Instal·lacions i comentari de textos

Afortunadament tot l'equip de professors*es del taller de Dramatització s'ha posat a la faena i les instal·lacions (recordeu la propost que explicàrem al post) que s'han anat dissenyant al llarg de la setmana tenen prou qualitat. Els temes triats són representatius dels temps que vivim: "Soletat", "Desamor", "Naixement", "Arts", "Vacances", etc. La proposta aquesta setmana consistia en fer una anàlisi per grups de cadascuna de les instal·lacions. En primer lloc feiem una pluja de idees per identificar els objectes, després passàvem a donar-li sentit a tots els elements en conjunt i per últim Roger feia d'avocat del diable per despertar controversies i matissos diferents en la interpretació. En acabar demanàvem als creadors que ens explicaren la seua versió. La discusió va ser molt apassionada i aparegueren els temes claus del comentari de textos: subjectivitat front a objectivitat, punt de vista de l'autor i lector model, llibertat d'interpretació dels receptors, etc.

En la mateixa línia, Roger Colom ens va parlar dels blogs i de la seua web Libro de Notas per exemplificar la idea que, en aquesta època de sobreinformació, hem d'aprendre a interpretar aquesta. El món s'ha convertit en un gran text que cal saber llegir. Tota la informació es pot trobar a la xarxa, ara el que hem d'ensenyar als nostres alumnes és com buscar-la, seleccionar-la, interpretar-la i produir nous textos en interacció amb els altres. Així estarem donant sentit a les activitats que fem a l'aula.

Les TIC ens faciliten el camí per extendre els "comentaris de textos tradicionals" a la realitat i a la vida dels carrers. Aprofitem-les doncs! Us proposem per exemple el tema d'aquestes escultures que ara estan tan de moda en les places i carrers de les nostres ciutats (si voleu veure algunes de ben rares ací>>>) que algú decideix posar -no sabem ben bé amb quin criteri estètic- però que ens marquen en tant que habitants d'aquests espais. Per completar la proposta didàctica informeu-vos en la web de "fotofilosofia" on es relaciona imatge, poesia i pensament filosòfic. Veureu que com diu Nietzsche "No existeixen fets, només interpretacions".

BRAINY BROOKS’ PRESENTATIONS! Wicked!

Last Tuesday 20th February was the first session devoted to books’ presentations. Pilar, Carolina, Rosa and Maria pioneered the novel’s reviews . Their wonderful presentations were intermingled with other activities related to relaxing and energizing exercises and to UK slang top favourites. We started the lesson by playing pictionary! Tim drew on the board a brain with its two hemispheres. Then, we brainstormed about the functions of our brain’s left and right hemisphere. Basically, we agreed on the fact that the left hemisphere was responsible for the areas of movement, language, mathematics and logical problem solving. The right hemisphere, in its turn, performed our brain’s abstract thinking, spatial representations, creativity , imagination, visual imagery and movement.

Left side processes: Speech - Analysis - Time - Sequence

It Recognizes: Letters -Numbers - Words
Right side processes: Creativity - Patterns - Spatial - Awareness - Context
It Recognizes: Faces - Places - Objects

Fig 1. based on Sousa (1995, p. 88)

Out of that, we concluded that since movement was present in both brain’s lobes, incorporating movement activities was a must if we wanted to catered not only for auditory and visual students but also and most importantly for kinesthetic pupils. Tim told us about an extremely relevant piece of information: nearly 70 % of prisoners in British jails were predominately kinaesthetic people!! In short, both hemispheres communicate constantly, that is why doing two activities at the same time, namely cooking and listening to music, can be proved more productive and stimulating than for example cooking in deathly silence. The same can be applied to learning a second language.

Afterwards, we moved onto a practical task. We were given some cards containing some relaxing and exercising activities taken from the book Brain Gym. After having memorized individually the exercise, we formed two big groups: the inner group which was going to move clockwise and the outer group which would remain static. In pairs, we explained each other’s exercise. My exercise was called BELLY BREATHING, it was a relaxing technique for improving digestion or even for calming down when you are feeling tense and nervous. Here you will find the instructions for a deep belly breathing:
- Blow out all the old air in short, soft little puffs ( like keeping a feather airborne).
- Take a slow, deep breath, filling up gently, like a balloon.
- Your hand softly rises as you inhale and falls as you exhale.
-I f you arch your back after inhaling, the air goes even deeper.

Following this group activity, we continued with Pilar’s impressive and power-point based presentation on the novel The Boy in Stripped Pyjamas by the Irish writer John Boyne. Pilar insisted on that we had to feel relaxed. She illustrated some beautiful sea-landscapes from Punta Negra (Murcia), and afterwards, Pilar playing with the surprise factor, passed around the class a pic-nic basket containing the novel and some volcanic pebbles. In the background, Tim was the one in charge of the sound effects, with the help of an unknown and long object ( at least for me!!! ) he reproduced the waves’ resonance.
Here is a summary of Pilar’s novel taken from John Boynes’s website:

Nine year-old Bruno knows nothing of the Final Solution or the Holocaust. He is oblivious
to the appalling cruelties being inflicted on the people of Europe by his country. All he
knows is that he has been moved from a comfortable home in Berlin to a house in a
desolate area where there is nothing to do and no-one to play with. Until he meets Shmuel,
a boy who lives a strange parallel existence on the other side of the adjoining wire fence
and who, like the other people there, wears a uniform of striped pyjamas.
Bruno's friendship with Shmuel will take him from innocence to revelation. And in exploring
what he is unwittingly a part of, he will inevitably become subsumed by the terrible process.

After Pilar’s presentation and of course after her well-deserved clap, we commented on the importance of ART in our teaching life. Basically, we all came to the conclusion that new and unexpected things bring enthusiasm and a great deal of satisfaction both to our students and ourselves. Then, we moved onto Carolina’s resentation.

We all know from Carolina’s session or week 5 report that she is really good at storytelling, and right from the beginning she caught completely our attention. First, she explained why she had chosen the novel Black Girl, White Girl by Joyce Carol Oates. She told us several reasons, first of all she had studied in Ohio, and furthermore she was really interested in ethnic issues as in her days in Amercia she used to share her flat with Afro-american people.
Here is a summary of Carolina’s novel.

Fifteen years ago, in 1975, Genna Hewett-Meade's college roommate died a mysterious, violent, terrible death. Minette Swift had been a fiercely individualistic scholarship student, an assertive—even prickly—personality, and one of the few black girls at an exclusive women's liberal arts college near Philadelphia. By contrast, Genna was a quiet, self-effacing teenager from a privileged upper-class home, self-consciously struggling to make amends for her own elite upbringing. When, partway through their freshman year, Minette suddenly fell victim to an increasing torrent of racist harassment and vicious slurs—from within the apparent safety of their tolerant, "enlightened" campus—Genna felt it her duty to protect her roommate at all costs.
Now, as Genna reconstructs the months, weeks, and hours leading up to Minette's tragic death, she is also forced to confront her own identity within the social framework of that time. Her father was a prominent civil defense lawyer whose radical politics—including defending anti-war terrorists wanted by the FBI—would deeply affect his daughter's outlook on life, and later challenge her deepest beliefs about social obligation in a morally gray world.
Black Girl / White Girl is a searing double portrait of "black" and "white," of race and civil rights in post-Vietnam America, captured by one of the most important literary voices of our time.

Carolinas’s presentation was followed by an interesting debate on Books Clubs. Some people in the class have taken part of this type of reading groups and told us their experience there. Apparently, reading groups are motivating ways of reading together a novel. They are opened to all ages, the perfect number should be around 8 to 15 people. The most interesting thing about Books Clubs is realizing that books are opened to endless interpretations and each individual comes to his own conclusion. Normally, Books Clubs sessions meet once a month, and as any other kind of social gathering they tend to include a special and sometimes thematic big meal.

After the break, we listened to Rosa’s presentation. Rosa had read The Alchemist by Paulo Coelho; so she moved towards the board, wrote the title and explained that her presentation was based on it. Once the title was clear and in order to explain us the plot, setting and characters involved in this tale; playing with words, she , little by little unfolded the underlying message in Coelho’s fable: the importance of following our dreams in our pursuit to happiness. As you can see this is an extraordinarily optimistic book, as the following quotation from Coelho illustrates: “When you really want something to happen, the whole universe conspires so that your wish comes true”. Rosa expained as well, that she was really fond of doing acrostics, and taking advantage of this medieval technique she used every single letter in Coelho’s title to introduce an important detail in the book. At the end, she drew a big G
Standing for the metaphysical journey the protagonist took from Andalusia to Tarifa. Next, she added the letter O, referring to the omens we receive in our lifetime and the letter D standing for the dreams we have to follow to reach to Gog and to happiness. Here is a short summary of the book:
Dreams, symbols, signs, and adventure follow the reader like echoes of ancient wise voices in "The Alchemist", a novel that combines an atmosphere of Medieval mysticism with the song of the desert. With this symbolic masterpiece Coelho states that we should not avoid our destinies, and urges people to follow their dreams, because to find our "Personal Myth" and our mission on Earth is the way to find "God", meaning happiness, fulfillment, and the ultimate purpose of creation.

Maria’s presentation was based on Steven Berkoff’s latest play Sit and Shiver. First of all, she explained us how she came to read this play. Maria had been asked to buy a play for a friend who works in a prison teaching English. The play tells the story of a Jewish family and more precisely about the Jewish religious tradition of Sitting Shiva: a seven-day period of mourning for a dead patriarch. During this week, the furniture is covered to show respect to the late father and husband. Mr. Green had apparently been the perfect husband, the perfect father! Visitors including Debby,Sam, and of course Mrs Green got involved in funny Jewish and cockney conversations.

The session ended up by learning some UK’s slang favourites. Here is a list :
O.T.T. over the to – excessive; Naff- in bad taste; Hype-false publicity; Dosser- lazy person
div- idiot; whiz kid –somebody who is very young and very successful; wimp – a weak and feeble person; and a long, long, long list!!!! A wicked and brainy session!

By Begonya Martí

Blogs i biblioteques

"El blog d'una bibliotecària que vol despertar el plaer per la poesia"

De la mateixa manera que els professors s'esforcen per convertir les aules en un espai de vida i reflexió, els bibliotecaris i les bibliotecàries també es deixen la pell i alguna neurona per inventar sistemes per arribar a l'enorme diversitat d'usuaris que visiten diàriament una biblioteca. Com a tallerista de ludolingüística, vaig ser invitat una vegada a la Biblioteca de Cocentaina a explicar estratègies per introduir els joves en el món de la poesia a partir dels jocs de llengua (embarbussaments, endevinalles, palíndroms, etc.). Allí vaig conéixer a Maria Dolors i ha estat una gran alegria retrobar-la en la blogosfera amb una proposta molt interessant:

Poesia Infantil i Juvenil
Blog de Poesia Infantil i Juvenil: Poemes infantils, embarbussaments, endevinalles, cançons infantils, llibres i editorials de poesia infantil i juvenil, activitats sobre poesia infantil i juvenil a l'aula i a la família, webs de poesia infantil, poetes infantils. Publicació de poemes infantils, realitzades pels xiquets/es que hi vullguen col•laborar amb aquest blog. Entrar>>>

Al seu blog hi trobareu molts recursos i, com que entenem que els professors de literatura hem de treballar molt en connexió amb els bibliotecaris ací van altres eines específiques: "Recerca de llibre en google "Google acadèmic", "Assisèntia a biblioteques", "Biblioteca alternativa", "Poesia de butxaca-wiki", "Blogs en xarxa de Sagunt", etc.

Teatre, educació i joves

El Festival VEO està tocant a la seua fi i, malgrat els molts peròs que li podríem treure(irregularitat en la qualitat dels espectacles internacionals seleccionats, falta d'un procés de maduració en algunes propostes locals, etc.), pensem que s'han convertit en un bon reflex de la inquietud dels nostres joves per la innovació artística. Es parla, fins i tot, d'un públic "veo": joves de menys de 20 i tants, amb experiències en viatges europeus, i expectants de noves estètiques. Per a mi personalment hi ha moltes coses, i ho dic amb franquesa, que són una pressa de pèl. Us imagineu un espectacle on dues xiques es passen 45' minuts preparant una torrades de pa en tomaca fent sorolls amplificats de ganivets, focs i cullerots. Però com en la resta d'art contemporani intente entendre que aquestes són formes, vies o manifestacions dels joves per explicar-se ells ara i ací. I si encara m'asalten més dubtes, em torne a llegir els consells que Kapuscinski donava als col·legues que no entenien als joves:

“Escuchar a los jóvenes y prestarles atención, renunciar a toda posición de poder, admitir que uno ya se encuentra en el bando de los derrotados. Si nos encontramos frente a una nueva consciencia y a nuevas actitudes que niegan valor y autoridad a la experiencia de los mayores, es necesario que entendamos que eso tiene un sentido y unas razones. Y que estas razones vencerán de todas formas. Es necesario que entendamos que los jóvenes nos escucharan solo con la condición de que nosotros les escuchemos a ellos y de que sean ellos los que nos inviten a hablar. La clave de todo esto está en el interés recíproco. Si no nos damos cuenta de esto, los jóvenes seguirán venciendo, porque el futuro es de ellos y los más viejos seguirán siendo prisioneros de su propia ceguera. Vivimos en un mundo en constante y rapidísima transformación y no se puede seguir pensando y sintiendo como si nada hubiera cambiado. Los cambios hay que reconocerlos y aceptarlos, si se quiere, en consonancia, ser aceptado. Y para ser aceptado hay que aceptar a los demás, en especial a aquellos que representan las nuevas tendencias. Hablo naturalmente de lo mejor de las nuevas generaciones, porque, como siempre, las nuevas generaciones están integradas por personas diferentes. Pero lo mejor, en la actualidad, es fantástico: los jóvenes están mejor informados, son mucho más inteligentes, más capaces de expresarse, más ágiles y maduros, intelectualmente, que quienes los han precedido. Lo digo sin ideología, es una pura y simple constatación. Por lo demás, tomemos como ejemplo mi país: en otra época no había ni forma ni tiempo de desarrollarse uno mismo, no había televisión, no había libertad para viajar, no había contacto con el resto del mundo, no se sabía que existieran otras culturas, no existía la información. Hoy en día, los mejores de entre los jóvenes saben muchas más cosas que nosotros, por eso yo prefiero ser humilde y modesto antes que decir: soy más viejo, por tanto, sé más que tu”. R. Kapuscinski (historiador i periodista)

Amb tot, a nosaltres ens agradaria que, en aquest intent de respondre a les inquietuds dels joves, es comptara més amb els instituts públics de la ciutat de València. Sí, que es considerara la possibiltat de portar alguns espectacles als centres escolars per tal de desenvolupar la dimensió educativa de l'art. No és una idea forasenyada logísticament i podríem comprovar com, en poc temps, aquests espectacles tipus "La torera", "Froe, froe", "El teatro de los sentidos" "Merteuil" o els mòbils -accions teatrals als carrers-, anaven educant la sensibilitat dels joves i el seu nivell d'exigència i compromís.

Us queda una oportunitat de veure i conéixer in situ alguns espectacles i el públic tipus en la presentació que es farà demà dissabte dia 24 a les 17.00 hores a la Plaça de la Mare de Déu.

EOI València

Com molts de vosaltres vaig estudiar idiomes a l'EOI de València. Com per a molts de vosaltres en un moment donat l'EOI va suposar una finestra al món. També, com molts de vosaltres vaig haver de fer cues interminables, patir aglomeracions, malentesos i, fins i tot, compartir aula amb xiquets de l'ESO que no sempre estaven per la feina. Com molts de vosaltres em vaig il·lusionar quan es parlà d'ampliar, millorar o desdoblar l'escola (per mi ser optimista és una forma racional de pesimisme). Ara l'EOI de València celebra els seus 40 anys i ho fan amb un simposi commemoratiu. Nosaltres ens volem fer ressò d'aquest esdeveniment perquè sabem el que costa organitzar qualsevol activitat de formació amb un mínim de dignitat. Entreu a aquesta pàgina i doneu-vos pressa a inscriure-vos que el plaça s'acaba*:

“ SIMPOSI COMMEMORATIU DEL 40 ANIVERSARI

DE L'ESCOLA OFICIAL D'IDIOMES DE VALÈNCIA”

*Nota: esperem que més endavant ens arribe informació puntual d'aquestes activitats a tots els assessors d'àmbit lingüístic dels CEFIREs per poder-la compartir amb vosaltres.

Art relacional i teatre en l'educació

La frase "Pensar l'educació" resumia una idea que durant molt de temps usaren els MRP per parlar de la necessària reflexió des de l'escola sobre els canvis que la societat va generant. Per la nostra banda sempre ens ha interessat analitzar les manifestacions artístiques, en tant que resultat de síntesis personals, de mestissatges i d'influències mútues de tots els agents i estrats socials, ja que aquestes reflecteixen de manera creativa i lúcida cap a on va la societat del futur.

Afortunadament, les expressions autoritàries del tipus "El món és així i només potser que així" s'han acabat, i amb elles el poder de les figures d'autoritat (i el mestre és una d'elles). Ara bé, els ensenyants que estem assistint a aquesta deslegitimació del discurs oficial hauríem de reflexionar a la llum de les manifestacions artístiques i preguntar-nos, des de l'escola, com han canviat les formes de producció de sentit en la societat. Definir el currículum i les accions que realitzem a les aules està produïnt un "significat" que ens ajuda a concretar la societat que volem.

Per a què ens parle d'aquestes idees i de com l'art relacional pot donar claus als ensenyants que incorporem elements artístics a la nostra docència hem invitat, en aquesta sessió del taller de La dramatització com a eina didàctica, a Roger Colom. Aquest poeta, marxant d'art, bloger de la cultura i periodista digital, ens ha comentat com l'art té, en cada època, unes noves formes de parlar dels temes de sempre: la recerca de la llibertat individual i social, la informació com a eina de poder i de l'intercanvi i la comunicació com a elements claus per a una transformació social.

Comprovem que una de les formes de producció de sentit, en la societat del segle XXI on les TIC ens proporcionen l'accés immediat a tot tipus d'informació, consisteix a aprendre a interactuar amb els demés fent servir tota mena de nous suports digitals. Però, no ens enganyem, les TIC només són el suport que facilita i dóna dinamisme a aquests processos i és la interacció i comunicació amb els altres la que, vertaderament, és generadora de sentit. En aquest línia de treball, Roger Colom ens ha proposat una activitat d'art relacional, que hem d'anar preparant al llarg de tota la setmana -utilitzant totes les formes de comunicació possible- i que s'ha de plasmar una instal·lació col·lectiva el proper dimecres.

Us escrivim ací la consigna detalladament perquè entengau millor la proposta de Roger:

"Definir entre tot l'equip un tema sobre el que es vol parlar, per buscar després, els elements que per a cadascun de nosaltres expliquen millor la idea. Es tracta de que cadascú trobe elements que aporten la màxima informació sobre el tema de manera concreta i breu . És a dir, buscar objectes personals que expressen la major informació, en la menor quantitat d'elements. La dificultad consistirà doncs, en trobar una forma d'expressar de manera eficaç la idea, tot convinant els nostres elements i aprofitant els elements dels altres. En aquest procés de posada en relació dels objectes, que tenen sentit per a uns i per a altres, apredrem a comunicar-nos i relacionar-nos. Ara bé, l'objectiu últim d'aquesta instal·lació serà que els destinataris puguen entendre-la i interactuar amb ella".

REFERENTS (webgrafia):

1. Arte relacional Partiendo de esta interpretación del pensamiento, Algomas propone un arte completamente irracional, participativo y relacional. El arte relacional considera el proceso de creación relacional (yo+tu+...) como el verdadero interés del arte. Algomas es el único arte que si no la haces tú, no tiene sentido y te da asco. El producto resultante del proceso no representa el resultado del arte, sino solo el punto de partida para el inicio de un nuevo proceso. Si con un dedo señalas la luna, nosotros miraremos al dedo para entender qué quieres decir. Yo creo A, tu coges A y lo transformas en B, él coge B y lo transformas en C, yo veo C pero me creo que es D y por tanto lo transformo en otra cosa mas y es E... Algomas...
2. Nuevo paradigma: arte relacional.
3. Post-producción Nicolas Bourriaud (llibre)

La memòria dels sentits

"El cos no oblida, sobretot si el deixem recordar"

Quan us presentàrem el festival de teatre VEO us comentàvem que a aquest festival s'hi presentava un tipus de teatre que ensenya. Ara que el festival comença a donar els seus fruits us volem parlar d'un dels grups referents en aquest ja que gairebé han participat a totes els edicions. Es tracta d'El teatro de los sentidos, grup llatinoamericà arrelat a Barcelona des d'on es dediquen a la investigació, la formació, i la recerca de noves relacions amb el públic. Ah, i no us perdau les arquitectures de l'aire al riu (vegeu imatge).

Si us heu adonat en les sessions de Tim Herdon estem treballant cada vegada un sentit. La vista, el tacte, el gust, l'olfacte i l'oïda funcionen ocm a vehicles o fils conductors de cada sessió. Llegiu el text i descobriu que és el chutney que Tim va cuinar personalment per a tots. I opineu...

We started the lesson with a revision of onomatopoeias: Shhh! Ouch! Grrr! Hmm Oi! Mmm! Tut-tuk! Yuk! Phew! Wow! Boo! Oh!. In groups of three and following a rhythm we had to say one of them. The class was structured as follows: revision of phrasal verbs, followed by two texts on taste and a final sound activity.

We had to classify phrasal verbs into two categories: literal: closer to the original meaning of verb+ preposition and non-literal meaning in given sentences. In groups of four we classified them. For example, He turned up the heating has a literal meaning as opposed to He turned up late for the meaning with a non-literal one.

Following that activity, and in the same group. We had to come up with literal and non-literal meanings choosing the verbs from a list: get, hold, break, fall, turn, come, go, put, get, let. One of the groups mentioned come into meaning inherit and come in with a literal meaning, other examples followed.

A monologue was read in the class in which different phrasal verbs appeared. The class was divided in two groups: odds, evens and each group had to write the phrasal according to the given order. We continued by looking at the meaning of all the phrasal verbs. A very funny incident occurred when we were looking at the sentence “ She went on at me until I finally ran out of patience with her” and Tim explained the meaning of went on. Hopefully, he said that we shouldn´t say that about him as it will imply that we are very bored in his classes..

Now we had to produce in groups of 5 or 4 a monologue using phrasal verbs. Three topics were given: a relationship, a telephone conversation and a journey. My group wrote the following one: a Journey

Last summer I decided to go on holiday to Moscow. I set off with my car at twelve and I was held up in a traffic jam in the middle of Manises. When I arrived at the airport, I still had time to check in. In just half an hour heading for Milan where we had to stop over while I was hanging around at the duty free. I realised I had forgotten my passport at Manises airport. I went to the police station and they told me: “ Come back in two hours”. Later, I picked up my passport. As I was very nervious I had a bottle of Lambrusco in order to get over it. Five hours later, when I woke up I was in Moscow. The bus which was taking me to the hotel run out of petrol and I broke down in tears.

Another group wrote: a relationship : Roberto & Love

I met Ramona and I started going out with Ramona. Two weeks went by and I fell for her sister Maria. The moment I saw her I knew that I would get on with her. Ramona noticed it and we fell out with each other because she became very jealous and she started to behave like a bitch and eventually, we made up. I promised her that I wouldn´t see her sister again.
But every time I had the occasion I chatted her sister up. In the end Ramona and I split up. Two weeks later Maria left for her tennis coach. Five years went by and I ran into both of them in the sales. Both of them looked amazing. I didn´t know what to say so I brought up a stupid conversation. After ten minutes I was looking after their babies while they were trying clothes on.

At 7.15 we had a fantastic break with some nachos, and a lovely chutney!!

Back to work, we were divided in groups of four and we were given two texts mixed up. One of them was about India, and the other one was about Italy. In each group, every body was assigned a role: an organiser and the rest were negotiators which meant that we had to barter: “do business with the other groups” in order to obtain the necessary cuttings to get the entire text. One of the text had 10 items: Italy and 11: India what we did not know that at the time!

A vocabulary list was on the backboard: Monkfish Clams Zest Pith a peeler puddle shoal gills mustard craving. The task was looking rather difficult. And certain clues were given to us,

INDIA ITALY

Hilsa eating in a restaurant
River delta cooking lessons
The hilsa´s life language problem
Fish folklore very simple cuisine

At this point, we had all the pieces what we were presented with the following challenge which was the right order!!, got it.

Our last activity, was a sound activity. We looked at the text which was given to us on the 06/02/07 lesson: Note. “ I´m vacation………….. to hear grass grow”

And we highlighted different sounds such as the muffled rumble, sharp slap, sibilant hiss of breaking waves, the bustle and rustle of leaves, hoot, twitter, chirp of birds, the distant grind and groan of a car,strident shouts, the cries and chatter….”

In a graphic we had to classify the sounds as follows: Loud and Pleasant, Quiet and Pleasant, Unpleasant and Loud and Unpleasant and Quiet:

For Loud and Pleasant we agreed: Hiss of breading waves,
For Quiet and Pleasant: bustle and rustle of leaves
For Loud and Unpleasant: Strident shout, groand of a car, squeals
For Loud and Unpleasant: Hum of a machine

And that was all folks!!

by Begoña Fe-Castell López

No és cert que a València mai no passa res!

Ni l'avió de la inauguració del VEO 2005 de l'any passat, ni la substitució en el càrrec de direcció de Toni Cantó per Mariví Martín , ni els cinc anys d'existència que ja porta el València Escena Oberta han servit perquè el públic majoritari coneguera aquest festival. I, ironies de la vida, una notícia en la premsa sobre el "conflicte" en la inauguració on Carmen Alborch que assistia de públic s'ha convertit de repent en focus d'atenció dels periodistes, ha fet que tothom parle del Festival. Que tot siga pel bé de la cultura.

La setmana passada ja us avisàvem que el Festival valia la pena i fins i tot hem escrit un article al Levante amb una entrevista a Jorge Picó que s'encarrega de les escenes mòbils i que ha titulat "No és cert que a València mai passa res!". L'espai d'arquitectures fugisseres d'Alan Parkinson Levity II que podeu trobar entre el pont de les flors i el de Calatrava són molt interessant. I el dia 24 no us perdau la mostra de mòbils a la Plaça de la Mare de Déu. La resta de programació ací>>>

Interllengües

Sabíeu, al principi, el mot,
brut encara de fang, de llot,
de convivència terral.
Del mot vindria la central
força oculta que tot ho pot!

seguir llegint>>>
Esborranys d’una oda al prefaci de la primera edició del Diccionari

de Pompeu Fabra. Vicent Andrés Estellés

El domini de diferents llengües, és una tasca pacient, es fa mot a mot com ens proposen a la pàgina "Rodamots" o en la seua versió en anglés "A.Word.A.Day". Perfeccionar-les ja és qüestió de molta dedicació, i una de les errades clàssiques són els prejudicis lingüístics de creure que una llengua és més bonica que una altra, un altre és el de pensar que hi ha llengües més preparades per al pensament abstracte que altres, o per fi l'errada comú dels plurilingües que és caure en el que s'anomena "faux-amis" que són paraules molt similars, encara que de diferents llengües, però que no tenen en absolut el mateix significat.

Expressar-se de manera creativa en una llengua, siga la teua pròpia o una altra, requereix la consciència dels elements creatius del llenguatge: metàfores fosilitzades, modismes, frases fetes i tota mena d'expressions literàries d'ús quotidià. Com qui aprén a contar acudits o a narrar fets de manera creativa no només hem de buscar la paraula justa sinó l'expressió adequada. Molts, ai las! sempre tenen les expressions en la punta de la llengua... Per no quear-vos sense paraules entre a la pàgina "1000 IMÁGENES en la punta de la lengua" que és un repertori d'expressions de significat equivalent en tres llengües.

Si algú troba alguna pàgina semblant en altres llengües romàniques que ens avise o deixe l'enllaç a l'apartat de la barra lateral "INFO-CULTURAL per a professors actius amb un click". Ací també trobareu altres activitats ludolingüístiques.

"Jugar, llegir, tal vegada escriure"

«La struttura è libertà, produce il testo e nello stesso tempo la possibilità di tutti i testi virtuali che possono sostituirlo. Questa è la novità che sta nell’idea della molteplicità “potenziale” implicita nella proposta di una letteratura che nasca dalle costrizioni che essa stessa sceglie e s’impone».

(Italo Calvino, Introduzione a Raymond Queneau, Segni, cifre e lettere, Einaudi, 1981)

Avui hem estat a una conferència per a joves de Màrius Serra a la Biblioteca Valenciana. Per als qui no conegau Marius Serra dir-vos que és el coordinador del portal VERBÀLIA -que podeu llegir en diferents llengües- i membre del Taller de Literatura Potencial OPLEPO, l'equivalent italià dels OULIPO francesos de Raymond Quenau.

El que més ens ha sorprés és veure la resposta tan positiva dels joves a les possibilitats de la literatura potencial per mitjà de les TIC. Màrius Serra en tant que autor multimèdia, explicava que la literatura que es fa ara i ací, ha d'estar atenta al mitjans de difusió de cada època. I per exemple comentava la seua última novel·la per entregues que els lectors es poden descarregar en el mòbil per mitjà de la tecnologia de proximitat La veritable història de Harald Bluetooth.

"Se verla al revés" (palíndroms)
Per Màrius, que com imaginareu és un admirador de Cortazar i Borges, explicà que el taller de literatura comença en els esforços d'enginy, en les traves formals, en els entrebancs i regles autoimposades com a joc d'escriptura. Aquestes premises són les que hem treballat en les propostes de didàctica de la literatura Dels jocs de llengua al text poètic i va ser a partir dels seus llibres que començàrem a treballar en profunditat l'enigmística i a inventar activitats ludolingüístiques per a incorporar-les als Itineraris de literatura que escrivírem per a Tàndem. A nivell de creació literària un escriptor d'aquest tipus és com si es posara unes ulleres de llegir diferents i que fa de la "forma" de parlar i de les veus narratives un personatge. A més, és un tipus d'escriptor que sempre pensa en els seus lectors i ara amb l'interactivitat que faciliten les TIC es pot permetre jugar, fins i tot, a reescriure els finals amb ells.

Storytelling

It was half past four in the afternoon. I had just woken up from my nap and I was yawning and stretching. Grrr! I was tired and I didn’t really want to go anywhere, not even to the English course, but Shhh! Don’t tell the Tim! I told my husband, I’m not going to the course, but he was like: Tut-tut!, come on, you cheeky little girl, “you’d better leg it over to Sagunto and do what you have to do”. Well, I shrugged and that’s how I ended up writing this summary of last session.

We began with a warm-up activity. Following Simon’s instructions (what a bossy person this Simon is!) we spent some minutes standing up, touching our left ear with out right hand, jumping, sitting down, etc. At the end, it became a sort of contest and Enna won. (As in the film: The Immortals, she was the only one left). Second, we did an activity about idioms with parts of the body, for example: give a hand, face the facts, etc.

Then, we continued with some activities from the book: 700 Classroom Activities by David Seymour. First, we learned some vocabulary related to body movements and gestures like: smack, nudge, wink, frown, etc. We were divided into groups. Each group prepared definitions for some of the words and the other group had to find out which words they were talking about. It was a fun way to learn this sort of words. After that, we learnt some exclamations related to feelings. Some of them are similar to ours like Shhh!, Mmm and others are completely different like Ouch! (to express a kind of little pain, when someone pushes you, for example) or Oi! (to call someone’s attention when s/he is about to do something wrong).

During the break, someone said something about a “chutney.” I didn’t really get what it was so here is the dictionary definition: a pickle of Indian origin, made from fruit, vinegar, spices, sugar,etc. Then Tim suggested a gastronomic session. Please Tim, don’t forget it. I commit myself to cook something, maybe nachos dip or brownies (or maybe both).

After the break we became overwhelmed by the enormous amount of onomatopoeic sounds that the English language has, animal noises, metallic noises, non-metallic noises: purr, tinkle, thud, etc. Finally, we learned some interesting things about our senses. First, we tried to answer some questions related to senses as for example why we don’t like the sound of nails against the blackboard. Then, Tim gave us a text where we could find some possible answers to these questions. During the discussion of the text some interesting questions arose such as: are human beings the only ones that have sex for pleasure and not only for reproductive purposes? There wasn’t a general agreement on the answer. With these philosophical questions about human and animal nature we “almost” ended the lesson, and I say “almost” because the real end came when Tim played a Buenavista Social Club song and we all had to dance and follow the rhythm of the song with exclamations and onomatopoeic words. Quite an interesting way to put into practice what we had just learnt!

by Carolina

Aquest resum de Carolina en forma de conte ens suggereix que el contar contes a l'aula de llengua és una activitat molt eficaç didàcticament i que els ensenyants de llengua hauríem de saber utilitzar. Ací teniu un enllaç sobre el tema STORYTELLING.

Matar al missatger

Fa uns dies vaig comentar al BLOG de NOVADORS que no volia utilitzar les metàfores bèl·liques per parlar de formació, però la realitat és molt dura i s'imposa en totes les nostres pràctiques. Heu provat mai a ensenyar-li a un amic del món de l'ensenyament, que no vol saber res d'internet, com obrir-se un correu o, el que és més difícil, com incorporar les TIC a la seua programació d'aula. No ho proveu! Sereu els culpables de tots els mals que assolen l'educació perquè heu posat el dit a la ferida. Els ciberhostils no raonen... estan assustats! Com ho estàvem nosaltres, abans de posar-nos a la faena, front a l'allau que se'ns venia al damunt. Quan comences te n'adones que quan més saps, més conscient ets de que el que no saps és encara més gran del que et pensaves. I fa por! N'hi ha dues opcions: amagar el cap com els estruços (molts feren açò davant la reforma pensant que passaria de llarg) o a agafar el bou per les banyes.

Comentàvem que fa falta un bon correu per comunicar de manera fluïda amb els companys* i, ara, Ana ens informa que ja no és necessari una invitació per a accedir a un correu gmail. Així que aquesta és una invitació a tots els professors*es que encara no tenen correu. Feu-vos un en pla professional, a poder ser amb el vostre nom i cognoms, i si teniu dubtes de com utilitzar-lo ací us enllacem un curs on line de gmail.

*NOTA: és molt important que el professorat es mentalitze que en la societat del coneixement són la gestió de la informació i la comunicació els elements essencials per a poder portar a cap projectes col·laboratius i interdisciplinars. En aquest tipus de projectes els mestres hem de fer de mediadors i les TIC són l'instrument, per la qual cosa hem de comnençar a entendre-les en totes les seues dimensions. Saber per a què serveixen cadascuna de les ferramentes que van apareguent. Ells, els nostres alumnes són nadius digitals. Troben natural el que a nosaltres ens produeix vertígen. Amb tot, hi ha una cosa positiva, a la mínima que els ensenyem ells ens donen el 100 % Feu la prova!

Treball per projectes

L'any passat realitzàrem un curs que, pensem, va iniciar una nova etapa en l'assessoria d'àmbit lingüístic del CEFIRE de Sagunt. Es tracta del curs "Italià per a principiants". El professor Gianpiero Pellegi plantejava cada sessió com un miniprojecte on anàvem descobrint els elements culturals de la llengua de Dante: un dia descobriem la música a partir de les cançons populars que estan la memòria de tots o formen part de l'anomenada cultura general, altres la cuina amb mostres reals i comestibles, un altre dia ens introuïem en el món del teatre de la mà de Dario Fo i ens sorpreníem amb el neologisme de Gianpiero que anomenava "commedizacione" al que nosaltre anomenem "dramatitzacions" però amb humor, i un altre dia en el llenguatge dels signes.

Sonia Aldea era una de les alumnes afortunades amb qui gaudírem de les propostes de Gianpiero. Ahir, en obrir el diari Levante, en les pàgines d'Aula, ens trobàrem amb una experiència didàctica similar per als més menuts que volem compartir amb vosaltres

"Treball per projectes DESCOBRINT A LEONARDO".

L'art de l'esgrima actoral

Mercuccio.- Es el rey de los gatos, pero más. Es un artista del ceremonial, combate como quien canta las nota, respetando tiempo, distancia y ritmo; observando las pausa, una, dos y la tercera en el pecho; perforándote el botón de la camisa; un duelista, un duelista. Caballero de óptima escuela, de la causa primera y segunda. Ah, la fatal "passata", el "punto reverso", el "hai"!

Romeo y Julieta

Cyrano, fa el que va dient.
Llanço amb encant la paperina. Ja procedeixo a l'abandó / de la gran capa que em fascina,/ i desenvaino reptador;/ elegant com Pantaleó,/ àgil com l'home més ardit,/ us faig saber, volgut senyor,/ que al darrer vers sereu ferit! / (Primers tocs de floret) La meva espasa us adoctrina:/ on us la clavaré, corcó?/ Potser al costat, sota la sina?/ No, que em molesta aquest cordó./ Les dents us pente, i amb raó!/ La punta volta. És un mosquit?/ I no rigueu, que és el panxó/ que al darrer vers sereu ferit.// Trobo a faltar una rima amb ina.../ Reculeu, blanc com el midó?/ És per donar-me el mot gallina!/ Peró la punta del punxó/ amb que voldríeu fer-me un do. / Obro el compàs amb un bruncit./ Us cau la broca? Passeu por/ que al darrer vers sereu ferit.

Cyrano de Bergerac
* Al CP Jaume I de Puçol

El grup de professors*es del curs de dramatització que ha iniciat amb Màrius Asensi comença a donar els seus fruits. Les lliçons de Màrius sobre l'art de recitar o contar contes a partir de les accions físiques, inspirades per l'esgrima actoral, ha estat un èxit perquè ha exemplificat en a penes tres sessions un procés que als professionals els porta molt de temps d'entrenament. Trencar la sintaxi de la frase, sorprendre a l'interlocutor, i estar en permanent estat de concentració (alertes i relaxats a un temps) serien les idees clau. Ací us hem posat algunes frases d'obres de teatre que parlen de l'art de l'esgrima o que relacionen la literatura i l'esgrima. Més endavant us posarem alguns vídeos ací>>>.

An Inspiring Session

Last Tuesday 30th was a cold and grey afternoon not at all inspiring for attending the week session of English Alive. When I arrived there I saw smiling faces, some of them confessed liking this kind of “British weather”, romantic people I guess or maybe just crazy. Anyway, I was encouraged by their happy faces for a while until Tim said that Russian people smile a lot in winter, not because they are happy but because it’s the only way to prevent their faces from freezing up. Then I understood my partner’s smiles. However, I didn’t have time to moan (to myself) because the teacher quickly lead us kindly (and craftily) to the first task.

We first commented on two articles: one written by an inspiring teacher and the other one written by one of his students. The task was followed by a debate about the most important qualities in a good teacher. Most of us agreed that an inspiring teacher should be understanding, patient and somebody who likes students (but does not necessary love them). Our opinions were contrasted immediately afterwards with ten commandments for motivating language learners provided by the teacher and which we had to rank ourselves. As a result, most of the teachers agreed that making the classes interesting and creating a good atmosphere in the classroom was crucial for motivating students. Therefore, we concluded that learning should be enjoyable and meaningful (not necessarily fun) and it was surprising to realize that fifty years ago not many teachers would have reached the same conclusions.
In this way we were approaching some of the keys for becoming or being closer to being inspiring teachers.
Finally we took a further step into inspiration and creativity to find ourselves writing our own variation of a poem by Walt Whitman (or better destroying it. Sorry Walt). This task exemplified to perfection how easily you can encourage students to work with language by means of an enjoyable challenge. We were all playful and excited writing our lines. A nice spectacle to watch! Or were the smiles in last Tuesday’s session due to the cold weather after all?
by Enna

WEB RECOMANADA: com veieu el curs de didàctica de l'anglés està molt animat. Les activitats de reflexió sobre la nostra pràctica docent afegeixen motivació i desig de participar. A més, una de les activitats interessants consistia en una introducció a la poesia en classe de llengua, és per això que us volem recomanar un bon portal de poesia en l'eduació, per si algú s'anima a seguir l'exemple:

The Poetry Society

El blog de Novadors

Fa temps que coneguèrem a Vicent Campos, i sempre l'hem vist animant al professorat a introduir les TIC a l'aula. Ell forma part activa del grup de Novadors, col·lectiu on participem, que porten a cap unes jornades anuals dedicades a les TIC des d'on es donen a conéixer experiencias educativas innovadores. Ens hi agrada anar perquè sempre aprenem... molt! Esteu tots invitats i, compte, són gratuïtes. Enguany les faran a Alacant, entre el 3 iel 4 de juliol.

Però ara, us volem parlar del BLOG DE NOVADORS un espai on entre tots intentarem que la comunicació siga más dinàmica, propera i ajornada. Si us doneu una volta veureu per allí participen des del mateix Vicent Campos, a Ana Ovando, Felipe Zayas, Vicent Grau, Gianpiero Pellegi, Josep Lluis Ruiz i molts altres especialistes implicats en l'aplicació de les TIC a les aules.

VEO (teatre que ensenya)

Froe froe *
Torna el VEO (València Escena Oberta) com cada febrer des de fa cinc anys, del 14 al 27, "per a dinamitzar el panorama escènic valencià", com diuen en la seua declaració d'intencions i ens sembla perfecte. Veieu el vídeo-resum de l'edició 2005 (bon muntatge cinematogràfic). Ara bé, tirem a faltar una miqueta de modèstia en els plantejaments generals. Sembla com si acabàrem d'inventar la polvora.

Aquest festival, com tants altres, respon afortunadament a una nova sensibilitat dels joves creadors europeus.
El Festival VEO doncs, és germà del Madrid Escena Contemporanea, del Festival Complicitats deBarcelona, del VEO de Burgos que s'acaba de celebrar i, per a mi del millor dels festivals europeus d'aquest tipus, del ZOMAR VAN ANTWERPEN, de la ciutat flamenca d'Anveres. Tots ells busquen donar resposta a una Europa multicultural on allò global s'agermana amb els elements locals en un diàleg creatiu.
Podríem recomanar molts dels espectacles i a molta gent, però vull triar un, el dels belgues FROE FROE *, i el recomane al meu amic Felipe Zayas perquè es retrobe amb el teatre artesanal, amb un teatre que com l'educació es construeix a base de veritat escènica. Parle de memòria perquè fa temps que vaig veure'l, però els que tingau l'oportunitat d'anar descobrireu com es poden contar històries des de la senzillesa d'un espai partit en dos. On al mig, sense trampes no cartró, uns actors de mena interpreten drames esfereidors a un pam dels teus nassos. I t'emociones! I entens per què és tant important el teatre.

Compte!!! Malgrat que el festival ja té 5 anys, hi ha molta gent que encara no se n'ha assabentat. I el que és pitjor per a la vostra butxaca. Molts no sabeu que:
abans del festival teniu un descompte del 50% en totes les compres d'entrades fetes entre els dies 25 de gener i el 13 de febrer. Doneu-vos presa que s'acaben i com que volem que no perdau l'oportunitat de veure que s'està fent per Europa a nivell artístic us pose l'enllaç directe al lloc de venda d'entrades.

Esperem els vostres comentaris.

Esgrima actoral

Al taller d'esgrima actoral de Màrius Asensi estem establint paral·lelismes entre les tècniques d'oralització de contes i l'entrenament corporal necessari per a la intercomunicació. De la mateixa manera que quan llegim hem de ser nosaltres que dominem el text i no deixar-nos arrossegar per la rutina de lectura convencional, quan interactuem en l'esgrima és la sorpresa, la intuició i la improvisació la que ens permetrà fer-nos amb l'altre.