Dilemmas and choices

This was the main topic of today’s class: things going one way or another, decisions and predictions.

We began with a speaking activity, which can be adapted to any topic. This was a physical activity, since we had to stand in two ovals, one in the inside and the other one in the outside. The people in the outside oval stood facing the people in the inside oval, and Tim gave us three situations in which we had to play a role and face some dilemmas:

1. A Cuban hip-hop band was visiting Sagunt: some people didn’t find it appropriate because of the ofensive lyrics they used, and the others stood for it, since they thought art shouldn’t be censored.
2. A man had to look after his sick mother and his two children; his girlfriend had a very good job, and they had been talking about living together, but where? They lived quite far away, and none of them was supposed to give up.
3. A doctor had committed a “small mistake” which had taken an old woman into a deep comma. Luckily, she was now well, but two colleagues were discussing whether to denounce what the other doctor had done or not.

This activity took about 10 minutes and was quite funny, since we had to play a role and we couldn’t agree with the other people, we had to look for confrontation and defend our ideas.

The second activity was longer, and it involved working in groups. Tim presented us with a children’s book with no words, only pictures. He asked us to predict the kind of language we would use to describe it, including onomatopoeic words, verbs about running and walking, and feelings. The story was a bit surreal, since it included egg-shaped machines, crocodiles sleeping in fridges, and so. We stood in groups of 5 people, each of us with a role, although they changed from time to time. One of us should be the writer, another one the reporter, and the rest of us were “sentence makers”. The latter would speak to Tim about the pictures and, after thinking one sentence that described the actions, the reporter would dictate it to the writer. Then, we would change: the reporter became the writer, and one sentence maker became the reporter, and so.

After having finished the story, we read it in groups to see if we liked it, and we edited it. It was a fun activity which involved co-operative writing, and we enjoyed ourselves.

Finally, the last activity included 74 cards with three choices: we had to read number 1, and decide if we would choose a, b or c. “A” took us to card number 5, “b” to card number 7, and so on. The story talked about a person and the dilemmas he had to face in life: we had to choose whether to say in our town in a badly paid job, or move to the city to look for a better job. Of course, it wasn’t easy: we had to work in groups to make decisions, which weren’t very appropriate in our group. We went to the city, got robbed, asked money from our boss who wasn’t very happy about it, moved back to our town to set up a business that didn’t work, set fire to it to get some money from the insurance company, went to jail for it... Tim asked us to think of a morale for our situation, and ours was easy to find: “never set fire to your business”.

Tim told us that this exercise was like a maze: we were presented with problems to look for a solution, but our choice took us to a new dilemma. Some groups were lucky and could finish their activity safe and sound, but others had a dramatic ending. This activity took about 15 minutes, and it was funny, although it also was a bit frustrating, because no matter what we decided, it all turned wrong in the end and our problem grew bigger and bigger. In our group we ended up with lots of money but no happiness, but at least it was an end (if you play this game, you’ll understand what I mean: after lots of wrong decisions, you only want to finish no matter how!

This was an interesting session, because we worked in groups and had lots of fun thinking about what we should do in every situation. Hope next session is as much fun as this one

The Crocodile Blues by Coleman Polhemus is a nearly wordless book.

Formació en competències digitals

Cada vegada són més els tallers, cursos i congressos sobre les competències TIC. Ací en teniu dos per als pròxims dies. Espere que us servisquen de referència.

1. iearn
2. educared

Violència a la societat i a les aules

El cas de l'agressor del metro de BCN i de la mort de l'estudiant valencià que intentava defensar a una xica de l'agressió del seu nuvi estan apareguent a les converses diàries de tots els extractes socials. Fins i tot els mitjans de comunicació més morbosos estan fent-se ressó de la notícia amb la intenció de pujar els índex d'audiència. I la pregunta és, què en fem des de les aules per analitzar la presència de la violència en la societat. Consultades fonts expertes recomanen que aquest temes s'han d'introduir a les aules de manera transversal i incloure-les en els projectes educatius de centre.

Nosaltres en aquest blog de llengua i literatura volem plantejar algunes respostes des de la nostra àrea perquè pensem que no es pot desaprofitar els recursos literaris per a contribuir a la formació de les persones no només en "sabers" sinó també, com diu la LOE, en "saber ser". A continuació us posem algunes idees esboçades per plantejar el tema de la violència des de la nostra àrea.

POESIA.-
En poesia podeu trobar molts exemples que tracten aquest temes. Ja sabeu que hi ha molts poetes sensibilitzats per la justícia social i per la contribució de l'art a una vida més plena de les persones. Però em seleccionat aquest text de Brecht perquè pensem que il·lustra molt bé l'actitud de molta gent enfront del sexisme, el racisme, la violència de gènere, etc. i que només es preocupen quan els toca directament.

Primero vinieron a por los judíos, y no dije nada por que yo no era judío.

Luego vinieron a por los comunistas y no dije nada por que yo no era comunista.

Luego vinieron a por los sindicatos obreros

y no dije nadapor que no era uno de ellos.

Luego vinieron a por mí y no había nadie para hablar por mí.

Bertold Brecht

NARRATIVA.-
Els contes són un vehicle d'allunyar les pors de les persones (hi ha alguns mitjans de comunicació que utilitzen aquest recurs de la manera més simplista, com si fos una medicina que s'aplica cegament front determinades ocasions, és a dir com els llibres d'autoajuda). És més, des del conte tradicional fins a les actuals llegendes urbanes, les metàfores literàries han servit per exorcitzar les pors dels humans. Mireu alguns contes com aquest de "Es mi naturaleza!"

FILMS.-
Són molts els films que tracten el tema de la violència en un sentit o en un altre. Ací us en posem dos exemples un que representa la idea clàssica "L'home és un llop per a l'home", i un altre, molt dur però molt enriquidor, sobre la violència a les aules.
- El método (basada en l'obra de teatre de Jordi Galcerán El mètode Grönholm que està ara en cartell a València).
- Bienvenidos a la casa de muñecas ("No a totes les xiques els agrada jugar amb nines").

REFRANYS I PROVERBIS.-
Els refranys, proverbis i sentències són una font inexaurible de reflexions sobre la vida, però compte! es poden usar com a arma ofensiva. La salvació és que sempre hi trobareu un contrarefrany o si no l'inventeu.

CÒMICS.-
Hi ha molts dibuixants de còmics que han les seues imatges han sabut captar els problemes i fer-nos reflexionar sobre aspectes que abans ni se'ns havien ocorregut. Us recomanem alguns com Frato o Tonucci, el Roto, Quino, Forges i molts altres ens poden servir per exemplificar la violència i lluitar contra ella.

Practicar anglés

Ets dels que porta tota la vida estudiant anglés i encara no acaba de dominar la llengua de Shakespeare. Doncs ara estan apareguent cada vegada nous recursos multimèdia on line per a ajudar-nos a fer més plaentera i a la carta aquesta tasca.

Mira els exemples següents i comença pel que més t'agrade:

• Cançó d'Alanis Morrisette, o de les Corrs.
• Tria una dels Beatles o de Madonna per a cada dia.
• Practica en "Veure lletra" i "Lletra original".

English through films

Laura, Pilar i Rosa del curs "Englihs alive" han creat un Seminari de treball i estan elaborant materials per a treballar la didàctica de l'anglés a través dels films. Ací teniu un dels PPT que han elaborat per al film Nightmare before Christmas.

També han creat un blog des d'on volen compartir amb tots nosaltres les idees, experiències i recursos que sobre les festes populars i el cinema troben per aplicar a l'àmbit de l'assignatura d'anglés. El nou blog s'anomena, com no, English through films, visiteu-les>>>

Compartir coneixement

Acabe d'incorporar al blog un núbol d'etiquetes amb els meus favorits de l'àmbit lingüístic, és el que s'anomena un marcador social. Amb el temps, aquestes etiquetes o "tags" aniran augmentan a mesura que incorporen els nous temes que treballem a cada sessió. Si participes d'algun dels nostres cursos no dubtes en buscar-los per a la recerca de materials específics.

La cultura de la mediació

| View | Upload your own

Temps de mediació

Avui hem tingut una sessió formativa sobre la cultura de la mediació a càrrec de Maria Carme Boqué que ha estat molt interessant tant pels continguts com per el mestratge expositiu de la ponent. Hem estudiat a fons la figura del "mediador" i les seues estratègies d'actuació en els centres educatius. Poc a poc us aniré posant referències bibliogràfiques sobre la mediació però ara us vull comunicar una sensació (un "feeling") que és al capdavall el que queda quan fem tallers de formació. La sensació seria d'admiració front a una professional que ha sabut sense explicitar-lo la gran diversitat de tècniques que ha de dominar un docent avui en dia com serien:

• Claredat expositiva per a la consecució dels objectius didàctics.
• Coneixement i aplicació de dinàmiques de grups adequades a tota mena de persones i situacions.
• Control dels ritmes temporals i de l'espai de l'aula.
• Domini de tècniques dramàtiques (rolle playings, improvisació teatral i didàctica, domini de l'expressió oral i modulacions de la veu per fer més amé el discurs, presència escènica, performances o escènificació de les idees, etc.) per a dinamitzar l'aula.
• Utilització de recursos retòrics de tota mena: captatio benevolentiae, seducció de l'auditori, ornatio amb tota mena de metàfores, referències a reàlies coneguts per tot l'auditori (films, anècdotes, cançons, vídeos YouTube, etc.).
• Desenvolupament de tècniques de narració oral: contar contes, oralització de poemes, exemplificacions de narracions de vida, etc.
• Creativitat en l'ús de tota mena de jocs psicològics i activitats interactives que feien mantenir l'interés dels destinataris.

Aquesta voldria ser la meua xicoteta contribució al "salari emocional" (concepte explicat per Maria Carme) que tant necessitem de vegades els ensenyants, i de moment al següent post us penge un dels seus PPT i aviat us penjaré els altres.

La web 2.0 per crear una societat més intel·ligent

Aquest darrer pont he aprofitat per anar a la trobada presencial que la UOC organitza per als seus estudiants i acompanyants (concepte molt innovador al meu entendre i molt profitós per a les persones amb ganes d'aprendre). He assistit a diverses conferències i tallers sobre les TIC i l'educació. Però us vull fer esment particular del PPT d'Enric Gil sobre la web 2.0 ja que ens dóna arguments per defensar la tasca de formació en "competència digital" que des de fa uns anys estem portant a cap al CEFIRE de Sagunt.

A més, pensem que malgrat les pors de tecnòfobs i algun "tecnofaba" despistat les TIC poden contribuir al desenvolupament d'una comunitat educativa més formada, responsable, conscienciada i participativa. Especialment des de la web 2.0 per la seua capacitat intrínseca per a fomentar la participació dels usuaris en la creació de continguts i l'aparició de comunitats virtuals al voltant de blogs, wikis, YouTube, grups de google,etc., que veuen en la col·laboració una via d'avanç en la consolidació de la intel·ligència col·lectiva.

Des d'ací us invitem a que feu un curs de formació a la carta i que comenceu per aquest PPT d'informació general perfectament hipervinculat i que pot aclarir-vos qualsevol dubte sobre aquesta fòrmula de transformació social anomenada web 2.0

View Upload your own

Teatre a la Mediterrània

El grup de teatre de l'IES Isabel de Villena de la Malva-rosa de València, coordinats per Antonia Blázquez ha participat al projecte de teatre a la Mediterrània anomenat Marinando que organitzala ciutat italiana d'Ostuni. La revista Aula Levante s'ha fet ressó de la notícia. Pensem que aquesta és una molt bona via de formació tant pel que respecta a l'apertura envers Europa com per la formació artística dels alumnes. Al blog de l'associació de de professors i professores de dramatització AVEC us tindrem informats d'aquesta mena de projectes.

New fun to be had at Master Herdon’s House of Activities!

All these activities are great fun not just because we say so, but because we actually tested them on the hardest critics: ourselves *big grin* Of course, you’re free to use them as much as you want, and don’t forget to comment!

First of all, let’s break the ice with a warm-up exercise. To get to know each other, take a small paper ball and start a game of catch with the people in class forming a big circle. The one in possession of the ball must pass it to another player only AFTER calling that player’s name. Rough play is strictly forbidden! Remember that this is just for fun, so you get to know everybody. To make things interesting (and risky!) try the game with two paper balls at the same time, and watch out!

After this, make sure that you remember as many names as possible, and kindly ask for the ones you don’t remember. You’ll enjoy the activities and you’ll feel more relaxed once everybody’s names and faces are familiar to you.

Today’s starter activity has to deal with Mini-sagas. They are fun to work with because they are short (50 precise words) and the language is semi-poetic, so we’re free to bend the grammatical rules for a little while. We read a fantastic mini-saga, Perspective by I. M. MacDonald, and we comment on it for a little while. Then, fun person as he is, Tim states that this is our homework for next class: “write your own mini-saga, 50 words exactly” (Write a Mini-Saga). Only Tim could assign us homework when the lesson has barely begun!

Now, it’s time for some deeper activities. Today’s motto is “Love relationships”, and our first battle field in this eternal fight comes from the infamous world of… advertising.

Sometimes it’s fun to see how simple ads change according not also to the one who posts them, or according to the period the ads were written in. As Tim did, get some really old newspapers or magazines and chose some interesting ads from the contacts section. “Educated gentleman seeking” can easily turns with time into “Old chap looking for”, and trying to guess who wrote which advert can get you to amazing possibilities. Then show your students some drawings or pictures from the ones you propose as the people posting the ads, and try to match suitor and intended! Analyze everything: clothes, writing style… Let the student’s imagination run free for a while, you’ll be surprised by their inventive. And it’s a good time to show them some useful words such as bowler hat, wishbone or blazer (Tim’s pics were incredible; caricatures work even better than real person pics).

FOCUS: Another interesting activity working with hypothesis and inventive: select some words from a story (even children’s books are OK). Try not to give your students too many: six or seven that contain all the weight from the plot. Tim selected a story called Tadpole’s promise, but you mustn’t let your students see anything from the text, not even the title, because it can give away too much information. The words Tim provided us with were: tadpole, rainbow, promise, pearl, caterpillar and willow. This is a pre-telling activity, so we had to apply what we already knew: that there was supposed to be a presentation, a conflict and a resolution, and that we had to fill in all the blank spaces with the limited amount of words we had in our possession. It’s incredible how many variants a story can have depending on the participants. A pearl can become a bribe or a magical prop. A tadpole can be a hero or a villain. A rainbow can become a character or somebody’s home.

After you read your story and the original text, try to find a good moral. We reached the conclusion that the best moral for our story was “You shouldn’t ask for too much!”

It’s time for some good re-telling activities. We found out what parts of the story were the presentation (characters meet and fall in love), conflict (they change and cannot keep their promise) and resolution (frog eats butterfly). Make your own list of words and try, from them, to retell the story to your partners. Again, the list must be short. This is a good activity to work on how to extract the best of each text and work on your summaries.

A new photocopy presented us with a Mismatched story. We read a piece of somebody’s journal, apparently, telling us the tortuous love story of a woman who fell in love with somebody below her station, and how she had to submit to her parent’s wishes. The point of view comes from that woman’s son/daughter, but the story we got was all mismatched. We had to put things in the correct order so we could enjoy the story, and we compared this piece with the previous one: from the wrong kind of animals getting together, to the wrong kind of couples getting together. After that, we set to identify the presentation, complication and resolution. We’re getting quite good at that!

A sort of closing activity was a creative writing proposal: we had to change the complication of the story, without minding the resolution (it would be changed further on). Tim really didn’t know what he was asking from us *evil laugh* We managed to turn a simple complication into a mini-saga of misadventures! Everybody was quite proud of their results, even when the heroine turned into things so weird that I think we spooked poor Tim.

NOTE: All these activities are relatively quick and quite easy to prepare, so if you’re in need of some good activities for your pre-telling or re-telling needs, help yourself!
And with this ends Rosa’s account on the last adventure at Master Herdon’s House of Activities. Pardon my mistakes!! See you in two weeks!!

WEBGRAFIA:

• Wiki de Mini-sagas
• Tadpole's promise by Jeanne Willis and Tony Ross

Mocadora(d)a

L'any passat us recomanàrem per al 9 d'octubre el treball d'un centre de la comarca CP Baladre que enfocava la cel·lebració des de la perspectiva de la coeducació i amb la metodologia de projectes de treball que responia a la pregunta: On estaven les dones el 9 d'octubre de 1238? Aquest projecte es va anar completant i es reformulà en una webquest que podeu veure ací>>>

Enguanys us volem proposar el tema la MOCADORÀ i el que simbolitza en la nostra cultura. Com sabeu el 9 d'octubre a més de recordar la data constitutiva del nostre país, també celebrem el dia de Sant Donís o el patró dels enamorats valencià. Aquesta festa encara que és originària de la ciutat de València s'ha estés, com les Falles, a altres poblacions. És una festa modesta, d'arrel popular, imaginem que impulsada pel gremi dels forners, que consisteix en regalar a la persona estimada un mocador ple de dolços de massapà amb la forma de tota mena de productes de l'Horta i altres formes propis de la pirotècnia (piulets i tronadors).

La pregunta a fer als nostres alumnes podria girar al voltant de la pervivència d'un costum "amorós" ancestral en l'era del ciberespai. Es tractaria de comparar aquesta pràctica amb les que ells fan actualment i buscar semblances i diferències.

Competència digital

"Aprén a veure la televió, consulta la programació"

Aquest famós eslogan educatiu de l'època de la Pilar Miró, encara que validíssim, ja és història. Eren temps on als que ens interessava la didàctica de les llengües activa parlàvem d'alfabetització visual. Es tractava de preparar els alumnes para saber llegir els missatges subliminals com a defensa del consumidor front al bombardeig publicitari.

Avui, la pantalla de la televisió ha de competir amb altres 5 pantalles (ordinador, mòvil, PDA, TV, vídeoconsola) i la capacitat de simultanejar-les dels joves. Quantes pantalles ets capaç de controlar al mateix temps?, preguntaven en una enquesta de la UOC sobre els canvis socials que estan produint les TIC.

Uns amics preocupats per la inclusió del món real a les aules em passen l'enllaç d'una experiència educativa interessant: "Connecta l'aula amb la Ràdio i la TV". Fa mesos que en les tertúlies amb els amics (molts d'ells ensenyants, però no tots) ix el tema de les pràctiques televisives. He de confesar-vos que passe molt més temps davant de l'ordinador que mirant la televisió i que per seguir informat de novetats recòrrec a la xarxa. Doncs pense que aquesta idea de Edu3.cat (es nota la mà i els saber fer del portal educatiu edu365.cat) ha sabut conjuntar la necessitat d'alfabetització visual amb les eines d'internet per plantejar el nou repte que seria la competència digital (i sinó veure que diu la LOE al respecte).

Contacontes a València

Fa un parell d'anys un grup de professors i contacontes col·laborem en la confecció del blog de Contacontes del café de "El Duende". Ho fem de manera complatament altruïsta, perquè volem... per l'utopia de veure com un local on la diversitat és sempre respectada i valorada continua viu, pel plaer de retrobar-nos cada dimecres amb la gent que encara creu que els projectes col·lectius són possibles.

Pel Duende treuen cap, cada setmana, algun dels contadors valencians més coneguts com Llorenç Giménez, Carles Cano, Anna Ballester, Domingo Chinchilla, Susu Benítez, Vicent Cortés o Vicent Adell de Rodamóns Teatre. I el que és més estimulant, de vegades, hi apareixen amics i amigues dels contadors que estan de pas per la ciutat de València. Els estils són molt diferents i fa goig escoltar contes de tota mena, des de la més pura tradició oral, la recreació dels contes clàssics, o fins a l'oralització dels contes més literaris.

Volem aprofitar per invitar-vos a donar una volta pel Café de El Duende (Carrer Túria 62) i gaudir de la paraula contada. Avui Jeremy Williams.

English alive

La setmana passada començàrem el curs amb Tim Herdon titolat "English alive" amb unes expectatives interessants. El taller s'articula a partir del projecte de treball "The stories in our life" i s'acompanya d'una pràctica d'actualització lingüística, complementada amb reflexions didàctiques sobre el tema de les narracions orals com a vehicle per a planificar les nostres sessions.

Cada setmana una persona del curs farà un resum de la sessió per tal que tothom sàpiga que anem fent. Acompanyarem el post amb alguns enllaços/hipervincles relatius als aspectes treballats. Tim va mostrar les seues dots per a la narració oral amb el llibre Orange Pear Apple Bear, d'Emily Gravett. Esperem escoltar cada setmana una bona història que ens servirà per a portar-la a l'aula. Aquesta setmana el resum l'ha fet fet Pilar Sotos:

First of all, we introduce ourselves in a peculiar way since apart from personal information we said one characteristic differentiating us from the rest of people.

Then, we concentrate on storytelling as a didactic way to teach, we reflect on stories’ elements, conventions and how useful can be to use stories as a didactic resource.

We work in groups to reconstruct one of Chaucer’s stories “The Wife of Bath”: we reorder and comment on the story from different points of view: a priest, a prostitute, a wise woman…… this activity is quite interesting and funny for us.

Tim tells us a joke and then asks for us to invent a new end for the joke but keeping the original sense of it.

Finally, we write our expectations about this course.
It seems the course is going to be original, funny and useful for us as teachers.

WEBGRAFIA:
- The children's Literature Book Club (blog molt animat sobre literatura per xiquets).
- Fomento a la lectura (La Comunitat de Múrcia fa temps que va incorporar l'animació lectora com a "matèria optativa" d'oferiment obligatori als centres i els resultats no s'han fet esperar. Una bona pràctica de la qual aprendre).
- Short Stories in English (Un wiki on compartir històries curtes).

Ars Magna

"Els jocs de paraules poden ser intraduïbles, però els mecanismes

que els generen són universals"

Verbàlia

Aquesta premisa va servir a Beatrice Parisi per articular la seua conferència en la Jornada L'Europa de les llengües que els CEFIREs valencians organitzàrem el cap de setmana passat. En ella es va reflexionar sobre algunes de els fites més importants de la ludolingüística, va posar exemples en diverses llengües europees i va apuntar algunes fórmules de comunicació en l'Europa plurilingüe (l'europanto va resultar un "espanto"). Si us agrada l'italià entreu al blog "Chiodo schiaccia chiodo" per veure l'homenatge que li ha fet Gianpiero.

Tot plegat, es tractava de despertar en le professorat la curiositat pels jocs de llengua com a instrument didàctic. Els grecs es referien a l'ars magna com l'art de trobar i desxifrar "anagrames", així i tot sabem que els jocs de paraules han patit diferent sort al llarg de la història de l'humanitat. El que és ben clar que la ludolingüística ha estat sempre lligada als períodes literaris d'avantguarda i d'experimentació, i és aquest caràcter de recerca que sempre generen el que els fa aptes per als tallers de llengua i literatura com a tècnica de creativitat.

Gràcies Beatrice Parisi (verbalia.it) per la teua conferència que esperem servirà per crear nous "verbívors" i per proposar a Sant Vicent Ferrer com el patró dels ludolingüistes.