La storia delle cose in italiano.
Per fi ha aparegut la versió en castellà, i si voleu escoltar-la en anglés "The story of Stuff"
El vertader i últim sentit de les classes de llengües, teatre i literatura hauria de ser comunicar-nos, gaudir i crear amb els llenguatges.
dilluns, de juny 30, 2008
divendres, de juny 27, 2008
In giro per Roma
Mireu quina joc ens han preparat els companys d'italià de l'EOI de Sagunt per tal de posar a punt la fase II del PALE d'Italià!!! Us convidem a fer la caccia al tesoro su Roma també als que encara no estudieu italià. I dic bé, "encara" perquè a l'any que ve us esperem.
Cari colleghi vicini e lontani, ci siamo.
L'anno scolastico volge al termine e il Pale II (il ritorno a Roma) sta per iniziare. Probabilmente, qualcuno avrà già cominciato a pensare alla valigia, alla città eterna, ai gelati da sbafarsi, alle pizze da mangiare, ai chili di troppo, alla stagione operistica romana...
Insomma, tutte le cose a cui si pensa prima di mettersi in viaggio. Ma il vostro è davvero un viaggio speciale. E' un viaggio all'interno di una lingua e di una cultura per due settimane: un approccio diverso all'italiano e all'Italia che ci auguriamo sia di vostro gradimento.
Prima di partire, come ha già annunciato il buon Toni, abbiamo pensato di farvi una sorpresina: una caccia al tesoro su Roma (di tutto di più, come nella RAI).
Rispondete alle nostre domande, utilizzando questo forum. Buona fortuna e buon divertimento!!
Ma sì, dai! Dateci qualche idea! Coraggio!!
Gianpiero Pelegi
Cari colleghi vicini e lontani, ci siamo.
L'anno scolastico volge al termine e il Pale II (il ritorno a Roma) sta per iniziare. Probabilmente, qualcuno avrà già cominciato a pensare alla valigia, alla città eterna, ai gelati da sbafarsi, alle pizze da mangiare, ai chili di troppo, alla stagione operistica romana...
Insomma, tutte le cose a cui si pensa prima di mettersi in viaggio. Ma il vostro è davvero un viaggio speciale. E' un viaggio all'interno di una lingua e di una cultura per due settimane: un approccio diverso all'italiano e all'Italia che ci auguriamo sia di vostro gradimento.
Prima di partire, come ha già annunciato il buon Toni, abbiamo pensato di farvi una sorpresina: una caccia al tesoro su Roma (di tutto di più, come nella RAI).
Rispondete alle nostre domande, utilizzando questo forum. Buona fortuna e buon divertimento!!
Ma sì, dai! Dateci qualche idea! Coraggio!!
Gianpiero Pelegi
dijous, de juny 26, 2008
PALE d'anglés per a infantil
PALE INFANTIL.
Atenció heu d'entrar a confirmar la vostra assistència en el Llistat provisional d'admesos.
Atenció heu d'entrar a confirmar la vostra assistència en el Llistat provisional d'admesos.
dimecres, de juny 25, 2008
Teatre de paper en bicicleta

Els Trencaclosques ens han parlat avui dels Kamishibai japonés que després de una petita recerca hem vist que és una molt bona forma d'animació lectora.
Segons la wikipèdia Kamishibai significa literalment "drama de papel", és una forma de contar històries que començà als temples budistes de Japó en el segle XII, on els monjos utilitzaven emaki (pergamins que combinen imatges amb text) per a combinar històries amb ensenyaments morals. Seria com el PPT de l'època, i com ens comenta Vicent Adell, la divulgació i evolució d'aquesta tècnica seria equivalent als cants de taberna o Carmina Burana que feren els "goliardos" amb la cultura llatina entre el vulgo.
La mestra Carmen Aldama Jiménez del Colegio San Juan de la Cadena de Pamplona (Navarra) té un estudi anomenat La magia del kamishibai. Per als que parleu anglés ací teniu la referència clau kamishibai per a xiquets,
dimarts, de juny 24, 2008
Trencaclosques i les competències bàsiques
Trencaclosques o Rodamóns Teatre és un grup de creació artística (música, teatre, narració oral, etc.) que bàsicament es dediquen al TREBALL DE CAMP sobre la cultura. Vicent, Teresa, Laura i Eva és un equip que dominen totes les arts de l'antropologia, la sociologia i la comunicació. Compte! que no ho diem per umflar la presentació. Teresa condueix un programa de ràdio sobre música popular, Laura és una investigadora musical de primer ordre sobre la música popular al voltant de la viola de roda, Eva domina les tècniques de comunicació on line amb tots els recursos de la web 2.0 (mireu la pàgina web del grup, el blog, el portal de youtube, les xarxes socials en myspace...) i Vicent l´únic "miembro" del grup però que s'integra també amb elles que no tindria inconvenient feminitzar-se. La seua voluntat de treball en equip és innata i així ho ha demostrat en 1001 projectes.
Els trencaclosques seran els encarregats de tancar aquest cicle de xarrades amb una conferència-espectacle sobre la cultura popular i les competències cultural i artística. Us reptem a vindre amb curiositat. Eixireu amb més preguntes. Que aquesta és la funció de l'art.
Us esperem!!!
dilluns, de juny 23, 2008
Blogfessors en tàndem
Heu vist que el grup de cibervoluntaris s'està organitzant. Cada vegada en som més els que creguem en la col·laboració quan es tracta d'innovació educativa, i especialment amb les TIC.Si alguna vegada has sentit vertigen quan comences a aprendre un nou programa i tens la sensació que no acabaràs mai de posar-te al dia. No et preocupes, a tothom ens ha passat i per molt que ho intentes nai ho aconseguiràs.
Deixa't fluir! Però, compte! No deixes d'aprendre. Amb aquesta filosofia hem creat el grup de cibervoluntaris de novadors. T'hi apuntes!!!
LOGO dissenyat per Pere Fuster com cibervolutari
divendres, de juny 20, 2008
Etiquetes, tags de didàctica de l'anglés
Els marcadors socials són uns programes que ens permeten compartir els favorits on line amb tota la gent que vulga. Estic arreplegant una bona selecció de pàgies web relacionades amb la didàctica de l'anglés que podreu trobar ací>>>
Més endavant us parlaré d "Hay-on-wye"
Més endavant us parlaré d "Hay-on-wye"
dijous, de juny 19, 2008
CIBERQÜESTIONARI
Una de les raons per les que no estem amb el grup d'Edubloguers és perquè hem organitzat una secció de blogfessors dins de NOVADORS que a principi de Juliol hem convocat unes Jornades a la Universitat d'Estiu de Gandia sobre AULA I TIC.
Estem realment preocupats pel tema de la fractura digital i ho podem dir amb coneixement de causa perquè els darrers anys hem impartit molts cursos d'iniciació a la web i hem vist que hi ha una manca real d'actualització en competències digitals. Les raons són moltes i molt variades i no ens toca ara parlar d'elles (veieu l'informe TIC de la UOC). El que si que volem compartir amb vosaltres és aquest ciberqüestionari que estem provant amb les eines de google doc. Mireu si teniu uns minuts i ens doneu la vostra opinió.
Estem realment preocupats pel tema de la fractura digital i ho podem dir amb coneixement de causa perquè els darrers anys hem impartit molts cursos d'iniciació a la web i hem vist que hi ha una manca real d'actualització en competències digitals. Les raons són moltes i molt variades i no ens toca ara parlar d'elles (veieu l'informe TIC de la UOC). El que si que volem compartir amb vosaltres és aquest ciberqüestionari que estem provant amb les eines de google doc. Mireu si teniu uns minuts i ens doneu la vostra opinió.
dimecres, de juny 18, 2008
La Dramatització en la LOE
Hem de comunicar-vos que ja ha aparegut la normativa que regula les optatives de l'ESO entre elles la de dramatització per a 3r d'ESO. Al marge de fer valoracions sobre la conveniència, la distribució horària, qui pot impartir-la o la presència als altres cursos del cicle us volem afegir el hipervincle de l' OPTATIVA DE DRAMATITZACIÓ (pàg. 69). A més us afegim la normativa sobre les especialitats dels cossos docents de secundària ací>>>
Més endavant us posarem un petit resum de la importància de la dramatització a primària per a l'assoliment de les competències bàsiques ja que serà el tema de les XIII Jornades de didàctica de la Dramatització que farem a Canet el 4 d'octubre de 2008.
També us posarem la nova normativa de les arts escèniques dins del Batxillerat artísitc.
Més endavant us posarem un petit resum de la importància de la dramatització a primària per a l'assoliment de les competències bàsiques ja que serà el tema de les XIII Jornades de didàctica de la Dramatització que farem a Canet el 4 d'octubre de 2008.
També us posarem la nova normativa de les arts escèniques dins del Batxillerat artísitc.
dimarts, de juny 17, 2008
Congreso Nacional Internet en el Aula o trbada d'edublogs
L'oferta de cursos per a l'estiu relacionats amb TIC EN L'AULA no ha fet més que començar. Malgrat que encara hi ha gent que vol fer com els estruços i posar el cap baix terra, la realitat s'imposa. En el futur l'única cosa segura serà el canvi (Edgar Morin dixit) i no hi haurà més remei que posar-se les piles i adquirir la competència digital.Ací teniu els cursos que es poden fer fins i tot on line Congreso Nacional Internet en el Aula.
Encara que on realment m'agradaria anar és al III Encuentro de Edublogs 2008 en Santiago de Compostela. Ja em vaig perdre els de Roa 2006, Ayerbe 2007. Imaginem que com cada any Felipe Zayas ens posarà al corrent del que es va tractar durant els dies 3, 4 i 5 de juliol, si voleu saber més entreu a Aulablog o a la Facultad de Ciencias de la Educación de la USC que és on tindrà lloc l'encontre
Aquestes trobades que he seguit per la xarxa i amb les que m'he solidaritzat cada any perquè són d'un genuí esperit web 2.0 enguany tracten la temàtica de les xarxes socials educatives per mitjà de la utilització de les eines pertinents: blogs, wikis, eine d'autor, gestors de continguts, entorns virtuals d'ensenyament-aprenentatge, multimèdia,..
Encara que sé els camins no hi seré enguany a Santiago! Físicament.
divendres, de juny 13, 2008
Reunió del PALE
El Servei de Formació ens comunica que el proper dimarts dia 17 de juny tindrem una reunió del alumnes del PALE a la seu del CEFIRE de Castelló. S'ha decidit aquesta seu per tal d'alleugerir la reunió de València que serà molt massiva. Això ens permetrà també antendre millor les vostres idees tant per part del CEFIRE, de la Conselleria com de l'empresa gestora de la segona fase. Com sabeu s'ha intentat respectar en el calendari la vostra desiderata, comproveu ací>>>
Queda per tant anulada la cita del PALE D'ANGLÉS per al dia 23 de juny. Esperem veure'ns tots a Castelló els del PALE d'anglés i d'itlalià i si algú té problemes no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Recordeu que hem ofertat un PALE D'INFANTIL d'iniciació que començarà aquests estiu per si conegueu gent que li puga interessar.
Us posem l'adreça del CEFIRE DE CASTELLÓ perquè us siga fàcil de trobar.
http://intercentres.cult.gva.es/cefire/12400551/informacio_arribar.asp
Queda per tant anulada la cita del PALE D'ANGLÉS per al dia 23 de juny. Esperem veure'ns tots a Castelló els del PALE d'anglés i d'itlalià i si algú té problemes no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Recordeu que hem ofertat un PALE D'INFANTIL d'iniciació que començarà aquests estiu per si conegueu gent que li puga interessar.
Us posem l'adreça del CEFIRE DE CASTELLÓ perquè us siga fàcil de trobar.
http://intercentres.cult.gva.es/cefire/12400551/informacio_arribar.asp
dijous, de juny 12, 2008
Comentari invers de poemes amb hipervincles (prova)
[XLVI] from La pell de brau (Literal translation by Magda Bogin)
Sometimes it is necessary and right
for a man to die for a people.
But a whole people must never die
for a single man:
remember this, Sepharad.
Keep the bridge of dialogue secured
and try to understand and love
the different minds and tongues of all your children.
Let the rain fall drop by drop on the fields
and the air cross the ample fields
like a soft, benevolent hand.
Let Sepharad live forever
in order and in peace, in work,
and in difficult, hard_won
liberty.
Sometimes it is necessary and right
for a man to die for a people.
But a whole people must never die
for a single man:
remember this, Sepharad.
Keep the bridge of dialogue secured
and try to understand and love
the different minds and tongues of all your children.
Let the rain fall drop by drop on the fields
and the air cross the ample fields
like a soft, benevolent hand.
Let Sepharad live forever
in order and in peace, in work,
and in difficult, hard_won
liberty.
dimecres, de juny 11, 2008
La literatura i la vida en temps incerts
Per tal de desdramatitzar una miqueta el que està passant aquest dies al país on la neurosi d'uns pocs es fa ressò als mitjans de comunicació, voldria comentar-vos aquest conte que li va servir a Gabo per explicar les diferències entre contar un conte i escriure'l. La versió completa del conte narrat l'he extreta de Ciudad Seva. No sé, tal vegada us servirà per contar-lo als vostres alumnes i que algú els conte què està passant!
Algo muy grave va a suceder en este pueblo
Gabriel García Márquez
Imagínese usted un pueblo muy pequeño donde hay una señora vieja que tiene dos hijos, uno de 17 y una hija de 14. Está sirviéndoles el desayuno y tiene una expresión de preocupación. Los hijos le preguntan qué le pasa y ella les responde:
-No sé, pero he amanecido con el presentimiento de que algo muy grave va a sucederle a este pueblo.
Ellos se ríen de la madre. Dicen que esos son presentimientos de vieja, cosas que pasan. El hijo se va a jugar al billar, y en el momento en que va a tirar una carambola sencillísima, el otro jugador le dice:
-Te apuesto un peso a que no la haces.
Todos se ríen. Él se ríe. Tira la carambola y no la hace. Paga su peso y todos le preguntan qué pasó, si era una carambola sencilla. Contesta:
-Es cierto, pero me ha quedado la preocupación de una cosa que me dijo mi madre esta mañana sobre algo grave que va a suceder a este pueblo.
Todos se ríen de él, y el que se ha ganado su peso regresa a su casa, donde está con su mamá o una nieta o en fin, cualquier pariente. Feliz con su peso, dice:
-Le gané este peso a Dámaso en la forma más sencilla porque es un tonto.
-¿Y por qué es un tonto?
-Hombre, porque no pudo hacer una carambola sencillísima estorbado con la idea de que su mamá amaneció hoy con la idea de que algo muy grave va a suceder en este pueblo. Entonces le dice su madre:-No te burles de los presentimientos de los viejos porque a veces salen.
La pariente lo oye y va a comprar carne. Ella le dice al carnicero:
-Véndame una libra de carne -y en el momento que se la están cortando, agrega-: Mejor véndame dos, porque andan diciendo que algo grave va a pasar y lo mejor es estar preparado.
El carnicero despacha su carne y cuando llega otra señora a comprar una libra de carne, le dice:
-Lleve dos porque hasta aquí llega la gente diciendo que algo muy grave va a pasar, y se están preparando y comprando cosas.
Entonces la vieja responde:
-Tengo varios hijos, mire, mejor deme cuatro libras.
Se lleva las cuatro libras; y para no hacer largo el cuento, diré que el carnicero en media hora agota la carne, mata otra vaca, se vende toda y se va esparciendo el rumor. Llega el momento en que todo el mundo, en el pueblo, está esperando que pase algo. Se paralizan las actividades y de pronto, a las dos de la tarde, hace calor como siempre. Alguien dice:
-¿Se ha dado cuenta del calor que está haciendo?
-¡Pero si en este pueblo siempre ha hecho calor!
(Tanto calor que es pueblo donde los músicos tenían instrumentos remendados con brea y tocaban siempre a la sombra porque si tocaban al sol se les caían a pedazos.)
-Sin embargo -dice uno-, a esta hora nunca ha hecho tanto calor.
-Pero a las dos de la tarde es cuando hay más calor.
-Sí, pero no tanto calor como ahora.
Al pueblo desierto, a la plaza desierta, baja de pronto un pajarito y se corre la voz:
-Hay un pajarito en la plaza.
Y viene todo el mundo, espantado, a ver el pajarito.
-Pero señores, siempre ha habido pajaritos que bajan.
-Sí, pero nunca a esta hora.
Llega un momento de tal tensión para los habitantes del pueblo, que todos están desesperados por irse y no tienen el valor de hacerlo.
-Yo sí soy muy macho -grita uno-. Yo me voy.
Agarra sus muebles, sus hijos, sus animales, los mete en una carreta y atraviesa la calle central donde está el pobre pueblo viéndolo. Hasta el momento en que dicen:
-Si éste se atreve, pues nosotros también nos vamos.
Y empiezan a desmantelar literalmente el pueblo. Se llevan las cosas, los animales, todo.
Y uno de los últimos que abandona el pueblo, dice:
-Que no venga la desgracia a caer sobre lo que queda de nuestra casa -y entonces la incendia y otros incendian también sus casas.
Huyen en un tremendo y verdadero pánico, como en un éxodo de guerra, y en medio de ellos va la señora que tuvo el presagio, clamando:
-Yo dije que algo muy grave iba a pasar, y me dijeron que estaba loca.
Algo muy grave va a suceder en este pueblo
Gabriel García Márquez
Imagínese usted un pueblo muy pequeño donde hay una señora vieja que tiene dos hijos, uno de 17 y una hija de 14. Está sirviéndoles el desayuno y tiene una expresión de preocupación. Los hijos le preguntan qué le pasa y ella les responde:
-No sé, pero he amanecido con el presentimiento de que algo muy grave va a sucederle a este pueblo.
Ellos se ríen de la madre. Dicen que esos son presentimientos de vieja, cosas que pasan. El hijo se va a jugar al billar, y en el momento en que va a tirar una carambola sencillísima, el otro jugador le dice:
-Te apuesto un peso a que no la haces.
Todos se ríen. Él se ríe. Tira la carambola y no la hace. Paga su peso y todos le preguntan qué pasó, si era una carambola sencilla. Contesta:
-Es cierto, pero me ha quedado la preocupación de una cosa que me dijo mi madre esta mañana sobre algo grave que va a suceder a este pueblo.
Todos se ríen de él, y el que se ha ganado su peso regresa a su casa, donde está con su mamá o una nieta o en fin, cualquier pariente. Feliz con su peso, dice:
-Le gané este peso a Dámaso en la forma más sencilla porque es un tonto.
-¿Y por qué es un tonto?
-Hombre, porque no pudo hacer una carambola sencillísima estorbado con la idea de que su mamá amaneció hoy con la idea de que algo muy grave va a suceder en este pueblo. Entonces le dice su madre:-No te burles de los presentimientos de los viejos porque a veces salen.
La pariente lo oye y va a comprar carne. Ella le dice al carnicero:
-Véndame una libra de carne -y en el momento que se la están cortando, agrega-: Mejor véndame dos, porque andan diciendo que algo grave va a pasar y lo mejor es estar preparado.
El carnicero despacha su carne y cuando llega otra señora a comprar una libra de carne, le dice:
-Lleve dos porque hasta aquí llega la gente diciendo que algo muy grave va a pasar, y se están preparando y comprando cosas.
Entonces la vieja responde:
-Tengo varios hijos, mire, mejor deme cuatro libras.
Se lleva las cuatro libras; y para no hacer largo el cuento, diré que el carnicero en media hora agota la carne, mata otra vaca, se vende toda y se va esparciendo el rumor. Llega el momento en que todo el mundo, en el pueblo, está esperando que pase algo. Se paralizan las actividades y de pronto, a las dos de la tarde, hace calor como siempre. Alguien dice:
-¿Se ha dado cuenta del calor que está haciendo?
-¡Pero si en este pueblo siempre ha hecho calor!
(Tanto calor que es pueblo donde los músicos tenían instrumentos remendados con brea y tocaban siempre a la sombra porque si tocaban al sol se les caían a pedazos.)
-Sin embargo -dice uno-, a esta hora nunca ha hecho tanto calor.
-Pero a las dos de la tarde es cuando hay más calor.
-Sí, pero no tanto calor como ahora.
Al pueblo desierto, a la plaza desierta, baja de pronto un pajarito y se corre la voz:
-Hay un pajarito en la plaza.
Y viene todo el mundo, espantado, a ver el pajarito.
-Pero señores, siempre ha habido pajaritos que bajan.
-Sí, pero nunca a esta hora.
Llega un momento de tal tensión para los habitantes del pueblo, que todos están desesperados por irse y no tienen el valor de hacerlo.
-Yo sí soy muy macho -grita uno-. Yo me voy.
Agarra sus muebles, sus hijos, sus animales, los mete en una carreta y atraviesa la calle central donde está el pobre pueblo viéndolo. Hasta el momento en que dicen:
-Si éste se atreve, pues nosotros también nos vamos.
Y empiezan a desmantelar literalmente el pueblo. Se llevan las cosas, los animales, todo.
Y uno de los últimos que abandona el pueblo, dice:
-Que no venga la desgracia a caer sobre lo que queda de nuestra casa -y entonces la incendia y otros incendian también sus casas.
Huyen en un tremendo y verdadero pánico, como en un éxodo de guerra, y en medio de ellos va la señora que tuvo el presagio, clamando:
-Yo dije que algo muy grave iba a pasar, y me dijeron que estaba loca.
dimarts, de juny 10, 2008
Generació Einstein
Estic capficat davant la pantalla, aprenenet nous programes educatius de google per al congrés de TIC A L'AULA dels Novadors, quan una amiga, molt preocupada per la comunicació intergeneracional amb els seus fills, em parla d'aquest llibre Generación Einstein que reflexiona sobre els canvis socials que internet està produïnt en l'adquisició del coneixement i com afectaran a l'educació.
Mentre que vaig directe a la llibreria a comprar-lo, per llegir-lo, us pose algunes de les reflexions que, sobre el llibre, he trobat a la xarxa i que ens poden donar llum per millorar les nostres pràctiques educatives.
“A través de los siglos no ha habido una sola generación que no haya pecado de fatalismo al observar a la juventud. Paradójicamente, el mundo es cada vez más justo. Generación Einstein derrumba los mitos sobre los jóvenes de hoy. Un libro esencial para comprender cómo cambiará la sociedad en las dos próximas décadas.” J Fernando Trías de Bes, escritor.
I a més us afegisc el poema que he triat per a la pràctica, per tal que tingueu un exemple de text hipervinculat o la manera de fer un comentari invers (és a dir, primer gaudir-ne dels estímuls per mitjà dels multimèdia i després analitzar-los) que podem proposar als nostres alumnes per tal que la seua recerca a la xarxa siga creativa i productora de sentit. A veure què us sembla!
LOVERS
(Translation by Jack H. Smith, Professor Emeritus at the University at Albany, NY)
Flesh craves flesh (Ausias March)
Never were there in València two lovers like us.
We loved ferociously, from morn 'til night.
I recall everything, as you hang out the clothes.
Years have passed, many years: many things have happened.
Suddenly that wind, or love, seizes me still
And we roll on the ground amidst embraces and kisses.
We do not know love as a loving custom,
As a quiet custom of politeness and finery
(and may the chaste López-Picó pardon us).
Love, It awakens suddenly, like an old hurricane,
it throws us to the ground, it joins us together,
squeezing us tightly.
Sometimes I desired a courteous love,
With the gramophone on, kissing you idly,
Now a shoulder, next an ear lobe.
Our love is a brusque and savage love
And we feel a bitter yearning for the earth,
Of rolling upside down amidst kisses and clutches.
I'll say it clear. Primal, ... I know it.
We ignore Petrarch's work, we ignore many things.
The stanzas of Riba, the rhymes of Bécquer.
Afterwards, lying somehow on the ground,
We realise that we are barbarous, that this may not be,
we are not in the right age, and this and that.
Never were there in València two lovers like us,
Lovers like us are just not born !
Entrar a la versió valenciana del poema de Vicent Andrés Estellés, Els amants.
Mentre que vaig directe a la llibreria a comprar-lo, per llegir-lo, us pose algunes de les reflexions que, sobre el llibre, he trobat a la xarxa i que ens poden donar llum per millorar les nostres pràctiques educatives.
“A través de los siglos no ha habido una sola generación que no haya pecado de fatalismo al observar a la juventud. Paradójicamente, el mundo es cada vez más justo. Generación Einstein derrumba los mitos sobre los jóvenes de hoy. Un libro esencial para comprender cómo cambiará la sociedad en las dos próximas décadas.” J Fernando Trías de Bes, escritor.
I a més us afegisc el poema que he triat per a la pràctica, per tal que tingueu un exemple de text hipervinculat o la manera de fer un comentari invers (és a dir, primer gaudir-ne dels estímuls per mitjà dels multimèdia i després analitzar-los) que podem proposar als nostres alumnes per tal que la seua recerca a la xarxa siga creativa i productora de sentit. A veure què us sembla!
LOVERS
(Translation by Jack H. Smith, Professor Emeritus at the University at Albany, NY)
Flesh craves flesh (Ausias March)
Never were there in València two lovers like us.
We loved ferociously, from morn 'til night.
I recall everything, as you hang out the clothes.
Years have passed, many years: many things have happened.
Suddenly that wind, or love, seizes me still
And we roll on the ground amidst embraces and kisses.
We do not know love as a loving custom,
As a quiet custom of politeness and finery
(and may the chaste López-Picó pardon us).
Love, It awakens suddenly, like an old hurricane,
it throws us to the ground, it joins us together,
squeezing us tightly.
Sometimes I desired a courteous love,
With the gramophone on, kissing you idly,
Now a shoulder, next an ear lobe.
Our love is a brusque and savage love
And we feel a bitter yearning for the earth,
Of rolling upside down amidst kisses and clutches.
I'll say it clear. Primal, ... I know it.
We ignore Petrarch's work, we ignore many things.
The stanzas of Riba, the rhymes of Bécquer.
Afterwards, lying somehow on the ground,
We realise that we are barbarous, that this may not be,
we are not in the right age, and this and that.
Never were there in València two lovers like us,
Lovers like us are just not born !
Entrar a la versió valenciana del poema de Vicent Andrés Estellés, Els amants.
dilluns, de juny 09, 2008
El dit de Sant Tomàs
Projecte escolar sobre la teatralitat i el "chiaroscuro" de Caravaggio que va realitzar a Malta algunes de les seues millors obres com La decapitació de Sant Joan.
El viatge de tornada a Sicília passava per Malta, qüestió d'aprofitar els vols de baix cost que uneixen València amb el món a preus assequibles, i sobretot, de conéixer personalment la situació actual de l'illa com a destí d'aprenentatge o consolidació de la llengua de Shakespeare. I he de dir-vos, en primer lloc, que continua com fa 20 anys (l'única cosa els preus) quan després d'una experiència a Anglaterra vaig triar Malta per tal d'amortir les despeses de tot un any estudiant anglés i em calia posar en pràctica allò aprés:
- la gent és molt amable i sempre disposats a tenir una conversa amb els turistes o estudiants ocasionals d'anglés, vinguen d'on vinguen, es tracta de posar en pràctica el que els anglesos anomenen strolling;
- la seua curiositat envers els espanyols -als que veuen com cosins-germans- i la seua pronunciació clara, senzilla i articulada fa que siga perfectament intel·ligible per als parlants de llengües llatines;
- el seu plurilingüisme real (el maltés seria una llengua de base àrab amb influència de totes les cultures que han passat per l'illa com catalans, castellans, francesos, anglesos, italians) ja que a més de "maltés" parlen anglés i italià els fa conscients de que han de parlar vocalitzant si volen que l'interlocutor els entenga, la qual cosa és ideal per a un aprenent de llengües.
- Ah! i si algú vol practicar amb més nivell d'anglés no té més que pujar en l'escala social, en lloc de practicar amb la gent de carrer. Qüestió de gustos! I a més, pense que és un poc el que ens pot passar a Anglaterra, amb la difència que allí a la gent del street no l'entens, no l'intersses o no té temps de parlar amb tu.
En segon lloc, he de parlar-vos de la cultura a Malta, ja que es tracta d'una illa-estat amb ganes d'obrir-se al món i modernitzar-se, fent del seu patrimoni cultural i situació geogràfica entre Europa, Àfrica i Orient una bandera. Veieu dalt, l'exemple de treball escolar sobre Caravaggio que vaig veure als diaris locals.
En tercer i últim lloc, i no per això menys important l'oci i la gastronomia. Els amants dels esports de mar i de la cuina mediterrània tenen tot un món per descobrir. Conill com nosaltres, caragols i tota mena de picadetes, i clar el peix que com a tots els llocs de món té una manera diferent i particular d'anomenar-se.
Qui no practica llengües és perquè no vol!
divendres, de juny 06, 2008
Visita d'Estudis a Sicília
Després de la Visita d'Estudis a Sicília, podria signar paraula per paraula aquest text que ens parla d'una terra d'emocions, on la dimensió humana és la vertadera mesura de totes les coses. On hem estat acollits per l'escola d'un poble sicilià, Ravanusa, amb un equip de professors amb ganes d'obrir el seu centre i la seua societat als valors europeus.
Passione, ironia, cucina e colori vividi: tutti elementi presenti nel mondo di Salvo Montalbano e del suo autore, Andrea Camilleri. Elementi questi, che disegnano una nuova trama di emozioni in quest’isola, la Sicilia, "metafora del mondo" come la definì una volta Leonardo Sciascia. Per secoli il fascino dell’isola ha vibrato tra le righe di molti testi rimanendo impressa nella memoria dei lettori e per tanto tempo con la fantasia chiunque ha cercato di ripercorrere le vie dei personaggi natti della fantasia degli scrittori siciliani.
En aquesta setmana els nostres amfitrions ens han descobert no només algunes de les idees més innovadores per a la construcció de la CIUTADANIA ACTIVA en l'Europa del s. XXI, sinó que a més ens han portat per un recorregut cultural que va des de la bellesa de la mirada grega de l'herència cultural de la Magna Grècia (veure la Vall dels Temples d'Agrigento), fins als drames contemporanis del premi Novel Luigi Pirandello.
.JPG)
Passione, ironia, cucina e colori vividi: tutti elementi presenti nel mondo di Salvo Montalbano e del suo autore, Andrea Camilleri. Elementi questi, che disegnano una nuova trama di emozioni in quest’isola, la Sicilia, "metafora del mondo" come la definì una volta Leonardo Sciascia. Per secoli il fascino dell’isola ha vibrato tra le righe di molti testi rimanendo impressa nella memoria dei lettori e per tanto tempo con la fantasia chiunque ha cercato di ripercorrere le vie dei personaggi natti della fantasia degli scrittori siciliani.
En aquesta setmana els nostres amfitrions ens han descobert no només algunes de les idees més innovadores per a la construcció de la CIUTADANIA ACTIVA en l'Europa del s. XXI, sinó que a més ens han portat per un recorregut cultural que va des de la bellesa de la mirada grega de l'herència cultural de la Magna Grècia (veure la Vall dels Temples d'Agrigento), fins als drames contemporanis del premi Novel Luigi Pirandello.
Visita d'Estudis a Agrigento (Sicília)
Mentre acabe l'albun de fotos en ací teniu una foto del grup de professors
de Luxemburg, França, Guadalup (F), Rumania, Itàlia i Bèlgica
dijous, de juny 05, 2008
Programa d'Aprenentatge de Llengües Estrangeres
Ens volem dirigir als companys i companyes que heu realitzat el curs PALE al CEFIRE de Sagunt per felicitar-vos i esperar que la fase II del projecte o d'immersió lingüística siga d'allò més profitosa. Ara bé, com sabeu aprendre una llengua és una tasca continuada i dificultosa que no acaba mai. Per això i per tal que aneu preparant-vos per a la III fase us volem recordar els aspectes que treballarem.
- Un bloc de continguts específic centrat en metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Llengua i Continguts).
- Un segon bloc orientat a que adquiriu les competències digitals necessàries per desenvolupar projectes d'e-learning amb els vostres alumnes.
- La part central d'elaboració d' unitats didàctiques concretes tenint en compte les competències bàsiques.
- Un últim apartat on analitzarem experiències concretes o el que anomenem bones pràctiques educatives que ens puguen servir com a referent.
dimecres, de juny 04, 2008
Informacions sobre els PALE i PALE d'Infantil
La campanya del PALE continua la seua evolució i per a la segona fase ens comuniquen des del Servei de Formació que es manté la desiderata que havíeu fet cadascú en 1r o 2n lloc. Amb tot volem comunicar-vos que el dia 23 de juny a les 12.30 hores us convoquem als del PALE D'ANGLÉS I i II del CEFIRE de Sagunt per informar-vos de més detalls sobre aquesta fase. La reunió serà a la seu del Cefire al Carrer Albalat 1 de Sagunt.
Per altra banda, comuniqueu a la gent interessada que ha aparegut una convocatòria per al professorat d'Infantil, dins del Programa PALE INFANTIL 2008-09. Termini d’inscripció fins el 22 de juny.
Per altra banda, comuniqueu a la gent interessada que ha aparegut una convocatòria per al professorat d'Infantil, dins del Programa PALE INFANTIL 2008-09. Termini d’inscripció fins el 22 de juny.
dilluns, de juny 02, 2008
Mentre a Roma si discuteva, Sagunto fu espugnata
"Romae consulitur,
Saguntum expugnatum est"
Aquesta famosa frase pronunciada al senat de Roma s'ha convertit en una famosa frase “Mentre a Roma si discuteva, Sagunto fu espugnata” que d'utilitza per a comentar la inoperancia de certs politics que perden el temps parlant dels fets en lloc de solucionar-los. Aquest ha estat el primer aprenentatge que he fet en la meua Visita d'Estudis a Sicilia per tractar el tema de la ciutadania activa en Europa. Dema us en contare mes coses.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)