula
Clara Andrés amb alguns dels professors del curs d'entorns virtuals i Pedro que feia la foto.
Tota aquesta gent ja s'està posant les piles i a partir del "bloc is bloc" creat per a l'ocasió tenim un espai des del qual intercanviar experiències. No deixeu de donar-hi una volteta.
Introducció a Moodle
En el curs d'entorns virtuals d'Ensenyament/Aprenentatge per a la didàctica de la llengua i la literatura, fins ara havíem fet una introducció a les weblogs amb Amadeu Sanz i Begonya Mezquita i la majoria de professors han creat la seua. La veritat és que la gent s'ha engrescat i ja comencen a introduir bons materials, pegueu una ullada al treball dels alumnes que començaren del no res com tots. Entreu, entreu i voreu ací>>> (els blocs nous estan a la columna de la dreta).
En aquesta segona part del curs hem invitat a Clara Andrés, professora d'entorns virtuals a la Universitat Jaume I de Castelló qui ens està fent una introducció a Moodle tot utilitzant diferents eines (power point, xat, etc.). De la seua mà estem descobritnt algunes de les possibilitats d'aquesta eina:
- Tauler d'anuncis.
- Tutoria pública.
- Penjar fitxers.
- Calendari.
- Fórum.
- Prova d'autoavaluació.
- Tasca.
- Wikis.
A més, ens va fer reflexionar sobre la tipologia de destinataris per als cursos que volem penjar en moodle i com fer el seguiment de les tasques manades: sobre un determinat tema penjar un arxiu, una música, una imatge, un PPt, etc.
diumenge, de maig 21, 2006
Lasciamo la vespa, prendiamo il treno
De tothom és sabut que l'ús didàctic de les cançons és un dels recursos més potents per a l’aprenentatge de llengües. La cançó arreplega la força mnemotècnica de la poesia i incorpora els elements del ritme. De fet, al cap de molts de nosaltres encara resona la “tonaeta” de la cançó de Gianni Rodari i Sergio Endrigo “[…] per fare un fiore si vuole un ramo…” amb la qual vàrem començar l’altre dia la nostra tercera sessió d’aquest viatge per Itàlia i la seua cultura.Parlem del curs com un viatge i, mai millor dit, perquè després de les cançons sobre la vespa, l’altre dia vàrem viatjar “in treno” aprenent així detalls sobre la geografia italiana i sobre construccions de frases per saber expressar “on anem?”. En ple viatge, quina va ser la nostra sorpresa quan Gianpiero ens va presentar nous viatgers - “nuovi ospiti”- que entraren al nostre vagó-. Es tractava, ni més ni menys, que dels alumnes de cinquè de Gianpiero Pelegi a l’EOI de Sagunt. Durant la visita, aquests ens varen contar la seua experiència personal amb l’italià i al llarg de tot el viatge jugàrem al “com si” teatral, participant així de la proposta de dramatització que plantejava el professor. Aquesta mena d'acció didàctica va ser molt festejada per tots i totes perquè les raons personals per les que cadascú havia començat a aprendre italià eren insospitades i divertides: un "mezzo-fidanzato a Roma", passió per les llengües romàniques (voler aprendre-les totes), negocis, llegir sobre art, la moda, etc.
Com podeu imaginar, l’esperit lúdic va estar present al llarg de tota la sessió. Per altra banda, juguàrem a dibuixar, amb la mà del company, elements que eixien a la cançó, vàrem fer de detectius dels companys amb pistes que havíem escrit sobre nosaltres mateixos, etc. Per acabar Gianpiero ens proposà altres possibles activitats com el “binomi fantàstic”* per començar a escriure i aplicar-la a les nostres classes.
Vàrem tancar amb una tècnica de reforç positiu de l'alumnat perquè prenga confiança en la seua evolució. Consistia en que un per un, una per una, ens anarem dient el nom al temps que ens avacionàvem amb un “Bravo un tale!”. (Aplaudiments). Al remat tots a una: “Ma come sei bravo Gianpiero!”
per Sonia
BINOMIO FANTÀSTICO
El problema de buscar és que trobes. Ací teniu informació sobre aquest fructífer recurs didàctic i literari a la revista El avión de papel
per Sonia
BINOMIO FANTÀSTICO
El problema de buscar és que trobes. Ací teniu informació sobre aquest fructífer recurs didàctic i literari a la revista El avión de papel
dimecres, de maig 17, 2006
“Creativitat i muntillenguatges”
XI JORNADES de DIDÀCTICA de la DRAMATITZACIÓ
“Creativitat i muntillenguatges”
Organitza: CEFIRE de Sagunt i A.V.E.C. Col·labora: Ajuntament de L’Eliana
“Creativitat i muntillenguatges”
Organitza: CEFIRE de Sagunt i A.V.E.C. Col·labora: Ajuntament de L’Eliana
Dissabte 20 de maigLLOC: Centre Socio-Cultural de L’Eliana
Coferència -10 h. José Luís Alonso de Santos "Del texto al espectáculo"
Tallers - 11.45 a 14.30 h.
- English trough Drama (Tim Herdon),
- Jocs creatius amb objectes reciclats (Guixot de 8),
- Italià per a principiants (Gianpiero Pelegi),
- El llenguatge de la dansa (Richard Kobena),
- De les narracions orals i la música popular (Rodamóns Teatre),
- Entorns virtuals d’E/A a l’aula (Begonya Mezquita i Amadeu Sanz).
Posada en comú, comunicacions i Clonclusions – 16.00 a 19.30 h. Coordinada per Valentí Piñot
Espectacle de cloenda (gratuït i obert) les 22.30 h.
“Illes flotants” per TrENcACLoSQuEs
divendres, de maig 12, 2006
Un sasso nello stagno
Amb aquestes paraules, “un sasso nello stagno” Gianni Rodari en la seua obra “Gramàtica de la fantasia” exemplifica l’efecte d’una paraula en la ment d’un ésser humà: segons aquest autor, una paraula pot provocar reaccions en cadena, despertar somnis, imatges, analogies, records, en un moviment que afecta la memòria, la fantasia i l’inconscient. Rodari ha estat el nexe d’unió entre la sessió passada i la vinent, i així entre tots anem construint una història en la qual, cada setmana hi ha nous “còdols” que amb ones suaus ens condueixen a aprendre una mica més. Ningú com les persones que ens dediquem a l’ensenyament sabem el valor de les paraules. Ací no només aprenem noves paraules, sinó també a saber com utilitzar-les dins la classe d’una manera més efectiva.El nostre curs d’ "Italià per a principiants” continua el seu viatge per la llengua i la cultura italianes, com no, de la mà de Gianpiero Pelegi, que aquesta setmana ens ha dut en Vespa a visitar la meravellosa Roma en blanc i negre de “La dolce vita” i ”Vacanze Romane”. Encara que també hem acompanyat en les seues passejades Nani Moretti, amb qui hem vagarejat sense rumb fix, seguint el ritme tranquil de la seua Vespa. I hem escoltat música lligada amb aquest mitjà de transport: el grup Luna Pop va cantar el seu homenatge a la Vespa: “Ma quanto è bello andare in giro con le ali sotto al piedi se hai una Vespa Special che ti toglie i problemi...”.
Des del primer moment hem parlat en italià (dins les nostres possibilitats): en la segona sessió hem conegut algunes ciutats i regions italianes, i també com presentar-nos i preguntar sobre la procedència del nostre interlocutor. El nom d’algunes professions, la forma de l’article, l’ús d’algunes preposicions, les desinències d’alguns adjectius, com donar la nostra opinió sobre un tema... Moltes coses.
A la vegada estem veient una bona manera d’ensenyar llengua: ens comuniquem des del primer moment, ens coneixem a través de les activitats, mai ens avorrim perquè a continuació sempre hi ha alguna sorpresa, algun interrogant. I a més quan preguntem al mestre sempre hi ha un somriure. Molta feina darrere aquesta espontaneïtat, però aprenem. És una altra manera d’aprendre la nostra professió feta de recerca, intuició i molta imprvisació (en el sentit d'adequació a l'ací i l'ara de la classe), mentre aprenem coses noves que ens interessen. Sempre hi ha un objectiu que ens porta a la sessió següent i ens fa esperar-la amb interés. Aquesta setmana llegirem un conte de Rodari: “La passeggiata d’un distratto”. És la història d’un xiquet que es distreia amb qualsevol cosa, i clar, ho perdia tot.
Durant la setmana ens mantenim en contacte a través d’un grup, ens consultem dubtes, ens comuniquem troballes interessants: així no s’oblida el que s’ha fet ni deixa d’estar present el que es farà la setmana vinent.
Sobretot, ho estem passant molt bé. Que més es pot demanar?
dimecres, de maig 10, 2006
IES L'Eliana
Hola amics, des de l'IES L'Eliana hem trobat molta receptivitat cap a la web educativa. Ells ja tenien una pàgina web que us invitem a visitar. Per altra banda, el Grup de Gestió Mediambiental han obert el seu bloc amb un munt de propostes que ens han semblat molt engrescadores.
dimarts, de maig 09, 2006
Cultura italiana i multillenguatges
El curs impartit per Gianpiero Pelegi té tot un seguit d'activitats multimèdia on el vídeo, els CD, els DVD i les TIC tenen una presència destacada. No podia ser d'una altra manera en un curs de llengües on es treballa a partir de la màxima "El mitjà és el missatge". Us convidem a entrar a les pàgines webs i buscar la informació que necessiteu.
Cultura italiana
A aquesta sessió varem treballar intessament el tema de la VESPA italiana a través de cançons, films on il motorino italiano com la vespa eren protagonistes (films de Nanni Moretti o Vacanze a Roma). D'ací a poc tindreu un resum de la sessió a càrrec d'una persona voluntària.
dimecres, de maig 03, 2006
Ciao Bella
La implicació emocional i física és una de les més importants estratègies d'ensenyament/aprenentatge de llengües. D'ací a dos mesos estem llestos per anar a Itàlia companys i companyes!!! Malgrat els anglicismes que utilitzen els italians quan parlen de les TIC. O millor dit aprofitant la barreja de llengües i si no entreu a aquest diccionari de neologismes que ens ha passat Felipe Zayas.
Italiano per principianti
"Il seminario è il luogo dove circola il desiderio" Rolland Barthes
Finalment hem començat el curs d'italià per principiants. Quin nivell!!! Gianpiero Pelegi ha presentat unes propostes senzilles però de gran eficàcia didàctica. Una vegada més torne a recuperar la idea que ensenyar té a veure amb el domini de la paraula, millor dit amb l'art de la narració oral. Veureu, el professor Gianpiero després de deixar en suspens algunes propostes com "celebrem el 60 aniversari de la VESPA. Per què? Doncs ja ho descobrirem" o un altre "quin és l'origen de la parual CIAO. Que no revelarà fins que s'acabe el curs?" i així amb aquests elements de suspens ha començat el taller amb tres propostes per aprendre a saludar de diferents maneres i amb diversos tractaments (els italians tracten de vosté sempre als desconeguts).
Per acabar i després d'haver creat un bon ambient d'aula on el desig de l'altre era evident Gianpiero ha plantejat una reflexió de Rolland Barthes sobre els tallers o els llocs d'aprenentatge com el lloc on compartir i adonar-nos de la importància del desig dels altres. Aquestes idees enllaçaven a la perfecció amb el plantejament del curs que ha fet l'assessor Antoni Navarro en subtitular el curs "ITALIANO PER PRINCIPIANTI: el desig de llengües" i amb la seua explicació sobre la importància de no tancar-se a la imposició de l'anglés com a única llengua de comunicació internacional, ni a la tirania dels monolingües.
Per altra banda, tots dos han fet referència a la metàfora de la bicicleta de Jim Cummins en els seus estudis sobre aprenentatge de segones llengües i com amb l'adquisició de noves llengües (és a dir noves rodes) els parlants adquireixen seguretat i desenvolupen estratègies d'interdependència. Per saber-ne més ací>>>
A més, per les fotos sabreu quin tipus d'activitats estem fent. Aquesta queda clara no? Imagineu a un italià que parle sense gestualitzar!?
dimarts, de maig 02, 2006
"Les Bruixes: un projecte de treball"
A la Fira del Llibre de València va ser presentat el llibre de "Les Bruixes: un projecte de treball", del qual férem una animació lectora al Cefire de Sagunt durant les Jornades d'animació lectora -per cert que s'ho passàrem molt be amb totes aquelles bruixes-.Per si voleu més informació sobre aquest projecte escriviu a Vicen i Joana. O Entreu ací>>>
Comença el curs d'entorns virtuals...
Entorns virtuals d'ensenyament/aprenentatge per a la didàctica de llengua i literatura Com ja us explicàrem al post introductori del curs la finalitat principal d'aquest taller se centra en la creació i utilització de weblogs educatives per desenvolupar una xarxa de col·laboració entre tot el professorat interessat en una didàctica activa per a la classe de llengua i literatura.
Entreu a OFERTA DE CURSOS - llista d'admesos al CEFIRE de Sagunt i sabreu si heu estat admesos. Aneu navegant per aquestes pàgines. Bon vent i bona vela! Ens veiem dimecres a les 17.30 h. a l'IES Clot del Moro de Sagunt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)