Cinema italià

En el nostre blog procurem posar tota mena de referències didàctiques sobre l'ús dels multimèdia a l'aul i ara estem d'enhorabona perquè comptem amb una revista de cinema italià digital. La revista s'anomena KAIROS i en ella podeu trobar...

"Dopo sei mesi di lavoro, abbiamo il piacere di presentarvi il numero zero della rivista online del dipartimento d'italiano della EOI di Sagunt: Kairòs."

... per llegir més sobre la revista ací i sobre el blog Chiodo schiaccia chiodo.

De TIC a TAC

"Innovació: qualsevol cosa que deixe de ser una cosa qualsevol" Jorge Wagensberg Aquest cap de setmana he estat en una trobada pressencial de la UOC i he descobert un blog força interessant que reflexiona sobre les web 2.0 a l'educació. Es tracta del blog DE TIC A TAC. En la conferència, el ponent començava criticant als que encara avui, en el segle XXI, es refereixen a les TIC, amb el terme de "noves tecnologies" (fa més de trenta anys que són NT) i des d'aleshores han sigut MAV, NT, TIC, TAC, EC, EGI, ECiM, TEA, o com finalment les anomena Jordi Vivancos, TAC.... Tecnologies d'Aprenetatge Col·laboratiu. Totes aquestes expressions per a referi-nos a la cada vegada més imperiosa necessitat del professorat d'una alfabetització informacional i d'una incorporació de les TIC en la programació per a desenvolupar amb els nostres alumnes les competencies en el maneig de la informació.

Utilitza un dels recursos que a mi m'agraden molt, són les metàfores visuals. Si mireu aquesta navalla suïssa.

Us invitem al teatre a veure "Lisístrata"

Representació de LISÍSTRATA al Paranimf del Complex Educatiu de Xest (València) el proper dimecres 28 de març, a las 12.15 hores i a les 19.00 hores

Paco Tejedo com sempre infatigable ens invita al teatre a tots i a totes les que ho desitgeu.

Ah, si aneu un grupet o si porteu un petit grup (de 5 15 alumnes, a poder ser la gent del grup de teatre de l'institut) no cal que confirmeu assistència, aneu directament. L'aforament del paranimf de Xest és de 1200 persones. No deixeu passar aquesta oportunitat de veure una bona obra de teatre en l'educació amb tots els ingredients d'aquest tipus de teatre (participació de tots i cadascun dels alumnes de l'assignatura, interdisciplinarietat i col·laboració entre diferents professors, adaptació dels textos al moment actual i amb les aportacions dels alumnes, etc.).

Teatro clásico grecolatino: LISÍSTRATA. Aristófanes. Dramatúrgia i direcció de Paco Tejedo i composició i direcció musical Manuel Carrascosa.
Lisístrata, mujer de gran entereza e ideas claras, convoca a sus vecinas atenienses y a sus enemigas espartanas y les propone declarar una huelga de sexo (dejar sin sexo a maridos, amantes y amigos) mientras atenienses y espartanos estén enzarzados en una guerra civil.
Una vez aceptada la huelga, unas cuantas mujeres se adueñan de la Acrópolis y se apoderan del dinero con el que los atenienses financian la guerra y pagan los sueldos de los soldados.
Algunas mujeres no aguantan la huelga y se escapan por la noche para reunirse con sus maridos. Pero también los hombres se lo pasan mal, por lo que espartanos y atenienses deciden reunirse para hablar del asunto, después de comprobar que, a causa de la abstinencia sexual, les ha atacado una erección permanente que no pueden soportar. Obligados por esta situación, embajadores espartanos y atenienses con sus respectivos soldados (todos disimulando la erección) se presentan ante Lisístrata y deciden firmar la paz. Todo termina con una fiesta final que une a maridos y mujeres en una gozosa reconciliación.

TIC a l'aula

Ahir començàrem el curs d'Introducció a la web educativa amb Ana Ovando i, encara que ella sempre ens aportarà les reflexions pertinents en cada sessió, com en el PPT introductori "Hijos de Dédalo", voldria anar afegint alguns comentaris paral·lels sobre els objectius generals del curs per tal de no limitar-nos a un aprenentatge de recursos específics. Encara que aquests són necessaris (veieu l'índex), i per això hem muntat el curs, s'han de complementar amb reflexions sobre la nostra pràctica docent amb les TIC.

En primer lloc hem de dir que començàrem a interessar-nos en les TIC perquè pensem que la nostra aula o classe ha d'estar integrada en el centre educatiu i aquest ha de buscar formes d'interacció amb la societat de la qual forma part. Les TIC ens permeten, per mitjà dels blogs, les webs, els calendaris compartits, i tota mena d'eines col·laboratives, de posar aquest trípode "societat, centre educatiu, aula" en funcionament. De la mateixa manera que permet els fluxos entre els agents educatius en constant evolució com són: la matèria, el professorat i l'alumnat.

Encara que defensem, en tant que professors que utilitzem les tècniques dramàtiques, que els elements intangibles com el to de veu, l'esguard o l'actitud corporal són elements bàsics de la interacció del professors amb l'alumnat, pensem que els canvis científics i tecnològics no podem ser ignorats pels docents del s. XXI. No podem fer com si res no hagués canviat en aquest tombant de segle. Alguns de nosaltres ja perderen un tren quan es tancaren en banda a les noves aportacions psicopedagògiques i didàctiques que va plantejar la LOGSE. A més, disortadament, no són nombrosos els fórums on el professorat reflexione sobre la seua pràctica docent. Existeix com una mena de prudència o reserva professional que ens impedeix compartir recerques pedagògiques. Però el que no podem fer de cap manera és amagar el cap com els estruços davant la revolució que, en els àmbits educatius i socials, està suposant la societat de la informació. Per mitjà de la web 2.0 i la web educativa s'estan construint "comunitats d'aprenentatge" i anem a poder recuperar una pràctica d'nteracció i col·laboració docent que s'havia anat perdent (on quedaren els moviments de renovació pedagògica?).

Si algú no ho té clar encara que quan abans comence a aprendre aquest nou llenguatge que es es diu TIC, alguns teòrics parlen en "competències en el maneig de la informació", si algú no ho té clar insistim que reflexione sobre els canvis que s'estan produïnt en l'alumnat o, millor, en els nostres fills que productes del seu temps viuen en la immediatesa, en la fugibilitat del moment, etc. Tota una mena de canvis de valors propis del que anomenem "nadius digitals" que es recolzen en les tecnologies i els multimèdia com una manera de relacionar-se i interacturar que respon a aquesta societat de la informació.

En resum, que cal començar ja a utilitzar les TIC en la nostra programació d'aula, en qualsevol moment que siga necessari i en tota mena d'espais (l'aula d'informàtica és un concepte que comença a estar caduc perquè les TIC, com la telefonia mòbil, els ipods, les agendes electròniques, o les càmares digitals formaran part cada vegada més de la nostra vida). Una amiga comentava que açò és tan difícil com iniciar-nos en l'aprenentatge d'una llengua a certes edats. Doncs sí... i tu encara no saps anglés?

Introducció a la web educativa

Ací us posem l'index de les sessions del curs "Introducció a la web educativa". Molta gent encara no sap que cal confirmar assistència i és molt important que ho feu perquè ens permet preparar millor els cursos i tenir en compte als reserves, que dit siga de pas, esteu convocats perquè admetrem a les 20 persones qeu facen acte de presència. Per als que no han estat admessos recordar que més endavant farem una sessió informativa sobre web 2.0 i educació.

Docere et delectare... i TIC

L'humor és una de les caraterístiques de les Falles i la "Ensenyar tot delectant" (amb permís del company de clàssiques Juanvi Santa Isabel) una de les premises de la nostra tasca de formació. Per això hem decidit penjar aquest vídeo per a falles perquè reflexioneu... i rigau!!!

Teatres de la llum

TEATRES DE LA LLUM

Vicent Ortolà i Mariola Ponce porten molt de temps investigant sobre la tècnica de teatres de la llum tant en els seus aspectes de gramàtica de la creativitat com en la utilització d'aquesta per a inventar espais de llum en l'organització d'esdeveniments culturals en escoles, museus, congressos, etc. Avui tindrem la segona sessió amb ells i el dia 12 de maig en el marc de la Jornada de Didàctica de la Dramatització ens presentaran com utilitzar aquestes tècniques per a dinamitzar un centre educatiu.

Friends, Books, Food and Music to say go on working Teachers!

Com sabeu hem acabat el curs de "Competència lingüística" amb Tim Herdon i ara només ens queda referir-vos al proper curs de didàctica de l'anglés "English alive" que farem el 1r trimestre del proper curs o als altres cursos de metodologia didàctica (dramatització, web educativa, animació lectora) o a les Jornades. Ara només queda agrair a totes les persones que han participat al curs la seua predisposició i demanar-vos que estu atents a les eines didàctiques que anirem presentant ací al blog i que us poden ser d'utilitat per la planificació de les classes. Per exemple, ací teniu el PowerPoinT de Pilar Puerto per a la seus exposició sobre les lectures que cada alumne del curs va preparar, i altres de l'àmbit lingüístic en Slide Share, un programa específic per a pujar PPT on line (està considerat el YouTube dels PPT). Compte! Si voleu pujar PPT més grans necessiteu el pptminimizer.


Today’s the 1st (for last thursday) of March and we’re going to have the last session of Tim’s course.
What do you think teenagers, apartheid, nutmeg, Brooklyn, family, tapenade and songs like “Our house” have in common?
The answer is... that all this you can find it if you follow us. Have you guess it?
It’s our last session and we`ve plenty of things to do. Tim’s infected us by his enthusiasm and the way all becomes more attractive.
So we’ve started listening about the books our mates have choosen to read. Remember the aim was to read something we don’t usually read, something different.

The first one is Raquel talking about “The Catcher in the Rye” by J.D. Salinger. She’s told us that she hasn’t liked this book because it is so depressive and repetitive. Tim explains that it is based on the point of view of teenagers and that is very popular among them.and that perphaps Raquel is a very optimistic woman far away from that perception

Marisa has the same feeling reading “Riotous Assembly” by Tom Sharpe, she hasn’t enjoyed reading it because it’s a kind of black humour that she doesn’t share.

However Begoña Fe-Castell has enjoyed reading “Nathamel’s Nutmeg” by Giles Milton, an interesting historical fiction book. With a power-point presentation she introduces us the author, plot, characters and place in an attractive way.

After her MªJesús, doing a big effort to come today (she’s been ill and we hope she gets well when she reads that), has told us about “On Beauty” by Zadie Smith, a story about two different families: one liberal, the other one conservative and two cultures: British and American. She’s really enjoyed reading that book because she must be guessing all the time and the more you read the more you find, it’s made her think.

Begoña Martí tells us about Paul Auster and his book “The Brooklyn Foolish”. According to her opinion it’s a macrostory full of microstories that is a metanovel. She explains that it’s an extremely optimistic novel where everything ends happily. She recommends us to read it in an intensively way.

At the end Tim summarizes the experience:
We’ve read and worked about: historical fiction, modern fiction, authors never heard of, two plays, a parabole, themes distant from our own experience…
We all agree we’ve found the whole process very interesting: selecting, reading, preparing the presentation, listening to the other companions. We’ve shared interesting ideas and attended to a wide range of presentations. So it has been very gratifying and enriching.

As we were very happy and we wanted to celebrate all that, we've drank beer and ate “tapenade”, following with the inicial idea someone has had to bring some special food to taste at the break time. Thanks you to the cooks!

The end has been with music: “Our house” and “We’re family”.

See you soon at the dinner we’ve planned next 28th March, contact with Toni at the CEFIRE.
And don’t forget all that we’ve shared if you also want to enjoy with your students.

by Pilar Puerto

Tota pedra fa paret...

...i tot blog fa blogosfera.

Com veureu si entreu periòdicament a la pàgina dels Blogs en xarxa del CEFIRE de Sagunt, cada vegada són més els centres que per mitjà dels blogs estan començant a entendre què és la web 2.0 i l'ús didàctic de les TIC. Cada dilluns us comentem algun blog d'especial interés i avui volíem insistir en les noves incorporacions que esperem no siguen les últimes. Per altra banda, remarcar també el bon ambient que es genera als centres davant un nou repte educatiu... Veieu aquest equip de professores i professor del CP Cervantes en formació amb Paloma Silla i Juanvi Santa Isabel.

A les dones

Dia de la dona i educació emocional

Avui és el dia de la dona de 2007 i us vaig a parlar de les dones de teatre. Fa temps que insistisc a les meues col·legues ensenyants que hauríem de dedicar més temps als temes de de gènere i coeducació -especialment a aquells centrats en els aspectes d'educació emocional i sexual- que permetan als xics i a les xiques de tractar-se amb uns codis ètics. Les dones de teatre han estat molt sen

Les dones de teatre han estat sempre lligades d'una forma o altra a l'ensenyament perquè sabem que el camí dels canvis socials és sempre a llarg plaç (qui millor que elles ho hauria de saber?). Però de moment us parle del projecte que en aquest sentit estan portan a cap Anna Gascón i Charo Altable en "Amor a escena" (fixeu-vos en l'article Teatro e identidad de género). Després mireu el PPT.

Teatres de la llum

La sessió d'avui treballarem amb Vicent Ortolà els recursos del teatre de la llum per a l´organització d´esdeveniments culturals al centre. El teatre de la llum consisteix en la utilització de les llums en totes les seues possibilitats creatives per tal de crear espais, personatges i històries visuals. El fil conductor que hem triat en aquesta ocasió és el de AFRIQUES (per saber més entreu a la pàgina de Richard Kobena) per tal de donar-li un contingut social a aquestes tècniques teatrals.


NOTA: no oblideu que l'únic material que heu de portar és una llanterna (compte! amb piles noves) i la vostra imaginació.

Two brain hemispheres

The session today started with an exercise to practice the connection between the two brain hemispheres. As you know the right hemisphere rules the left part of our body and vice-versa. Sometimes the orders given by one hemisphere come into conflict with the orders given by the other one because our sight sense sends deceitful signals to the brain. We could prove that with the following exercises:

All of us were sat down in a circle with both hands on the table and with the fingers extended. We had to tap the table once in order: first one hand and then the other one keeping on the next person and following a direction. If somebody tapped the table twice, the direction changed.
Then we crossed our arms with the classmates on either side of us in such a way that our hands were as follows: - my left hand, my classmate’s right hand, my classmate’s left hand, my right hand., and so on. We had to tap the table in the same way as the previous exercise and made a lot of mistakes because when we were looking at one hand we thought it was ours, but it wasn’t.

Following this we did an exercise with an object, for example a pen. We had to pass it to the person on the right hand with this dialogue:
a) “This is a pen” (and giving it)
b) “A what? (holding it)
a) “ A pen”
b) “Ahhhh… a pen!

Then this person does the same with the following but the question “A what?” is made to all the people who had passed the pen before and all of them answer “A pen”. The game became more difficult when we did it with two objects: a pen and a phone. The pen in one direction and the phone to the contrary. It was very fun and mistakable.

After that and in pairs we did a doodle, which consists of letting your hand draw lines freely on a piece of paper, with no aim at all. We usually do it when we are thinking, listening to a speech.., and things like that. We doodled with the two hands at the same time on an A-3 worksheet making a symmetrical picture first one person on the left side and later the other person on the right. When we finished we repeated it to connect both drawings.

In the next activity we were given some vocabulary concerning the sense of touch. We worked on some words, for instance tickle, stroke, nudge, thump, sniff, slap, munch, smack, pinch, squeeze, rub, clap, pat, hug, frisk, shove, wink and scratch. We mimed them. Tim told us all these words are nouns and verbs, except munch, clap, frisk, spit and tickle which are only verbs.

Then, three of our classmates, Juan Pedro, Mª Paz and Enna did their book reviews. Juan Pedro and Mª Paz before the breaktime and Enna later. By the way, Enna had prepared two Lebanese recipes to eat during the breaktime and they were very tasty. Congratulations Enna!

Next, Tim gave us a worksheet to keep about examples of cooking words when they are used with a metaphorical meaning. And to continue we moved on to metaphors connected with light and the sense of sight. In pairs again we matched some examples of metaphors with the following categories:
- Visibility and lack of visibility
- Understanding
- Complexity
- Goodness
- Badness
- Uncertainty

To finish the session we listened to the song “Always look on the bright side of life” by Monty Python from the film “The Life of Brian” (see the YouTube). We whistled the chorus and filled ten gaps with the missing words.

by Mª Luisa Blasco Casas

El curs de Competència lingüística (en anglés) s'acaba ací fins a setembre, que tindrem el de English alive que també impartirà Tim Herdon. Entreu a la pàgina del CEFIRE per a veure detalls. L'evaluació ha estat molt positiva i nosaltres destacaríem l'habilitat de Tim per incloure aspectes metodològics relacionats amb l'art, ja siga la música, la plàstica, l'expressió corporal o la dramatització (veieu els posts de cada dimarts) com es proposa a aquest Museums of the Mind.

Front a una realitat escolar que ens demana cada vegada més dominar les estratègies comunicatives de dinamització pensem que necessitem exemples de persones sensibles no només a les llengües en contacte sinó també als diferents llenguatges expressius.

Blogs en xarxa del CEFIRE

L'any passat l'equip d'assessors del CEFIRE impartírem diferents cursos relacinats amb la web educativa que comencen a donar els seus fruïts. La tasca va ser dura. Hi ha gent que allò de crear un nom d'usuari i recordar la constrasenya li sembla una tasca infernal... I si mireu la vinyeta veureu que fins i tot per a entrar al cel necessitarem un "password". Ay d'aquell que l'oblide!

Alguns a més de recordar els seus "passwords" també han creat materials molt interessants. Ací us posem l'enllaç dels blogs dels centres que treballen amb nosaltres. Com veureu el professorat de primària està molt involucrat en el projecte... El de secundària està arribant. Ara esten preparant un curs amb Ana Ovando* dirigit a professorat que manté un blog o una web educativa on explicarem conceptes com RSS, feeds y agregadores, que com Ana diu són bases imprescindibles para sostenir la web 2.0 ja que ens permeten estar al dia de les novetats que la comunitat educativa va creant en la xarxa. Alguns dels agregadors més pràctics són el Bloglines i el de Google Reader que podeu afegir al vostre escriptori on line de gmail.

* NOTA: el curs ha tingut un èxit aclaparador s'hi han apuntat 87 persones i només podem acceptar a 20 per a atendre bé a la gent. Per això hem decidit que per al primer trimestre intentarem preparar una jornada introductòria a la web educativa. Recordeu que aquest està pensat per a aquelles persones que són mantenidores d'un blog o web educativa.

Performances i exposicions

Aquest cap de setmana tenim una oferta cultural a la ciutat de València que ens porta a reflexionar sobre la influència de l'art en la vida de les persones en general i de l'educació en particular.

A l'IVAM tenim les "Performances poètiques III" coordinades per Bartolomé Ferrando (company de carrera que ja als 80' lluitava per fer de València un punt d'encontre d'una nova manera d'entendre la poesia), paral·lelament al MUVIM tenim una exposició coordianda per Roger Colom i Carlos Ortín "Los hoteles de la imaginación" on 25 il·lustradors ens parlem d'hotels de ficció que evoquen el desig del viatge, i per últim, al Jardí Botànic, podeu fer un viatge més íntim i oníric cap a la ciutat sempre somiada. Amb el títol "La ciutat imaginada" de Carlos J. Errando ens endinsarem en una València de ciència-ficció.

Les performances poètiques són una constant reflexió sobre l'arbitrarietat dels límits de gènere. En elles dansa, teatre, poesia, art plàstica, múscia, etc. es barregen en funció de la idea que es vol comunicar. La proposta de recrear les etiquetes d'hotels de novel·la és un joc de creació literària sense límits on el repte sempre és el motor i els oulipians els que sentaren les bases. Per últim, la ciutat recreada per mitjà de collages impossibles, que fan de la nostra realitat urbana escenaris de films de ficció, podria servir per proposar textos de ciència-ficció sobre la nostra ciutat. Aneu a les exposicions i porteu els alumnes que de l'experiència directa alguna cosa queda.

Soledat

Vull comentar-vos de manera particular aquesta instal·lació titulada "Soledat". Les altres van ser igualment bones i succitaren prou comentaris interessants. Però aquesta va generar moltes expectatives, ja abans de saber el títol original, per mitjà de frases d'aquest estil: "M'encanta estar a soles i no soporte la soledat", "Silenci, estàs sol", "Tu amb tu", "Només sé de mi allò que no sé", "Hipercomunicats", "Tots els meus passos em porten a mi", etc. I ací va la descripció (en agraïment a tot l'equip de professors*es que tant treballa cada setmana -hauríem d'inventar un sistema de fer la formació als centres-):

"L'espai és molt senzill, sembla fins i tot fràgil. Al fons veiem una tela que oculta un espai on un a un anem entrant com per "votar". Unes petjades fetes amb sorra ens porten cap a aquest destí. Són poques. A penes set, però ens evoquen els "camins". Abans d'arribar, a la dreta, trobem una bústia plena de cartes que, com sempre, semblen del banc. Factures, controls oficials i altres recordatoris de que estem dins del sistema. A sota, una paperera plena de papers esgarrats i un mòbil. Bona declaració de principis (sobretot avui 1 de març 07 dia sense mòbil) contra la hipercomunicació que ens persegueix. Algú, dins, en silenci... es posa uns auriculars i s'inclina per mirar a través d'una escletxa en una caixa de cartró. Somriures còmplices! Em toca a mi. Em pose els auriculars, m'incline, mire i em veig, només els ulls, en un espill. Sona una música captivadora. Una llum col·locada dins la caixa il·lumina espais i colors que ens evoquen altres móns. Estic sol. M'he aïllat durant uns moments i m'agrada. Després, descobrirem que aquesta era una de les consignes que s'havien proposat les xiques de l'equip per pensar la instal·lació entre totes."

PROPOSTA DIDÀCTICA: fer aquesta instal·lació amb els vostres alumnes o contar-los contes o poesies que parlen d'aquestes idees. Ací van alguns "La clau de la felicitat", "Soledat", altres>>>